Notícies Balears.

Notícies Balears.

El Govern celebra les noves normes europees sobre delictes ambientals: "Sempre han estat els menys perseguits". El Govern celebra les noves normes europees sobre delictes ambientals: "Sempre han estat els menys perseguits".

El Govern celebra les noves normes europees sobre delictes ambientals:

El GOB també aplaudeix l'aprovació al Parlament Europeu, però adverteix que "arriba tard".

PALMA, 2 de març.

La Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal del Govern ha celebrat l'aprovació, per part del Parlament Europeu, de noves normes sobre delictes mediambientals i les sancions per perpetrar-los, al considerar que aquests delictes "sempre han estat els menys sancionats i perseguits".

"Els delictes contra el medi ambient sempre han estat els menys sancionats i perseguits, moltes vegades per manca de normativa específica i clara, i de condemnes contundents, a la qual s'hi afegeix la manca d'efectius especialitzats --agents de medi ambient, Seprona o instructors--", expressen fonts de la Direcció General.

En aquesta línia, opinen que la normativa ambiental "moltes vegades és difusa i dificulta la determinació de la gravetat de les sancions i, en conseqüència, la imposició de sancions".

Per tot això, celebren que la nova normativa europea ajudarà en aquest sentit, al especificar determinades agressions contra el medi ambient que passen a ser delictes i al augmentar les condemnes quan siguin comesos. "I molt més important, la reiteració en l'obligació de restaurar el medi ambient afectat pels causants del seu deteriorament", conclouen des del Govern.

La portaveu del GOB, Margalida Ramis, també aplaudeix l'aprovació d'aquestes noves normes a nivell europeu, tot i que ha considerat que "arriba tard".

"És evident, crec que s'ha de llegir com una bona notícia que hi hagi aquest reconeixement, aquesta ampliació de què es consideren delictes mediambientals", matitza en declaracions Europa Press.

Això sí, considera que l'aprovació s'ha de llegir "en el context actual en el qual es pren aquesta decisió", que, "segurament, ara mateix arriba tard".

Amb tot, insisteix que és "una bona notícia" que s'evidencii "aquesta impunitat". "Determinats negocis i interessos a nivell global estan fent absoluts desastres en termes ambientals que afecten els recursos naturals de manera irreversible, que afecten la biodiversitat o que ja han afectat a una cosa tan essencial com un equilibri climàtic", censura.

Per tot això, afegeix que "benvingut el debat i benvinguda l'obligatorietat de l'Estat d'incorporar-ho en el seu ventall de delictes mediambientals, però això ho hauran de fer en un termini de dos anys i s'ha de llegir en el moment clau actual, que és un moment d'irreversibilitat en termes ecosistèmics i ambientals".

Per tant, les noves normes europees "es queden curtes". "És necessari, però no és suficient, ni de bon tros, aquest reconeixement davant de la gravetat dels fets, que pràcticament han canviat les regles del joc ecosistèmic", sentencia.

La nova directiva va ser aprovada amb 499 vots a favor, 100 en contra i 23 abstencions. Conté una llista actualitzada de delictes, entre ells el comerç il·legal de fusta, l'esgotament dels recursos hídrics, les infraccions greus de la legislació europea sobre productes químics i la contaminació causada pels vaixells.

A més, garanteix que la nova normativa inclogui el denominat 'delicte qualificat' com els incendis forestals a gran escala o la contaminació generalitzada de l'aire, l'aigua i el sòl, que comporta la destrucció d'un ecosistema i és, per tant, equiparable a l'ecocidi.

Cap destacar que la delinqüència mediambiental és la quarta activitat delictiva del món i una de les principals fonts d'ingressos de la delinqüència organitzada juntament amb les drogues, les armes i el tràfic de persones.

Els delictes contra el medi ambient comesos per persones i representants d'empreses serien castigats amb penes de presó en funció de la durada, la gravetat o la reversibilitat dels danys. Els delictes qualificats podrien ser castigats amb vuit anys de presó; els que causin la mort d'una persona, amb deu anys, i els altres delictes amb fins a cinc anys.

Tots els infractors estarien obligats a restablir l'entorn danyat i a oferir compensació, a més d'enfrontar-se a multes. Per a les empreses, les multes arribaran al tres o al cinc per cent de la seva facturació mundial anual o, alternativament, 24 o 40 milions d'euros, segons la naturalesa del delictes. Els Estats membres podran decidir si persegueixen delictes penals que no hagin tingut lloc al seu territori.

La Eurocambra va insistir que les persones que denunciïn delictes contra el medi ambient han de rebre suport i assistència en el marc d'un procés penal. També va garantir que els Estats membres impartiran una formació especialitzada per a policies, jutges i fiscals, prepararan estratègies nacionals i organitzaran campanyes de sensibilització per lluitar contra la delinqüència mediambiental.