PALMA, 15 Jul.

La Conselleria d'Afers Socials i Esports, a través del Consorci de Recursos Sociosanitaris i Assistencials de les Balears, ha finalitzat les obres d'adequació i recuperació de la cova prehistòrica de Son Caulelles, a Pòrtol, Marratxí, les obres de la qual, iniciades el mes de novembre passat, han estat finançades a través de l'execució de l'1% cultural determinat per la llei de patrimoni històric de la comunitat.

En concret, l'import de les obres ha estat de 82.278 euros i es correspon a l'1% del cost de construcció de la residència per a gent gran en situació de dependència finançada per la Conselleria d'Afers Socials i Esports i l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), que és l'encarregat de posar-lo en marxa i gestionar-lo, en un solar cedit per l'Ajuntament de Marratxí.

Les actuacions són conseqüència del conveni signat entre la Co nselleria d'Afers Socials i l'Ajuntament de Marratxí per adequar la cova i el seu entorn, situada en un solar de 3.235 metres quadrats limítrof amb la nova residència per a gent gran en situació de dependència de Pòrtol, i, alhora, crear un itinerari adaptat des de la residència fins a la cova.

L'Ajuntament de Marratxí va cedir a la Conselleria d'Afers Socials l'ocupació i l'ús dels terrenys confrontants amb la residència perquè es fes càrrec de l'execució de les obres, amb el objectiu dadequar el solar i laccés al bé cultural. Així, s'ha pavimentat el camí, fins a sis metres abans de la cova respectant el seu entorn, i se n'ha construït un marge per fitar-lo.

Les obres permetran als usuaris de la residència utilitzar un recorregut adaptat a l'entorn cultural que hi ha dins aquest espai, que és d'ús comú general.

La cova de Son Caulelles, també coneguda com 'cova des Moro', és el jaciment arqueològic prehistòric més destacat de tot el terme municipal. És una de les primeres civilitzacions que va habitar Balears durant l'Edat del Bronze, la cultura navetiforme (1700-1000 aC aprox.), anterior a la cultura talaiòtica.

A Marratxí, les restes documentades més antigues corresponen a aquest període. El nom navetiforme ve donat pels habitatges anomenats navetes -habitacions en forma de nau invertida- que podien arribar a formar petits poblats.

D'altra banda, estan alhora les coves d'enterrament -naturals o artificials- , que també es podien agrupar en necròpolis. Al municipi no hi ha documentació de restes ben conservades d'antics poblats de navetes, per això les coves d'enterrament pretalaiòtiques són el llegat més antic d'aquesta localitat.

Situada en una parcel·la al costat de la residència de persones majors en situació de dependència del municipi, és una cova artificial d'enterrament excavada directament a la roca. D'una sola estança, s'hi accedeix a través d'una petita entrada formada per tres esglaons que baixen fins a un portal lleugerament arrodonit.

Té deu metres de llargada per 2,5 d'amplada i una alçada d'1,8 metres. El seu interior es caracteritza per una sèrie d'elements comuns a les tombes prehistòriques del període del Bronze Balear, com és la fossa central envoltada per uns bancs laterals, sobre els quals hi ha unes petites crestes que servirien per formar uns compartiments diferenciats. Al lateral dret proper a l'entrada de la càmera es pot observar una obertura de nínxol. Generalment hi solia haver un o més nínxols als costats o al fons de l'habitació.

La funció d'aquesta cova era servir de tomba un clan o família, que s'enterrava al seu interior juntament amb una sèrie de objectes col·locats al costat dels cossos. Als bancs dels laterals, a cada compartiment, es creu que és on s'havien de dipositar els cossos dels difunts. El nínxol en forma circular de la dreta servia d'altar per col·locar les diferents ofrenes. XOX