Les Illes Balears sortiran als mercats a partir de l'any que ve i preveuen desconnectar-se gradualment dels mecanismes de finançament extraordinari de l'Estat fins a aconseguir-ho de forma definitiva el 2028.

Són les línies mestres del Pla Plurianual d'Endeutament 2026-2028 que el Govern va traslladar a finals de novembre davant el Ministeri d'Hisenda i que aquest dijous han presentat el conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, i la directora general del Tresor, Política Financera i Patrimoni, Susana Pérez.

A partir de 2026, han explicat, les Balears començaran a desconnectar-se del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), on portaven des de 2012, i començaran a sortir als mercats amb la seva entrada al compartiment de Facilitat Financera del Fons de Finançament a comunitats autònomes.

Això és possible, han reivindicat, perquè l'administració autonòmica "ha fet els deures" en matèria econòmica i financera i compleix amb els requisits establerts per a això, com una bona qualificació del seu 'rating', un superàvit pressupostari, un ratio d'endeutament-PIB per sota del 19,5% i un període mitjà de pagament a proveïdors ajustat a la legislació.

La sortida als mercats, ha detallat Pérez, es farà de forma gradual, tot i que el pla podria anar variant en funció de quins tipus d'interès siguin més favorables pels interessos de la comunitat autònoma.

Així, el 2026 s'estima un límit teòric d'endeutament de 862 milions d'euros, dels quals el 60% es finançaran en els mercats i el 40% a través de la Facilitat Financera.

La finançament procedent de l'Estat es concretarà en préstecs per cobrir els venciments del primer i tercer trimestre. Aquests préstecs tindran un termini de 12 anys, amb quatre anys de carència, i un tipus d'interès "molt avantatjós", pràcticament equivalent al del Tresor (+0,05%).

Quant a la finançament als mercats, les previsions indiquen que les Balears podran obtenir recursos a tipus iguals o molt propers als del Tresor, i en alguns casos fins i tot amb diferències positives si les condicions de les entitats financeres continuen millorant.

Això suposarà un estalvi d'interessos significatiu i una reducció notable de la càrrega financera, ha informat la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació en un comunicat.

El 2027 s'arribarà fins als 865 milions d'euros, amb un 73% dels mercats i un 27% de l'Estat. El 2028, any en què es preveu un endeutament límit de 1.201 milions d'euros, la idea és que les Balears puguin desconnectar-se de forma definitiva dels mecanismes de finançament extraordinari de l'Estat i depengui exclusivament dels mercats.

En comparació amb aquestes previsions, el 2025 tancarà amb un 75% de l'endeutament de les Balears que ve del FLA, un 15% de préstecs bancaris i prop d'un 7% d'emissions d'endeutament.

"Aquest pla d'endeutament que hem presentat al Ministeri és una previsió, és la nostra proposta de desconnexió de mecanismes extraordinaris de finançament amb l'Estat, però és un pla que podria tenir certa flexibilitat. Podríem desconnectar-nos més aviat o més tard en funció de l'estalvi que aconseguim pels ciutadans de les Balears", ha remarcat Costa.

REDUCCIÓ "DRÀSTICA" DE L'ENDEUTAMENT

Pérez ha assenyalat que en els últims tres anys s'ha produït una reducció "dràstica" de l'endeutament de les Balears, d'uns 500 milions d'euros, que s'estima que seguirà baixant a curt i mig termini.

A l'inici de la legislatura el ratio endeutament-PIB s'ubicava en el 22,5% i la previsió és que el 2025 tanqui per sota del 18,8%, una "fantàstica notícia" que està darrere la possibilitat de sortir als mercats i trobar mecanismes de finançament que "suposin menys càrrega financera per a la comunitat autònoma".

Des del 2023, ha destacat, aquest ratio s'ha mantingut per sota de la mitjana de la resta de regions espanyoles, un altre "dada fantàstica" que ha costat aconseguir després de "molts anys ancorats" per sobre del 20%. "No teníem un percentatge d'endeutament tan baix des de 2012", ha apuntat.

"Aquests bons dades suposen una major flexibilitat per tornar a l'autonomia financera, endeutar-nos amb qui considerem que ofereix millors condicions i accedir als mercats financers com a font principal", ha subratllat.

A més, la directora general ha indicat que l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) aposta a que el 2029 les Balears arribaran a un 14%.

"Jo no ho veig llunyà si seguim així. En economia poden haver-hi moltes coses, però anem en la línia de complir-lo", ha dit. "Hi ha dinamisme econòmic, el PIB segueix creixent i si seguim en aquesta línia d'estabilitat o superàvit pressupostari, fent els deures econòmics...", ha afegit Costa.

El conseller ha considerat que l'acord de la comissió delegada del Govern per a assumptes Econòmics de juliol del 2025 en què es posa de manifest que les Illes "compleixen amb tot el necessari per sortir al mercat" es basa en una bona situació de liquiditat, qualificació de risc i ratis de solvència.

Aquests, ha aplaudit, han millorat molt no només durant els últims tres anys sinó també des del final de la passada legislatura. "La seva gestió econòmica va ser bona i ens permet consolidar la bona perspectiva i acabar de rematar la feina", ha concedit.

"Aquesta comunitat no té cap problema de liquiditat. Si no paguem en menys temps és perquè la tramitació administrativa és la que és, però les possibilitats de pagar en termini i forma són absolutes. Cada setmana paguem als proveïdors totes les factures que estan en disposició de ser pagades", ha tancat.