• diumenge 29 de gener del 2023

'Nosaltres els valencians' va estimular al costat del boom turístic dels 60 el debat identitari a Mallorca, segons expert

img

El catedràtic de Filologia Catalana de la UIB i doctor en Història Medieval, Gabriel Ensenyat, relata en un llibre algunes de les controvèrsies al voltant de la qüestió identitària que van sorgir a finals dels 60 i principis dels 70 a Mallorca després de la publicació d'una de les principals obres de Joan Fuster

PALMA, 28 Ago.

< p> L'obra 'Nosaltres els valencians', de Joan Fuster, va impulsar i estimular en el context del boom del turisme als anys 60 i 70 el debat identitari a Mallorca, segons el catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i doctor en Història Medieval, Gabriel Ensenyat.

Ensenyat va publicar el mes d'abril passat 'Fuster i els mallorquins. El debat identitari a la Mallorca tardofranquista' (Edicions 3 i 4), premi Octubre Joan Fuster d'Assaig 2021.

Hi relata algunes de les controvèrsies al voltant de la qüestió identitària que van sorgir a finals dels 60 i principis dels 70 en un moment de profunds canvis econòmics, socials, culturals, lingüístics i demogràfics ia la calor de l'obra de Joan Fuster.

En una entrevista concedida a Europa Press, Ensenyat (Andratx, 1961 ) sosté que a més de l'efecte directe que va ser la publicació el 1967 d''Els mallorquins', de Josep Melià --"una versió mallorquina de l'obra de Fuster amb pròleg de l'escriptor de Sueca (València)-- l'aparició a 1962 de 'Nosaltres els valencians' va propiciar el clima adequat per al desplegament del debat identitari.

boom turístic, l'aparellada immigració peninsular i la progressiva castellanització, que genera als intel·lectuals de l'època el "temor" a una pèrdua identitària.

"Els intel·lectuals veuen que la situació canvia ràpidament i de manera irreversible pel que comencen a plantejar-se no només cap a on van sinó també d'on vénen i la necessitat de definir-se”, explica.

Aquests debats acabarien propiciant en el futur altres polèmiques com la coneguda com a 'qüestió xueta' o el lloc que a la catalanitat de Mallorca ocupa el període musulmà, que també "toquen de manera indirecta el debat identitari".

D'aquesta manera, l'autor situa l'impuls del debat identitari en la "confluència" de l'edició de la obra de Fuster en el context d'una societat canviant des del punt de vista econòmic i social.

No obstant, l'autor matisa que les societats en què van aparèixer 'Nosaltres els valencians' i més tard 'Els mallorquins' no eren del tot idèntiques.

Tot i que en alguns aspectes com el cultural, apunta Ensenyat , eren "un desert", mentre que a la València de Fuster la burgesia "ja havia desertat de la qüestió identitària", Melià sí que contemplava la possibilitat que els fills d'una burgesia que naixia a la calor del boom del turisme "jugués la carta de la identitat" com va passar amb la burgesia catalana. Aquest escenari, lamenta, no es va arribar a produir.

En relació amb la pervivència d'aquell debat de caràcter bàsicament identitari, Ensenyat opina que a partir de la Transició va adquirir un component polític més gran i que ara per ara ha deixat de tenir lloc.

"A hores d'ara, un debat d'aquelles característiques és impensable. És una època en què la república popular de la xarxa ho canalitza gairebé tot i permet a qualsevol dir les majors estupideses que un es pot imaginar, amb tota la impunitat del món”, conclou.

Segons el catedràtic, aquell primer debat va ser el resultat d'unir l'”estímul fusterià”, els canvis dràstics i accelerats que van provocar la inquietud identitària, la perspectiva del final del franquisme que va permetre ressorgir identitari i la confluència d'un grup de persones joves receptius a la qüestió.

Sobre les relacions de Joan Fuster amb la intel·lectualitat de Mallorca, l'autor destaca el fet que la gran i nfluència de Fuster tingués lloc fins i tot sense haver-hi un especial contacte directe ja que, segons argumenta, "era una persona poc donada a viatjar".

En tot cas, Ensenyat insisteix a subratllar l'impacte de Joan Fuster i el seu treball i afegeix que, a més, al llarg de la seva trajectòria va publicar moltes obres amb l'editorial Moll.

"Joan Fuster va ser un referent als cercles intel·lectuals a la Mallorca d'aquell moment", apunta. A nivell historiogràfic, la seva influència, admet Ensenyat, va ser menor que la que va tenir a València, on sí que va dinamitzar aquest àmbit amb les seves propostes.

Així, destaca la coincidència de la publicació de 'Nosaltres el valencians' el 1962 amb la fundació de l'Obra Cultural Balear a finals d'aquell any.

"La publicació de l'obra de Joan Fuster va estimular encara més el naixement d'una entitat que va arribar per omplir un buit absolut en aquest sentit”, indica.

En termes generals, Ensenyat argumenta que mentre que a València el 'fusterisme' va propiciar un gran debat a favor i en contra, a Mallorca, l'autor de Sueca és vist com un referent especialment per a l'esquerra sobiranista i la intel·lectualitat catalanista.

Ensenyat recorda també l'intent de reproduir a Mallorca la 'batalla de València' que, per sort, va tenir un caràcter menys violent i va quedar emmarcada en l'anomenat 'gonellisme'.

El Govern, la Generalitat Valenciana i la Generalitat de Catalunya s'han unit per celebrar l'Any Fuster, quan es compleixen 100 anys del naixement de l'escriptor de Sueca, 60 anys de la publicació de 'Nosaltres els valencians' i 30 de la seva mort.

L'objectiu d'aquesta iniciativa, segons explica la directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior, és reconèixer l'aportació a l'enriquiment de la cultura catalana d'un “referent” del moviment de normalització com va ser Joan Fuster.

Defior coincideix amb Ensenyat a l'hora de considerar que Fuster i la seua obra 'Nosaltres els valencians' van tenir una gran repercussió en el conjunt de la cultura dels territoris catalanoparlants.

"És una obra clau, que dibuixa els Països Catalans a molts nivells. El mallorquí Josep Melià va publicar 'Els mallorquins' seguint els passos de Fuster, que també va tenir una gran influència sobre l'historiador menorquí Andreu Murillo”, explica la directora general.

Sobre la relació de Joan Fuster amb la intel·lectualitat de les Illes, Defior ressalta que l'escriptor de Sueca es va relacionar amb personatges com Francesc de Borja Moll, Aina Moll, Josep Maria Llompart, Miquel Dolç o Llorenç Villalonga. Així mateix, va escriure a publicacions locals com la revista 'Raixa' o la col·lecció del mateix nom de l'Editorial Moll. Així, segons subratlla Defior, el primer assaig que Joan Fuster va publicar, 'El descrèdit de la realitat', es va editar amb l'Editorial Moll a 1954.

En tot cas, la directora general insisteix que la rellevància de la figura de Fuster més enllà de la cultura catalana i arriba a l'espai cultural europeu.

Notícies més vistes Avui