El fracàs escolar genera a les Illes Balears un sobrecost de 86,6 milions d'euros a les arques públiques.

Insten a actuar en la detecció primerenca de les dificultats que desemboquen en el fracàs escolar i l'abandonament primerenc per millorar les taxes d'èxit

PALMA, 14 de gener.

El fracàs escolar en els diferents nivells educatius de les Balears va generar a les arques públiques en el curs 2022-2023 un sobrecost econòmic de 86,6 milions d'euros, xifra que engloba els costos de la repetició, de tenir alumnes que finalitzen l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) sense titular i l'abandonament primerenc.

És una de les principals conclusions de l''Informe del Cost Econòmic del Fracàs Escolar a les Balears', recollit per Europa Press i elaborat per la companyia internacional de tecnologia educativa dide.org i que trasllada la necessitat d'actuar en la detectció primerenca de les dificultats que desemboquen en el fracàs escolar i l'abandonament primerenc per millorar les taxes d'èxit, la promoció i la permanència, així com l'aprenentatge, l'experiència escolar i el benestar dins i fora de l'aula.

Segons es recull a l'estudi, els costos de la repetició en Educació Primària, ESO i Batxillerat ascendeixen a 28,9 milions d'euros; del no aprofitament de recursos per fracàs escolar a ESO a 29,6 milions d'euros; de l'abandonament primerenc a Batxillerat a 11,7 milions d'euros; en FP de Grau Mitjà, a 8,2 milions; en Graus, a 7,4 milions d'euros, i en FP Superior, a 0,8 milions d'euros.

Per fer una estimació del sobrecost de la repetició, l'estudi pren com a referència la despesa per alumne i la multiplica pels dades de repetició. D'aquesta manera, per a l'estimació del sobrecost de la repetició en Primària, ESO i Batxillerat (28,9 milions) se tenen en compte que en el curs 2022-2023 van repetir 886 alumnes a Primària amb un cost per alumne de 5.629 euros (4,9 milions de sobrecost); que en ESO van repetir 2.685 alumnes amb un cost per alumne de 6.923 euros (18,5 milions de sobrecost), i que en Batxillerat van repetir 765 escolars amb una despesa per alumne de 6.923 euros (sobrecost de 5,2 milions d'euros).

A les xifres de repetició, l'estudi afegeix les corresponents al fracàs escolar a ESO a l'arxipèlag (4.278 alumnes al 2020) i a l'abandonament primerenc a Batxillerat (1.691), en FP Mitjà (1.180) i Superior (82) i Graus universitaris (1.124), amb costos per alumne entre els 6.500 i els 9.400 euros.

L'informe mostra, d'altra banda, que la taxa d'idoneïtat inversa (alumnat de 15 anys que no està al curs que li correspon per edat) en el curs 2021-2022 estava a les Balears en el 28,4%, quatre punts per sobre de la mitjana nacional. Pel que fa a les taxes de fracàs escolar, l'informe estima que el 13,3% de l'alumnat balear que cursava ESO, un total de 4.278 alumnes, va abandonar aquesta etapa sense haver obtingut el títol al curs 2019-2020, situant-se com la setena CCAA.

L'estudi de dide.org atén també a la taxa d'abandonament primerenc, referit a la població entre els 18 i els 24 anys que abandona els seus estudis sense haver-los finalitzat, especialment a batxillerat i Graus. En aquest cas, les Balears es situa com la segona amb major taxa, amb un 18,2%.

L'estudi conclou que cada reducció del 10% en la taxa de repetició escolar a les etapes de Primària, ESO i Batxillerat, mitjançant l'aplicació d'eines de detectció primerenca i l'adopció de mesures adequades permetria un estalvi de gairebé tres milions d'euros i redundaria en ajuda per a un total de 434 escolars.

Per la seva part, els 29,6 milions d'euros que no van aconseguir fer que 428 alumnes aconseguiren l'èxit escolar a ESO s'haurien reduït a 26,7 milions.

La CEO de dide.org, Elena Betés, considera que el fracàs escolar és un "fracàs com a societat i té impactes familiars molt rellevants". Betés afirma que el sobrecost és només la punta de l'iceberg. "En un món en el qual aprendre a aprendre és clau per ser capaços d'adaptar-se a les màquines intel·ligents, no podem permetre'ns perdre a milers de joves sense formació", afegeix.

Betés insta igualment a identificar els problemes de manera precoç i ajudar els docents, figures clau en el sistema educatiu, amb eines i reconeixent la seva feina.

L''Informe del Cost Econòmic del Fracàs Escolar' presta atenció, d'altra banda, a l'impacte del fracàs escolar i l'abandonament primerenc en les taxes d'atur, els salaris mitjans i la recaptació de l'Estat en concepte d'IRPF a les Balears.

En aquest sentit, l'informe indica que el 21,3% de les persones que ni tenen estudis, ni tenen estudis primaris incomplets o només primaris, ni estudien ni treballen tenen major probabilitat d'estar en situació d'atur. En cas d'estar treballant, el seu salari brut mensual seria de 1.290,18 euros, del que s'estima una quota a pagar en concepte d'IRPF de 2.097 euros a l'any, la qual cosa suposaria 9 milions d'euros per a tot l'alumnat contemplat.

Aquesta recaptació anual en concepte d'IRPF, però, seria de 11 milions d'euros per cada 10% de reducció de la taxa de fracàs escolar, el que es correspondria amb 428 alumnes, en el cas de que s'aconseguira, mitjançant la detecció primerenca de dific