Pujarà l'impost de transmissions a la compra d'habitatges de luxe de més d'un milió d'euros i el baixa per a menys de 270.000

PALMA, 4 Oct.

La presidenta del Govern ha anunciat aquest dimarts rebaixes fiscals a les Balears que suposaran un estalvi de 40 milions d'euros en impostos, elevant el llindar de moltes desgravacions autonòmiques des dels 25.000 euros fins a 52.800 euros en declaració conjunta --o 33.000 euros en declaració individual--.

Durant el Debat de Política General de la Comunitat, Armengol ha sostingut que es tracta del paquet de deduccions fiscals més important a la història de les Balears. Al març la Comunitat va pujar un 10% algunes deduccions i ara la pujada de bonificacions serà "general i de més abast".

Alhora, la presidenta ha anunciat un augment dels tipus en l'impost de transmissions patrimonials per a vivenda de luxe i la congelació de totes les taxes excepte la del joc.

En deduccions autonòmiques de l'IRPF quantia màxima desgravable de cada bonificació pujarà un 10% i totes les desgravacions seran compatibles. El Govern espera multiplicar els potencials beneficiaris i arribar "a totes les classes mitjanes i treballadores".

Així mateix, en elevar el límit al llindar de renda es calcula que es beneficiarà el 80% de la població . Armengol ha esmentat bonificacions de 600 euros per a escoles bressol i conciliació, 220 euros més per a llibres de text, 110 per aprenentatge d'idiomes o 440 euros per a lloguer d'habitatge.

Una de les novetats destacades és una nova deducció de un màxim de 250 euros per a les rendes mitjanes amb una hipoteca de tipus variable sobre la vivenda habitual. La deducció s?aplica sobre els interessos del crèdit.

El Govern estima que l'ampliació del límit d'ingressos per accedir a les deduccions autonòmiques de l'IRPF suposarà 9,2 milions d'euros; l'increment del 10% del límit màxim de despesa deduïble el xifra en 900.000 euros; mentrestant, la compensació a les hipoteques variables suposa 14,5 milions; i la congelació de taxes públiques 1,35 milions.

Al debat Armengol ha anunciat una pujada de l'impost de transmissions patrimonials a l'habitatge de luxe. El tipus passa de l'11,5% al ​​12% per a vivendes de més d'un milió d'euros i es crea un tram nou, a partir de 2 milions d'euros, amb un tipus del 13%.

Govern estima que la recaptació d'aquests trams servirà per rebaixar la fiscalitat als residents a 15 milions d'euros. En aquesta línia, aplicarà una baixada de l'impost del 5 al 4% a les compres de primer habitatge de valor inferior a 270.000 euros.

La Comunitat calcula que la rebaixa per als habitatges de menys de 270.000 euros suposa un estalvi fiscal de 13,4 milions. A més, s'ha anunciat un nou aval públic de fins al 20% de la hipoteca per a aquest mateix tipus d'habitatges.

D'altra banda, es tornaran les taxes universitàries a l'alumnat de la Universitat de les Illes Balears (UIB ) que cursi graus i màsters habilitants. Podran recuperar un 100% del que han pagat en taxes les famílies que declarin rendes inferiors als 52.800 euros conjuntament, o menys de 33.000 en declaració individual.

Això suposarà un retorn de fins a 1.800 euros per alumne curs. El Govern aportarà l'import en matrícules pagat pels més de 10.000 alumnes de la UIB que s'estima que es podran acollir a aquest benefici.

També a l'àmbit universitari, s'eleva a 1.760 euros la desgravació per a famílies amb universitaris que estudien fora de la seva illa titulacions que no estan disponibles al lloc de residència. És una situació que es dóna sovint a Menorca, Eivissa i Formentera i la mesura arribaria a uns 3.000 universitaris.

En el seu discurs, Armengol ha volgut marcar distàncies amb el PP incidint que el seu govern no creu "en rebaixes generalitzades de l'IRPF que acaben fent que les rendes més elevades es beneficiïn més que aquells que pitjor ho estan passant per arribar a final de mes".

En aquesta línia, la presidenta ha recalcat que "la rebaixa fiscal de l'IRPF que proposa la dreta, la deflactació que diuen o les rebaixes d'unes dècimes per a tots" suposaria que els diputats o ella mateixa s'estalviessin entre 100 i 150 euros en impostos, mentre que persones amb una pensió o salari mínim només veuria reduïda la seva càrrega fiscal entre 12 i 50 euros a l'any.

Per això, ha acusat a la dreta de “populisme fiscal” i ho ha contraposat amb la “progressivitat fiscal” que defensa el seu Govern i el Govern d'Espanya: "Pujar els tributs als sectors que és tan traient diners amb la crisi de la resta, com l'energètic o financer”.

A més, Armengol ha defensat mesures alternatives a l'àmbit fiscal com a mecanismes per afrontar la crisi actual, com un complement econòmic per a fixos discontinus en temporada baixa, de 600 euros, "molt més que els entre 12 i 50 euros que rebrien si s'apliquessin les baixades d'IRPF que alguns vesteixen de solució màgica".

"Aquest és el camí, i per això serveixen els impostos que, amb el seu esforç, paguen els ciutadans de les Illes. Per cert, també els que aporten les fortunes de més de 700.000 euros, que poden estar segurs que continuaran pagant l'impost de patrimoni”, ha emfatitzat.

Parafrasejant la premi Nobel Esther Duflo, Armengol ha afegit que en el debat sobre els impostos "no es tracta de pujar més o menys la fiscalitat dels més rics" sinó que "la tributació sigui socialment justa". "Parlem de 68 milions d'euros que surten dels butxaques del 0,6% de població més rica de la terra, 8.130 contribuents que són clau per mantenir les polítiques redistributives i generadores de cohesió que beneficiïn 1,2 milions d'habitants”, ha afegit, subratllant que el que no faran és "anteposar els beneficis de l'1% a les vides del 99%".