PALMA, 1 Oct.

L'Ajuntament de Palma ha presentat les conclusions del projecte europeu BioDiverCities als treballadors públics de les diferents àrees participants del Consistori.

Segons ha informat l'Ajuntament de Palma aquest dissabte en una nota de premsa, la regidora de model de Ciutat, Habitatge Digna i Sostenibilitat, Neus Truyol, el gerent d'Urbanisme, Joan Riera, i el director també d'Urbanisme, Biel Horrach, han presentat les conclusions del projecte europeu BioDiverCities als treballadors públics de les diferents àrees participants del Consistori.

El projecte BioDiverCities neix a partir d'una iniciativa a de la Unió Europea, en concret impulsada pel Centre de Recerca de la Comissió Europea, com a prova pilot per trobar fórmules d'implementar l'Estratègia Europea de Biodiversitat 2030 als plans urbanístics de les ciutats, fent especial incidència en l'acceptació social, mitjançant la participació ciutadana.

En aquest sentit, la regidora Neus Truyol ha destacat que “el projecte europeu BioDiverCities situa Palma a l'avantguarda de les ciutats europees líders en integrar la natura dins dels espais urbans".

En el cas concret de Palma, la coordinació del projecte ha estat encapçalada per la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digna i Sostenibilitat, els departaments de Planejament, Obres i Oficina del Pla General de la mateixa àrea i ha comptat amb la participació d'altres àrees del consistori, com ara les de Participació, Infraestructures, Comerç, Benestar Social, Cultura i Educació.

BioDiverCities neix el setembre del 2020 quan Palma és una de les 10 ciutats escollides entre 50 candidatures per formar part d'aquest projecte pilot europeu. Aquest comença a partir de la posada a disposició de les ciutats escollides d'una cartera d'experts per desenvolupar-lo. En el cas de Palma s'hi va incorporar l'arquitecte Maria Gómez com a experta.

A partir del treball entre diferents àrees del consistori s'han desenvolupat tres projectes que tenen com a objectiu traslladar una visió d'infraestructura verda a Palma, a més de posar en pràctica els principis del Nou Pla General, tot sota un esperit clar
d'incentivació de la participació ciutadana.

Des d'una òptica compartida tant per Europa com per Palma es va intervenir en els diferents processos mitjançant dinàmiques de participació diferenciades i adaptades a cada cas.

Primerament, es va desenvolupar un projecte amb caràcter participatiu més directe. 'Jardins pol·linitzadors' és un projecte que gràcies al Consell de la Infància i l'Adolescència i impulsat per l'àrea de Benestar i Drets Socials, amb Parcs i Jardins i Imedea, va realitzar una sèrie d'accions amb l'objectiu de dissenyar i crear cinc jardins de pol·linitzadors en parcs existents per augmentar la biodiversitat i ajudar en la tasca dels insectes de la
pol·linització.

D'altra banda, també s'ha desenvolupat el projecte de 'l 'Eix Cotlliure'. Aquesta actuació ha consistit a aprofitar la redacció del projecte Eix del Camp Redó-Cotlliure per proposar des de la ciutadania accions que localment augmentin la qualitat i la quantitat de verd urbà i el paisatge públic, fomentant la mobilitat sostenible i la convivència veïnal .

Des de la perspectiva participativa 'l'Eix Cotlliure' ha fet un pas endavant a l'hora d'implicar diferents agents socials i col·lectius en la redacció del projecte, amb l'objectiu d'estendre la participació persones que no acostumen a exercir aquest tipus de dret. En aquest sentit, Truyol ha valorat molt positivament el treball del Servei d'Intermediació Comunitària de Palma que “ha desenvolupat una tasca inestimable, aconseguint que grups de dones o de persones amb diversitat funcional participin en el disseny del projecte”.

L'últim projecte dut a terme a Palma a BioDiverCities ha estat el de barri del Pil·larí. El nucli tradicional del Pil·larí és un exemple de nucli urbà aïllat, a la segona línia de la Platja de Palma i que ha acumulat una sèrie de demandes ciutadanes sobre la seva ordenació i les equipacions. Durant el procés es van debatre les propostes dels veïns per desenvolupar una visió d'una ciutat més verda i més integrada a la zona rural a través de la
camins, així com sobre la seva relació amb el mar, interrompuda per la autopista.

La participació ciutadana, en aquest cas, es va articular a través d'una dinàmica d'una tarda on es van explicar una sèrie de punts que giraven al voltant del nou Pla General de Palma. Durant la dinàmica es va explicar que consistia un pla general i es van treballar temes prioritaris que s'havien de presentar, també a l'observació dels espais comuns del barri per detectar possibles llocs o edificis amb un valor patrimonial destacable per als veïns o l'elaboració d'un llistat necessitats d'equipacions o de connexió amb altres barris, tenint en compte la mobilitat sostenible i la humanització dels espais comuns, on el transport públic i sostenible guanya protagonisme davant del vehicle privat.

Aquests tres projectes han estat seguits des del Centre de Recerca de la Comissió Europea mitjançant reunions periòdiques telemàtiques, des de l'inici del pla pilot, el primer trimestre de l'any 2020.

En aquestes reunions, en un primer moment, els tècnics de la comissió van realitzar formacions en mediació i participació
ciutadana als treballadors públics de l'Ajuntament de Palma implicats en els projectes, tant en el cas o dels jardins de pol·linitzadors, com els dels Barris de Cotlliure i Es Pil·larí.

Posteriorment, ia mesura que els projectes avançaven, les
reunions servien per fer seguiment i especialment per compartir les diferents experiències que s'estaven produint a les ciutats escollides, on destaquen Lisboa, Vilnius, Palerm, a Itàlia, Sofia, la capital de Bulgària, o Palma, única ciutat de l'estat espanyol seleccionada.

Per finalitzar , tots els projectes desenvolupats a les ciutats van ser presentats el setembre passat a Brussel·les, mitjançant una sessió de debat moderada per tècnics del Centre de Recerca de la Comissió Europea, on van estar presents el gerent d'Urbanisme, Joan Riera, i el director d'Urbanisme, Biel Horrach, en representació del consistori palmesà.