Balears, la regió que més incrementa el preu de l'habitatge d'ocasió al juliol enfront de 2022, amb un 17,64% segons pisos.com.
PALMA, 1 d'agost.
Balears és la regió que més ha pujat el preu de l'habitatge de segona mà enfront de l'any passat amb un 17,64 per cent més i un preu mitjà de 4.126 euros per metre quadrat al juliol de 2023, segons pisos.com.
Atenent a l'informe mensual de preus de venda del portal immobiliari, publicat aquest dimarts, el preu mitjà de l'habitatge al juliol a la comunitat va suposar un ascens mensual del 1,22 per cent respecte a juny d'aquest any, resultant ser la sisena pujada més alta d'Espanya.
En aquest sentit, les illes es converteixen en la regió més cara del país, tenint per darrere Madrid, amb un preu mitjà de 3.479 euros per metre quadrat, i el País Basc, amb un preu mitjà de 2.988 euros per metre quadrat.
A més, Palma ha sofert un ascens mensual del 0,52 per cent i d'un any a un altre ha estat la capital de província que més va augmentar el preu amb un 19,35 per cent.
Amb 4.285 euros per metre quadrat al juliol de 2022, Palma va ser la quarta capital de província més cara, superada per Donostia, Madrid i Barcelona, amb 5.794, 4.606 i 4.533 euros per metre quadrat, respectivament.
Per contra, les més econòmiques van ser Castelló de la Plana (1.306 euros per metre quadrat), Lleida (1.270 euros per metre quadrat) i Ciudad Real (1.190 euros per metre quadrat), entre d'altres.
El director d'Estudis de pisos.com, Ferran Font, ha opinat que "malgrat que el mercat immobiliari travessa un moment de refredament, tal com demostra la contenció en el nombre de compravendes i hipoteques, els preus de l'habitatge mantenen un creixement suau".
"D'aquí a finals d'any hem d'estar pendents dels propers moviments del Banc Central Europeu en matèria de tipus d'interès", ha indicat l'expert, recordant, a més, que "l'encariment dels préstecs per a l'adquisició d'habitatge no marca tant la decisió final de la demanda com el preu".
Per últim, Font ha destacat el paper que estan ocupant actualment les compres a l'estat, ja que "l'estalvi continua mirant cap al residencial per la seguretat que ofereix a llarg termini".