PALMA 16 de setembre.

La plataforma 'Mallorca per viure, no per especular' ha advertit aquest dimarts que la Llei 4/2025 d'actuacions urgents destinades a l'obtenció de sòl permet construir habitatges en àrees de transició en set municipis de Mallorca, que "podran créixer en 252.800 places residencials.

Segons ha assenyalat l'entitat, la normativa permet construir en aquestes àrees de transició de Palma, Llucmajor, Manacor, Inca, Marratxí, Calvià i Alcúdia, per la qual cosa incrementarien un 37% les seves places i es podrien arribar a construir 37.432 habitatges potencials, segons han calculat.

Així, la plataforma considera que la llei "no resol en absolut el problema de l'habitatge" a Mallorca perquè preveu que el 50% de les construccions siguin de preu lliure i, per tant, "fetes per a estrangers rics o persones d'alt poder adquisitiu", indiquen abans d'afegir que l'altre 50% de preu reduït, a Mallorca suposa aproximadament pisos d'uns 80 m2 per un mínim de 300.000 euros.

Això significa, segons expliquen, que les persones que actualment tenen problemes per comprar o llogar, amb aquesta llei continuaran tenint-los. "L'únic que s'aconseguirà és l'increment de la població amb persones que podran pagar aquests preus que vinguin de fora o que els comprin els especuladors com a inversió, però en cap cas els joves ni les persones de baix poder adquisitiu", han remarcat.

Quant a la construcció en àrees de transició, remarquen que són una classificació de sòl rústic que envolta els nuclis urbans i que té com a funció frenar l'expansió urbana i garantir una reserva de sòl per a infraestructures i equipaments bàsics. Ara, adverteixen que "la seva funció s'inverteix completament" i passen a ser edificables amb altes densitats de fins a 225 habitants per hectàrea a Palma i 180 habitants per hectàrea en la resta dels set municipis.

Els municipis afectats per la norma són tots aquells que superen els 20.000 habitants -Palma, Llucmajor, Manacor, Inca, Marratxí, Calvià i Alcúdia- i "la llei impulsa el creixement en aquestes zones sense fer cap quantificació". Així, censuren que no hi hagi previsió d'hectàrees afectades, habitatges edificables, nuclis urbans més afectats, o d'impacte demogràfic, territorial o ambiental.

No obstant això, un estudi impulsat per la plataforma Mallorca per viure, no per especular, sol·licitat a un grup d'experts liderats pel geògraf Gabriel Garcies, quantifica aquest impacte demogràfic i territorial i, així, una de les seves conclusions preliminars és que el creixement dels set municipis afectats podria arribar a les 252.810 noves places residencials, el que podria suposar un increment de fins al 37% de la població respecte al cens de 2024.

Aquest augment es produiria per la construcció de nous habitatges en sòls fins ara protegits de l'expansió urbana. El total d'hectàrees que passen a ser edificables és de 1.246. Tots aquests sòls són majoritàriament agraris i forestals.

A escala municipal, Palma és on es donen més possibilitats de creixement. La llei grafia un total de 634 hectàrees rurals que passen directament a ser urbanitzables. Dóna a Palma més densitat d'edificació que a la resta de municipis, amb 142.650 noves places residencials potencials, el que suposaria un increment del 33% de la seva població actual.

La llei també proposa creixements molt importants a Marratxí (27.180 places en 151 hectàrees), Manacor (24.480 places en 136 hectàrees) o a Calvià (21.240 places en 118 hectàrees).

El creixement estudiat en l'informe dels experts és exclusiu de les àrees de transició i no s'ha quantificat el creixement poblacional que la nova llei 4/2025 permet en sòls urbans i urbanitzables que encara no s'han desenvolupat en tots els municipis de Balears de més de 10.000 habitants. Per tant, assenyalen que les xifres totals de creixement poblacional que permet la normativa "seran encara molt majors".

Segons la plataforma, la Llei d'actuacions urgents destinades a l'obtenció de sòl és una "bomba demogràfica en una illa saturada i amb recursos com l'aigua al límit".

El GOB, membre de la plataforma, ja denunciava a l'abril que l'informe de Recursos Hídrics elaborat per a l'última modificació del PGOU 2023 advertia de la indisponibilitat d'aigua pel creixement previst a Palma. "Ara, la construcció de cop d'habitatges per a 142.000 persones més suposaria una temeritat per part de l'Ajuntament i del Govern, la situació hídrica de Palma ja és molt greu per la sobreexplotació dels aquifers, ja que alguns ja superen els límits legals d'extracció i estan en estat crític", han assegurat.