Notícies Balears.

Notícies Balears.

El Centre Oceanogràfic de Balears alerta de la quantitat de plàstics al mar: "Preocupa que no disminueixi" El Centre Oceanogràfic de les Balears alerta de la quantitat de plàstics al mar: "Preocupa que no disminueixi"

El Centre Oceanogràfic de Balears alerta de la quantitat de plàstics al mar:

Salud Deudero destaca la necessitat de fer una gestió integrada del medi marí per part de totes les administracions

PALMA, 28 Mar.

La directora del Centre Oceanogràfic de Balears de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC), Salud Deudero, adverteix de la situació "preocupant" dels plàstics en el mar balear, ja que la quantitat no disminueix i hauria d'estar succeint, tenint en compte les polítiques aplicades de gestió cap a la reducció del plàstic.

Així ho explica Deudero en una entrevista concedida a Europa Press en la qual fa èmfasi en que la tendència que mostren les dades evidencia que no disminueix el volum de plàstics i microplàstics en el mar de les Illes, "encara malgrat haver fet moltes mesures de gestió".

A mesura que s'han anat aplicant restriccions com, per exemple, eliminar els plàstics d'un sol ús o regular les bosses, la presència de plàstics als mars hauria d'haver disminuït, detalla Deudero, remarcant que, però, "segueix hi havent molts i en tots els compartiments". "Dóna igual si està a 400 metres de profunditat, si està a vuit metres en la posidònia, a la sorra o a les gambes, sempre apareixen plàstics", afegeix.

Segons Deudero, la situació es deu a que segueix vessant una part molt important de plàstics al mar, a un sobreús i, d'altra banda, a l'efecte residual d'aquesta matèria, que no es degrada.

De manera general, el 80 per cent dels plàstics provenen d'activitats que es desenvolupen a terra i el 20 per cent restant, d'activitats al mar.

En relació amb els pellets, Deudero explica que a les costes de les Illes la presència d'aquests microplàstics no és elevada, ja que representen aproximadament el deu per cent del plàstic de petit tamany que es troba.

La perillositat dels pellets, puntualitza, no recau tant en el plàstic que tenen sinó en què poden acumular altres substàncies contaminants que s'hi adhereixen. "Són com petites perlites enriquides de contaminants", assenyala Deudero, advertint que "és més perillós aquest efecte que el del pellet en si".

La directora del Centre Oceanogràfic de Balears defensa que és necessària una gestió integrada del medi marí i, en aquest sentit, remarca que "és molt important" que totes les administracions que tenen competències sobre el mar es posin d'acord i tracin un pla estratègic.

Per a Deudero, des del punt de vista científic es disposa del coneixement sobre el medi marí, també de les eines i allò necessari és exposar-ho per a la gestió pública. D'aquesta manera, considera que els àmbits legislatius han d'entendre "la necessitat i la importància" de crear aquesta gestió integral.

Per exemple, el que es faci a nivell de gestió del mar a França, Itàlia o Algèria repercuteix sobre Balears. Per això, Deudero planteja que "no cal mirar només el que fa la Comunitat Autònoma", sinó anar a fòrums per debatre i veure què es pot fer, així com "consensuar amb tots els actors que tenen competències sobre el medi marí, per posar-se d'acord i que es consulti amb grups de treball científic-tècnics".

La gestió del medi marí passa per incloure àrees marines protegides, entre altres mesures d'ordenació de l'espai marítim. En aquesta línia, assenyala que són essencials per protegir la biodiversitat ja que les costes de Balears, i del mar Mediterrani en el seu conjunt, estan sotmeses a molt impacte i s'estan degradant.

Així, crear àrees marines protegides en les quals es puguin excloure les activitats que es realitzen al mar --com la pesca o la construcció de ports, entre altres-- garanteix zones on es criaran peixos i després es podran nutrir altres àrees més degradades.

A més, Deudero subratlla que protegir les zones incrementa el valor tant del producte que se'n treu de la reserva com de la zona, per exemple, a nivell turístic. Així, defensa que "tothom guanya" amb la implementació de zones protegides.

No obstant això, Deudero incideix en la importància de la posidònia i que la societat entengui i s'educui sobre els beneficis de la mateixa. Així, explica que a Balears hi ha zones amb un estat "molt bo" però hi ha altres que "s'han degradat moltíssim i ja no hi ha marxa enrere".

Davant aquest escenari, considera que el que cal fer és una valoració de les zones i intentar que no es vagin degradant més. No significa, de nou, que sigui necessari prohibir tot l'accés al mar, sinó que es facin apostes "valentes" per protegir les zones on hi ha posidònia en bon estat, afegeix.

La investigadora transmet, en aquest sentit, un missatge optimista que hi ha zones que estan "molt bé". "Balears és una joia del Mediterrani en molts aspectes i cal intentar que continuï així", apunta.

D'altra banda, els efectes de la pèrdua de les praderies d'aquesta planta aquàtica van des de la pèrdua de platges fins a la disminució de les zones de cria de moltes espècies. Deudero explica que la posidònia amorteix les ones quan hi ha temporals i és una planta en la qual hi ha associades unes 400 espècies.

Sobre els efectes del canvi climàtic al mar balear, la investigadora alerta de les conseqüències que tenen les onades de calor. El Mediterrani és la zona del món on l'increment de temperatura del mar és major, amb anomalies tèrmiques de quatre graus, una situació que causa la mort de moltes espècies i deriva en episodis de mortalitat massiva.

A més, l'increment de la temperatura provoca l'aparició d'espècies invasores de zones tropicals, que hi hagi més bacteris i comporta un canvi en l'ecosistema greu.

Amb tot, Deudero insisteix en la importància de "ser coneixedors de les conseqüències que té l'activitat humana i, llavors, decidir o exigir a les administracions que posin mesures o no".

Deudero va assumir de nou la direcció del Centre Oceanogràfic de Balears el passat desembre, després de dirigir-lo en el període 2016-2018 i dimitir per una excessiva càrrega burocràtica que, segons critica, no estava equilibrada amb el personal d'administració i gestió.

Ara, la investigadora afronta la nova etapa de directora "amb molta il·lusió" ja que sota el "paraigua" que representa el Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) espera tenir més eines i possibilitats per exercir la funció de l'IEO, que és investigar i assessorar.