PALMA, 16 de desembre.

El Parlament, amb els vots a favor del PP i de Vox, ha convalidat el decret d'acceleració de projectes estratègics i, per tant, ha desbloquejat el trasllat de residus d'Eivissa a Mallorca.

El ple d'aquest dimarts ha debatut per segona vegada l'admissió d'aquesta normativa després que el passat 30 de setembre els de Santiago Abascal ho tombessin després de la seva primera aprovació per part del Consell de Govern.

Després d'això, i amb la votació fallida del sostre de despesa pel mig, l'Executiu autonòmic va reprendre les negociacions amb Vox per tornar a portar aquest decret al Parlament, cosa que van aconseguir després d'eliminar la possibilitat de l'acceleració pels projectes d'energies renovables, que aniran per la via ordinària.

Per als de Abascal era imprescindible eliminar totes les referències --velades, ja que no apareixien de forma explícita en tot el text-- a l'Agenda 2030, cosa que en el nou decret creuen haver aconseguit.

El passat 5 de desembre el Consell de Govern va tornar a aprovar el text, amb "lleugeres modificacions", i aquest dimarts ha rebut el vistiplau de la Cambra autonòmica.

El decret, després de ser reclamat pel PP i acceptat per Vox i el PSIB, es tramitarà ara com a projecte de llei.

"UN CANVI PROFUND"

El conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, ha estat l'encarregat de defensar un text que ha considerat que suposarà "un canvi profund en la manera en què l'administració entén i gestiona els projectes estratègics" i permetrà avançar en "la transformació del model econòmic".

"Per primera vegada tindrem un marc normatiu únic, coherent i clar que substitueix una regulació dispersa i sovint confusa, marca unes regles del joc previsibles tant per al sector públic com el privat", ha explicat.

Això, ha reivindicat, és "fonamental per donar credibilitat institucional" en un context en què Balears "competeix en un entorn cada vegada més exigent en què el talent, la inversió i els projectes transformadors comparen territoris, administracions i capacitat de resposta".

"Balears arrossega des de fa massa temps una dificultat estructural per executar projectes clau dins de terminis raonables", ha apuntat.

El vicepresident primer del Govern també ha fet referència al primer intent fallit de convalidar el decret i ha aplaudit el fet que tant el PP com Vox hagin estat capaços de consensuar un nou text.

"Quan fa uns tres mesos aquest mateix decret no va obtenir la majoria necessària de la Cambra alguns van voler parlar d'un suposat bloqueig de la legislatura i instal·lar la idea que ja no seria possible arribar a acords. Però hem continuat negociant i dialogant, especialment amb el nostre soci preferent", ha exposat.

LES POSICIONS DELS GRUPS

La portaveu de Vox, Manuela Cañadas, s'ha congratulat per haver eliminat "el cavall de Troia de l'Agenda 2030" i haver aconseguit "una depuració radical" d'un text que, al seu parer, "només buscava afavorir les energies renovables".

"Hem evitat que Balears acabi com Andalusia, on el govern del PP està talant oliveres per instal·lar camps de plaques solars", ha afirmat.

El popular Jordi López, per la seva banda, ha mostrat la seva "ferma convicció" que la nova normativa permetrà "acabar amb una burocràcia excessiva que durant anys ha actuat com a fre del progrés".

La farà, ha assegurat, sense eliminar "controls ni garanties, només duplicats i procediments que paralitzen i ofeguen la iniciativa econòmica".

En contra del decret s'han posicionat tots els grups d'esquerra. El diputat socialista Llorenç Pou ha retret al Govern que hagi accedit a eliminar totes les mesures mediambientals que contemplava la primera versió del text.

"Sempre tiren la seva línia vermella enrere, enrere i enrere", ha criticat. També ha considerat quelcom propi d'"il·luminatis" pensar que amb un sol decret aconseguiran "transformar el model econòmic".

El diputat de MÉS per Mallorca Ferran Rosa ha reprovat a Costa la seva "incapacitat negociadora" per haver cedit a les demandes de Vox i s'ha mostrat escèptic sobre els beneficis del decret.

"No sabem quines són les inversions que es volen atraure", ha dit l'ecosoberanista. També ha retret al Govern la seva "mandra" a l'hora de legislar per apostar per la via del decret tot i que les normatives no són urgents.

El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha considerat que el que defensa el decret és "un model molt anticuat, el de 'Benvingut, Mister Marshall', de què vinguin de fora amb molts milions a invertir a Balears" mentre discrimina els projectes petits i locals.

El diputat per Unides Podem, José María García, ha retret al Govern haver accedit a passar el decret "pel filtre del negacionisme climàtic i energètic de l'ultradreta".

RESIDUS D'EIVISSA

El decret, entre d'altres coses, atorgarà cobertura legal a l'acord assolit entre els consells insulars i el Govern per traslladar residus d'Eivissa a Mallorca de forma temporal, que es podrà començar de manera immediata i legal.

Aquest pacte va ser adoptat davant la finalització de la vida útil del dipòsit de Ca na Putxa i permet que els consells d'Eivissa i Mallorca acordin les eventuals condicions del trasllat de residus.

Abans de la posada en marxa definitiva d'aquesta iniciativa, reza el text, es preveu realitzar una prova pilot. A canvi de rebre i tractar els residus que fins ara anaven a Ca na Putxa, el Consell de Mallorca rebrà una ajuda de 50 milions d'euros del Govern distribuïts temporalment en deu anualitats.

PROJECTES D'INTERÈS ESTRATÈGIC

El text convalidat, en general, també permet la creació de la declaració de Projectes d'Especial Interès Estratègic (PEIE) per agilitzar, simplificar i acompanyar a aquest tipus de projectes públics i privats.

Paral·lelament, es regularà la Unitat Aceleradora de Projectes Estratègics (UAPE), que actuarà com a unitat tècnica de suport per impulsar, donar suport i acompanyar PEIE privats.

Un projecte privat podrà ser PEIE per dues vies. D'una banda, per complir amb uns criteris d'inversió mínima segons el sector a què es dirigís (0,5 milions en projectes agraris; tres milions en sectors d'innovació, recerca, salut, educació o cicle de l'aigua, o deu milions en qualsevol altre sector) o amb uns criteris de creació d'ocupació estable (20 o més llocs de treball a jornada completa anual, deu o més en sectors o zones amb difícil cobertura, cinc o més en projectes agraris, o el manteniment de 25 o més llocs en risc).

A canvi, els PEIE tindran tramitació preferent i simplificació administrativa, amb una reducció dels terminis fins a la meitat en molts casos, i un accés prioritari a finançament i subvencions.

Pel que fa al sector públic, s'eliminarà la caducitat de la declaració PEIE als dos anys. L'àmbit d'aplicació s'estendrà a tot el sector públic autonòmic i insular, incloent entitats com les fundacions.

A més dels municipis de Palma i Eivissa, que mantenen i simplifiquen les seves declaracions, la resta de les entitats locals podran sol·licitar la declaració de PEIE per inversions en el cicle de l'aigua, eficiència energètica o tractament de residus. L'Administració General de l'Estat podrà sol·licitar la declaració a través de la conselleria competent.

.