PALMA, 23 Jun.

La Direcció Insular de Medi Ambient ha finalitzat l'expropiació del tram entre la Trapa i ses Basses per incorporar-lo a la ruta de Pedra a Sec, per primera vegada, amb la Llei de camins públics i rutes senderistes de l'illa, una norma històrica que va impulsar el departament l'anterior legislatura.

En una nota de premsa, el departament de Sostenibilitat i Medi Ambient ha explicat que aquest tram té 3,5 quilòmetres i forma part de l'etapa 1 Port d'Andratx-Coma d'en Vidal. D'aquesta manera, aquest sender passa a tenir 183,3 quilòmetres oberts, dels quals 102,3 són de l'itinerari principal i 81 de les variants.

La vicepresidenta i consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient, Aurora Ribot, ha assegurat que el senderisme a l'illa "està d'enhorabona" ​​i que aquesta és la primera expropiació que realitzen mitjançant la Llei de camins encara que preveuen anar afegint altres incorporacions a la Ruta de Pedra a Sec a mesura que vagin avançant amb els processos d'expropiacions que tenen oberts.

Per la seva banda, la directora insular de Medi Ambient, Inmaculada Férriz, ha explicat que amb la senyalització d'aquest camí, la Trapa quedarà connectada amb el coll de sa Gremola a través de l'itinerari principal i amb el nucli de s'Arracó a través de la variant de s'Arracó.

L'itinerari, que té un interès paisatgístic elevat, amb vistes excepcionals sobre la costa i especialment sobre el Parc Natural de Sa Dragonera, discor e per una zona calcinada per diversos incendis, que es va recuperant a poc a poc i on el canyís es troba omnipresent. A la zona també creixen margallons, pins i oliveres silvestres.

Aquest fet suposa, a més, la incorporació d'un dels llocs més emblemàtics pel que fa al patrimoni de Pedra a Sec de l'illa, el monestir de la Trapa, resultat d'uns esdeveniments històrics que es remunten al 1810, quan es van desplaçar uns 40 monjos des de la Península, amenaçats per les tropes napoleòniques.

En aquest sentit, als trapencs se'ls deu part de les obres i de la font, sempre amb l'ajuda de 'margers' mallorquins, encara que una part important dels 'marges' es van construir després que l'Estat incautés la finca i la vengués el 1859. p>

El 1980 la finca va ser adquirida amb aportacions populars, institucionals i de diverses entitats per l'organització ecologista Grup Ornitològic Balear (GOB).