El fiscal Carrau confirma la seva absència en la vista de mesures cautelars contra l'excomissari Esterellas.
L'exgerent de l'IME afirma que en arribar el 2015 va detectar irregularitats que sempre beneficiaven a Roig
L'exalcalde de Palma Ramón Aguiló revela que l'empresa de la família Roig va oferir un suborn al PSIB perquè li adjudiqués un concurs als anys 80
PALMA, 14 Sep.
El fiscal Juan Carrau ha negat aquest dijous que estigués present en la vista de mesures cautelars contra l'excomissari de la Policia Local de Palma, Rafael Estarellas, detingut pel cas ORA, i que va participar en algunes actuacions substituint a Miguel Àngel Subirán.
La declaració de Carrau ha tingut lloc exclusivament per a esclarir aquesta qüestió, que es va suscitar durant la sessió del dimarts passat del judici contra els investigadors del cas Cursach, durant la declaració de la parella d'Estarellas, que l'assistí en la seva detenció.
"No vaig estar present. La meva signatura no hi és. Aquell relat amb seguretat no el vaig fer jo, no és la forma que tinc de formular les preguntes. Malgrat el que diu l'acta, no vaig estar present", ha dit quan se li ha mostrat l'acta en la qual figurava com a assistent. "No recordo haver estat en cap vista de petició de mesures cautelars contra Estarellas", ha insistit.
També se li ha preguntat si va estar present en la declaració en seu judicial del mateix Estarellas. El seu nom hi apareixia com a assistent, però no la seva signatura. En aquest punt ha apuntat que "potser va haver-hi estar, però no ho recorda", perquè aquell dia va assistir a algunes declaracions per motius d'agenda del fiscal encarregat.
Sí que ha assenyalat, quan se li ha mostrat un altre document, que la seva signatura hi figurava en un informe, que hauria redactat en substitució de Subirán.
La sessió d'aquest dijous ha començat amb la declaració com a testimoni del gerent de l'Institut Municipal d'Esports (IME) entre 2015 i 2019, José María González, que ha afirmat que en arribar al càrrec va detectar irregularitats que "casualment" sempre beneficiaven l'empresa d'Antoni Roig.
González ha explicat que va encarregar un informe pericial en detectar irregularitats com ara factures que no coincidien amb els preus, albarans sense preus, factures de més per hores treballades, factures inflades, entre d'altres.
El testimoni, al mateix temps, s'ha referit a l'"amistat íntima" entre l'empresari i qui fou cap de manteniment, Alberto Serna, que, ha afegit, sempre "es queixava" quan l'empresa de Roig sortia perjudicada. "Això em feia enfadar especialment i li preguntava 'a tu qui t'ho paga'", ha afegit.
"A l'IME era vox populi que Serna i Roig tenien molta amistat i que casualment sempre sortia beneficiada l'empresa de Roig", ha assenyalat. L'exgerent ha recordat que el conegut com a cas IME va acabar amb un acord amb la Fiscalia.
En el seu torn, el fiscal Tomás Herranz i d'altres advocats de l'acusació han advertit que la causa IME no té relació amb el cas ORA, que és l'objecte del procés actual. "Ni una sola de les preguntes i respostes guarda relació amb el tema de l'ORA", ha assenyalat el representant del Ministeri Públic, que ha afegit que "ha preferit esperar pacientment per no interrompre".
També ha comparegut l'alcalde de Palma entre 1979 i 1991, el socialista Ramón Aguiló, que ha revelat que als anys 80, una empresa de la família Roig va oferir diners al PSIB perquè seguís com adjudicatària del contracte dels semàfors de la ciutat.
Segons ha explicat en resposta a preguntes de l'advocat de la defensa Pedro Horrach, va declarar aquest extrem el 2016 a l'Jutjat d'Instrucció número 12 de Palma.
"A mitjans dels anys 80 acabava la concessió del manteniment dels semàfors i un regidor va venir a veure'm i comunicar-me que l'adjudicatària que cessava en la concessió --una empresa de la família Roig-- s'havia adonat que la seva oferta no era la que tenia més valoració, pel que estava disposada a oferir al PSIB una quantitat de diners si se li adjudicava una altra vegada el manteniment. Vaig dir-li que ni parlar-ne, que calia fer-ho amb tots els requisits legals", ha recordat.
El judici contra els investigadors del cas Cursach, entre ells l'exjutge Manuel Penalva i l'exfiscal Miguel Àngel Subirán, per als quals Fiscalia sol·licita 118 i 121 anys de presó, respectivament, continua aquest dijous amb més declaracions de testimonis.
També seuen al banc els membres del Cos Nacional de Policia del Grup de Blanqueig de Capitals, en concret l'aleshores inspecció cap José Luis García Reguera, el subinspector Miguel Àngel Blanco, la subinspectora Blanca Ruiz i el policia Iván Bandera.