PALMA, 1 Gen.

Més de 7.300 migrants han arribat aquest any a les costes de les Balears a bord de unes 400 pasteres, assolint així el rècord històric tant de persones arribades com de desaparegudes a la ruta algeriana, que se situa en més d'un miler.

El nombre de migrants arribats el 2025 (7.321) és un 24,5% superior al registrat l'any anterior. Per illes, durant l'any han arribat 2.683 persones a Formentera; 482 a Eivissa; 4.029 a Mallorca; i 11 a Menorca.

El càlcul surt de sumar les 7.295 persones que --segons el Ministeri de l'Interior-- van arribar a les illes fins al 15 de desembre, i les 26 que --segons la Delegació del Govern a les Balears-- ho han fet en les últimes dues setmanes de l'any.

Qui arriba en pastera a l'arxipèlag ho fa per la ruta algeriana, que uneix el nord d'Algèria amb el Llevant peninsular i les Balears i que ha mantingut una activitat constant al llarg de tot l'any.

Segons l'informe anual 'Monitorització del dret a la vida' de Caminant Fronteres, aquesta ruta s'ha consolidat com el creuament migratori més transitat cap a Espanya, superant la ruta atlàntica cap a les Canàries i els trajectes des del nord de Marroc.

La professora de Dret Internacional i directora de l'Observatori de Migracions al Mediterrani de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Margalida Capellà, explica que l'augment d'aquestes arribades a les Illes es deu a la intensificació dels controls en les sortides cap a altres rutes, concretament cap a les Canàries.

Aquesta situació provoca, assenyala Capellà en declaracions a Europa Press, que es busquin rutes alternatives per arribar a Europa, entre elles, la algeriana cap a les Illes.

Al seu parer, els migrants continuaran arribant el 2026 a través d'aquesta ruta a l'arxipèlag, ja que moltes persones "seguiran sortint intentant arribar a Europa" i "si no ho fan cap a les Canàries, ho faran cap a les Balears".

L'augment d'arribades irregulars de migrants a les Balears contrasta amb la tendència decreixent en conjunt a Espanya, on s'han registrat un total de 35.935 arribades de migrants en situació irregular per via marítima i terrestre, un 40,4% menys que el 2024.

CANVI DE PERFIL DELS MIGRANTS

L'informe de Caminant Fronteres assenyala un canvi en el perfil dels migrants que transiten per la ruta algeriana, que han passat de ser eminentment algerians a registrar un augment "vertiginós" de persones procedents de Somàlia, Sudan i Sudan del Sud.

Segons explica Capellà, aquest canvi de perfil ha suposat també un nou repte, ja que fins a finals del 2024 la majoria de migrants eren d'Algèria, als quals no se'ls reconeixia l'estatut de sol·licitants d'asil, mentre que als procedents de l'àrea subsahariana sí i, en conseqüència, l'assistència humanitària que se'ls ha brindat ha hagut d'adaptar-se.

Aquestes persones, exposa la directora de l'Observatori, són potencials sol·licitants d'asil i entren dins del programa del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions que gestiona Creu Roja. En el cas de les Balears, el sistema d' acollida humanitària no estava adaptat a aquest volum de persones, el que va provocar una situació "crítica" durant l'estiu.

No obstant això, aquest problema ha estat "solucionat" amb la instal·lació de mòduls d'atenció i acollida temporal de migrants en trànsit al moll de Botafoc (Eivissa), a La Savina (Formentera) i al port de Palma.

CENTENARS DE DESAPAREGUTS A LA RUTA CAP A LES BALEARS

L'observatori de drets humans de Caminant Fronteres ha documentat 1.037 víctimes en 121 tragèdies marítimes en la ruta algeriana --el 70 per cent del total a Espanya--, de les quals 47 corresponen a embarcacions desaparegudes en la seva totalitat.

Segons la ONG, s'ha confirmat la tendència del desplaçament cap a la part "més perillosa" de la ruta, la que té destinació a les Balears, sobretot a Eivissa i Formentera.

L'organització ha detectat sortides de pasteres des de punts de la regió oriental d'Algèria que, tot i que tradicionalment es dirigien cap al Mediterrani central, ara han virat el rumb per intentar arribar a les Pitiusas.

Aquestes desaparicions s'han traduït en un augment notable de cossos sense vida trobats a la costa de l'arxipèlag balear, el que, apunta Caminant Fronteres, permet inferir que alguns dels naufragis es van produir relativament a prop del litoral.

En tot el 2025 han estat 63 els cossos sense vida recuperats per les forces i cossos de seguretat de l'Estat en aigües pròximes a les Balears o en les seves costes, l'últim el passat dilluns a prop de Cala Millor.

La xifra va ser detallada pel delegat del Govern a les Balears, Alfonso Rodríguez, en una roda de premsa el dilluns en què va assenyalar que els serveis d'emergències reben trucades de coneguts dels migrants dies després de la seva sortida des del punt d'origen i és llavors quan s'activen els mitjans per trobar-los, com els de Salvament Marítim o Frontex.

MENORS I MANCA DE RECURSOS

La directora de l'Observatori de Migracions al Mediterrani subratlla que la gestió de la migració en general exigeix cooperació i coordinació institucional i, destaca, en el cas de les arribades de pasteres en què viatgen dones i menors, "la cooperació és bàsica".

Precisament, el Govern ha identificat una elevada vulnerabilitat entre els migrants que arriben en pastera a les Balears, amb una presència significativa de dones i menors procedents de zones de conflicte armat.

Segons va exposar la secretària d'Estat de Migracions, Pilar Cancela, en una entrevista a Europa Press, aquesta situació requereix d'una atenció diferenciada.

Els menors migrants no acompanyats que arriben a Espanya han acaparat especialment l'atenció durant el 2025 ja que després del bloqueig i la tensió entre administracions, l'any ha quedat marcat per l'acord que va permetre establir un sistema de repartiment entre comunitats autònomes.

Aquesta problemàtica ha enfrontat el Govern i l'Executiu central i ha arribat als tribunals amb la interposició de diversos recursos. Les Balears s'han basat sempre en la falta de capacitat de les institucions competents en la matèria.

Referent a això, Capellá apunta també a la falta de recursos, tant econòmics com humans, per acollir i atendre els menors a l'arxipèlag. No obstant això, considera que "sobretot és necessària la voluntat política".

"Si des del primer moment ja es diu que no es poden atendre, el resultat és aquesta tensió política", subratlla, per després afegir que ni les institucions autonòmiques ni l'estatal "estaven preparades" a nivell de recursos ni d'infraestructures en aquest sentit.

Al seu criteri, la resposta institucional passa per adaptar l'estructura per atendre i acollir, així com per augmentar els recursos personals de Salvament Marítim, atenció humanitària i mèdica i d'assistència lletrada.

Igualment, Capellà considera necessari "mentalitzar-se" que les Balears són una ruta migratòria de trànsit, aquest any per més de 7.000 persones, però també que és un destí per a moltes persones estrangeres que venen a treballar. "Ens hem de mentalitzar que aquest canvi dels darrers anys ja és una realitat", afegeix.

Així, incideix que la majoria de les persones que es troben en situació irregular a les Balears, i també a Espanya, han entrat de forma legal pels aeroports. Així, rebutja "la imatge que hi ha una invasió des d'Àfrica", argumentant que les persones que creuen el mar en pastera són una mínima part de les migracions en el seu conjunt.

Davant el debat públic generat per l'augment d'arribades, Capellà adverteix del risc que suposa que certs grups "a més de manipular les dades estiguin fent un discurs d'incitació a l'odi" que, reclama, és necessari contrarrestar des de les institucions públiques.