Notícies Balears.

Notícies Balears.

Cirer es fixa com a principals objectius reduir les llistes d'espera de discapacitat el 2024 o la Història Social Única.

Cirer es fixa com a principals objectius reduir les llistes d'espera de discapacitat el 2024 o la Història Social Única.

PALMA, 16 Nov.

La consellera de Famílies i Assumptes Socials, Catalina Cirer, ha destacat, entre els principals objectius dels pressupostos de la seva àrea, la reducció el 2024 de les llistes d'espera per a la valoració de la discapacitat, la Història Social Única o els centres de crisi per a víctimes de violència masclista.

En la seva compareixença, aquest dijous, per desglossar els comptes del seu departament de cara al 2024, la consellera ha defensat que els seus pressupostos responen al "compromís adquirit amb els ciutadans d'estar al costat de les persones que més ho necessiten d'una manera eficient i eficaç, i gestionant els recursos públics amb total transparència i diligència".

Un dels principals objectius d'aquests pressupostos, segons ha indicat Cirer, és reduir les llistes d'espera per a la valoració de la discapacitat. Per aquest motiu, s'estableix un increment de 86.625 euros en la partida de discapacitat, que permet l'augment del conveni amb el Servei de Salut balear (IBSalut) perquè el personal sanitari porti a terme valoracions en aquest sentit.

Els pressupostos també inclouen la gestió de la història social única electrònica, que permetrà disposar d'un historial digitalitzat, "accessible per a tots els actors del sistema de Serveis Socials i que aportarà millores en la qualitat que rebran els ciutadans".

Aquest projecte ha de finalitzar el 31 d'octubre de 2025 i en els pressupostos de l'any que ve se li imposa una quantitat de 3.112.551 euros. A aquesta respecte, Cirer ha posat èmfasi que la història social única permetrà estudiar la viabilitat de la targeta social única.

Així mateix, els comptes contemplen l'inici de les gestions per dur a terme el projecte de finestra única social, el reforç de l'autonomia de les persones dependents augmentant el servei d'ajuda a domicili i les places diürnes, i el manteniment de la dotació de les prestacions --el complement autonòmic de les prestacions no contributives, PNC i de la renda social garantida (Resoga)--.

Cal recordar que la Conselleria gestionarà de cara a l'any que ve un total de 344.278.778 euros, deu milions més que a l'exercici actual (9.976.778 més). Per direccions generals, la d'Assumptes Socials gestionarà 97,2 milions d'euros; la d'Atenció a la Dependència, 175,5 milions; la d'Infància, Joventut, Famílies, Igualtat i Diversitat, 29,9 milions, i la Direcció General de Cooperació i Immigració, fins a 10,9 milions.

Dins de la Direcció General d'Assumptes Socials, es manté el conveni amb Projecte Home de 4,1 milions d'euros i el pla de finançament per a les corporacions locals, i s'hi destina un milió per a una primera convocatòria d'inversions per a entitats d'inclusió, "atendint una demanda de EAPN", ha destacat Cirer. Igualment, ha posat en relleu la tasca del voluntariat, el pressupost del qual s'ha incrementat i passa a ser de 200.000 euros.

Quant a l'Atenció a la Dependència, contempla l'objectiu ja esmentat de reduir les llistes d'espera per a la valoració de la discapacitat.

També augmenta en 479.000 euros la partida que respon a la convocatòria per a entitats per fomentar l'autonomia personal i el màxim desenvolupament de les capacitats de nens amb discapacitat. La previsió és poder oferir 15.800 sessions anuals més del servei d'atenció primerenca.

Dins de la mateixa Direcció General, el 2024 es preveu un import addicional en l'àmbit de Dependència de 9,13 milions d'euros. Entre les raons d'aquest augment, ha destacat Cirer, s'hi troba la voluntat del Govern de afavorir que les persones dependents puguin estar el màxim temps possible en el seu entorn i en condicions dignes.

D'aquesta manera, se n'hi revisarà el concert de teleassistència per augmentar el nombre de dispositius i donar cobertura a les persones amb servei de teleassistència avançada. També augmenten les hores de prestació del servei d'ajuda a domicili en 4.500 euros.

Així mateix, el 2024 la Conselleria preveu concertar 120 places d'estades diürnes més i 110 noves places de servei residencial. Així, Cirer ha mencionat la propera obertura de nous centres, com a Son Dureta (120 places), la residència de Maó (120 places), la de Sant Lluís (24 places), el centre de dia de Son Xigala (30 places), el de Porreres (30 places), el de Calvià (30 places) i el centre de dia de Cala d'Or (30 places).

De cara a la Direcció General d'Infància, Joventut, Famílies, Igualtat i Diversitat, el seu import contempla, entre d'altres mesures, el servei de gestió socioeducativa amb un total de 17 habitatges destinats a processos d'emancipació, que compta amb un pressupost d'un milió d'euros.

En aquest departament s'inclou també una partida de fons europeus per a la compra d'habitatges a Eivissa per destinar a emancipació (1.063.00 euros); un fons finalista de Pobresa Infantil (474.708 euros); un nou programa de post-emancipació en una instal·lació llogada (653.000 euros); l'aplicació de la normativa de protecció integral a la infància i l'adolescència, o tallers d'educació afectiva i servei d'atenció psicològica. D'altra banda, el servei de joventut puja en 2,8 milions d'euros que es deuen principalment a la transferència a l'IBJove.

Pel que fa a l'Institut Balear de la Dona (IBDona), que des d'aquest any està gestionat per Famílies i Assumptes Socials, disposarà el 2024 d'un pressupost de 9,4 milions d'euros, 331.000 més que el 2023.

Un dels reptes de l'IBDona són, segons ha posat èmfasi Cirer, els centres de crisi, que tindran un pressupost de 1,9 milions d'euros. Encara que l'objectiu és que hi hagi un centre per província, a causa del caràcter insular de les Balears i amb el "principal convenciment" d'estar "a prop de les dones", la intenció és que en els propers mesos es subscribin acords amb Menorca i Eivissa, que se sumarien al que ja existeix a Mallorca.

En matèria d'infraestructures, els comptes preveuen la transformació de l'antic Es Fusteret en un recurs de centre de dia i l'adquisició o construcció d'una infraestructura perquè sigui el nou centre Es Fusteret. També es preveuen obres en les residències de Son Dureta, es Castell, Sant Llorenç, es Migjorn Gran, Bunyola, Son Martorell i el centre de dia de Son Xigala, entre d'altres.

Així mateix, està prevista la reforma i actualització dels pavellons del centre socioeducatiu Es Pinaret, un espai de la Fundació s'Estel on es crearà el llar terapèutic. Concretament, estarà enfocada en la resocialització de menors amb trastorns