La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha expressat aquest dimecres el compromís del Govern amb la protecció de les reserves marines del Toro i Les Malgrats, durant una visita a la zona on també han assistit representants de l'organització conservacionista Marilles Foundation, que creuen que l'ampliació s'ha quedat "agafi".

La presidenta, acompanyada de la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, i l'alcalde de Calvià, Alfonso Rodríguez , ha visitat la reserva marina després que el 5 de setembre passat el Govern unifiqués i ampliés les dues reserves del Toro i Malgrats.

Des del Govern han ressaltat que, amb la unificació, la nova reserva marina tindrà 13 vegades més superfície protegida que les dues reserva s anteriors. Fins ara aquesta superfície era de 227 hectàrees i ara s'arriba a 2.952.

Armengol ha subratllat que Balears és "líder a tot Espanya" quant al volum d'hectàrees protegides de reserves marines i ha destacat les poblacions de peixos i espècies vulnerables augmenten "moltíssim" amb aquestes reserves. "Aquesta és la línia adequada per reforçar, potenciar i protegir la nostra biodiversitat marina", ha declarat.

Així, la líder de l'Executiu ha incidit que treballen a la línia marcada per Europa sobre la protecció de els oceans, amb l'objectiu d'arribar al 30% de zones marines protegides el 2030 i al 10% amb alta protecció. "Anem per bon camí, però s'han de continuar fent passos valents cap a aquest objectiu", ha dit, afegint que el Govern està "absolutament compromès" amb això.

Per la seva banda, la consellera Mae de la Concha ha explicat que les reserves d'interès pesquer són fonamentals perquè "la pesca sobrevisqui" i que les espècies autòctones "proliferin i siguin cada cop més abundants". A més, ha recalcat que més enllà de la seva delimitació geogràfica beneficia també les aigües confrontants.

A l'acte han assistit, a més de les autoritats polítiques, representants de la Federació de Confraries de Pescadors de Balears; de la Confraria de Pescadors d'Andratx i de Palma, i entitats conservacionistes com Marilles, Save the Med, el GOB i la Societat d'Història Natural de Balears.

Marilles, encara que creu que l'ampliació és “motiu de celebració i un pas en la bona direcció", ha fet algunes puntualitzacions "abans que es deslligui l'eufòria".

"L'ampliació de la reserva del Toro-Malgrats s'ha quedat coixa perquè no arriba fins a l'Illa del Sec i Sa Porrassa, tal com s'havia proposat i defensat des del primer moment”, han declarat en un comunicat.

Segons ha indicat l'entitat conservacionista, només un 7 ,5% de la superfície de la nova reserva ampliada és zona d'alta protecció. A més, encara que Balears està per sobre de la mitjana estatal en zones marines protegides, només un 0,2% de la zona marina altament protegida ho està com a zona integral.

Per això, creuen que la Comunitat aconseguirà el objectiu del 30 per cent el 2030 "sense problema i fins i tot el superarà" però per aconseguir l'objectiu del 10 per cent altament protegit "haurà de multiplicar per 50" les àrees que té actualment.

D'altra banda, Marilles ha defensat els beneficis d'aquest tipus d'àrees protegides, i ha indicat que, segons un estudi publicat el 2021, una reserva genera deu euros de benefici per cada euro d'inversió.

que aquestes àrees estan infrafinançades a les Balears. "La inversió pública en àrees marines protegides a Balears és ínfima en comparació als beneficis que ens aporten", han assenyalat.

En aquest context, l'entitat ha defensat que "els fons Next Generation són una excel·lent oportunitat” per avançar cap als objectius de conservació. Marilles proposa invertir part d'aquests fons en la creació d'una xarxa de "santuaris marins" a totes les Balears que cobreixin, com a mínim, un 10% de les aigües interiors com a altament protegides.

xarxa de reserves marines d'interès pesquer es va crear el 1999 i segons el Govern des de llavors ha demostrat ser una eina de gestió important per recuperar les poblacions de peixos comercials i conservar hàbitats naturals marins.

Les reserves marines de la illa del Toro i de les illes Malgrats van ser creades el 2004 a partir d'un estudi de la Societat d'Història Natural de les Balears. El 2020 el Ple de l'Ajuntament de Calvià va instar el Govern a ampliar i unificar les reserves per afavorir la regeneració d'un ecosistema més gran.

Des de la seva creació, la biomassa "ha experimentat creixements extraordinaris". L'existent a l'illa del Toro és la més gran registrada mai a qualsevol punt del litoral de les Illes Balears.

A més, des del Govern han destacat que l'arxipèlag és també un referent en busseig turístic, amb més de 60.000 immersions anuals. L'alcalde de Calvià, Alfonso Rodríguez, ha ressaltat que aquesta activitat és "un producte turístic interessant" i constitueix un "focus d'atracció" al municipi.

La Direcció General de Pesca i Mitjà Marino té actualment en tramitació dues reserves més als illots de Ponent d'Eivissa.