El Govern convocarà 732 places públiques entre aquest any i 2026 amb l'objectiu de reduir la temporalitat dels seus funcionaris, que al tancament de 2024 es situava en el 32%, molt per sobre de la taxa permesa per llei.

És una de les línies del Pla Estratègic de Funció Pública, presentat aquest matí per la presidenta de l'Executiu, Marga Prohens, i la consellera de Treball, Funció Pública i Diàleg Social, Catalina Cabrer.

El document, que ara haurà de ser treballat i negociat amb els sindicats, també contempla substituir les proves memorístiques per formacions pràctiques en els processos selectius dels llocs més tècnics -cosa que ja s'ha posat en marxa mitjançant una prova pilot- i garantir el relleu generacional.

"És un pla elaborat a partir d'un anàlisi exhaustiu i rigorós sobre la realitat i la situació de l'administració pública de les Balears sobre els seus recursos humans, les condicions de les plantilles, l'alta temporalitat, la durada dels processos selectius i les places desertes", ha explicat Prohens.

Els tres principals objectius fixats per donar resposta a la situació de la funció pública són garantir el relleu generacional davant la jubilació de funcionaris, reduir la temporalitat i agilitzar els processos selectius.

Per a això, el Govern ja ha aprovat una oferta pública d'ocupació de 347 places per a serveis generals, 289 de personal funcionari i 58 de personal laboral, que va ser publicada dissabte al Butlletí Oficial de les Balears (BOIB).

De les primeres, 146 corresponen a reposicions ordinàries, 48 a taxa específica i extraordinària i 55 a promoció interna. De les segones sumen 45, dos i 11, respectivament.

A aquestes places ofertades se sumaran altres 385 que es llançaran l'any vinent, de les quals 368 seran de personal funcionari i 17 de personal laboral.

D'acord amb la normativa vigent, es reservarà una quota mínima del 7% de les places per a persones amb discapacitat. D'aquest percentatge, un 5% seran per a persones amb discapacitat física, sensorial o psíquica, i un 2% per a persones amb discapacitat intel·lectual.

Aquestes convocatòries, ha assegurat la presidenta autonòmica, no suposaran cap increment de la despesa ja que són algunes de les que actualment estan cobertes per personal interí.

Al tancament de 2024 el 32% dels funcionaris -uns 1.650 dels més de 5.100 treballadors públics- ocupava un lloc estructural de forma interina, encara lluny de la taxa màxima del 8% que fixa la normativa.

La temporalitat afecta actualment el 38,4% del personal funcionari i el 42% del personal laboral, segons el document sobre el qual ha treballat el Govern per realitzar l'anàlisi.

"Són 732 places en total per a serveis generals entre 2025 i 2026 amb l'objectiu de reduir la temporalitat i avançar cap a l'objectiu de baixar del 8%", ha subratllat Prohens.

Cabrer, preguntada sobre el per què de l'alta taxa d'interinitat, ha considerat que l'única manera de solucionar-ho és mitjançant ofertes d'ocupació pública.

No obstant això, ha defensat el bon funcionament del procés d'estabilització, del qual les Balears van ser de les primeres en complir en els terminis establerts.

EL RELLEU GENERACIONAL

L'administració pública autonòmica compta en l'actualitat amb 5.178 funcionaris. El 31% del personal públic de l'administració autonòmica ja ha complert 55 anys i prop d'un 20% supera els 60. En canvi, només un 8,2% té 35 anys o menys.

Això suposa que una cinquena part de les places hauran de renovar-se en cinc anys i pràcticament un terç en la pròxima dècada, ha subratllat la presidenta.

Per respondre a aquesta realitat, el Govern buscarà detectar quins perfils professionals podrien necessitar en un futur proper i aconseguir que les persones d'elevat nivell funcionarial que es jubilin puguin transferir els seus coneixements als seus companys posant en marxa diferents mesures.

Entre elles, que les persones properes a l'edat de jubilació hagin d'elaborar una fitxa de descripció i anàlisi del seu lloc de treball; incentivar-los perquè elaborin manuals, vídeos o protocols; o incorporar treballadors ja jubilats com a "mentors" per formar els seus successors.

El pla estratègic també fa referència a la necessitat de fomentar la captació de treballadors joves incentivant la cobertura de les places desertes mitjançant un programa de beques o desenvolupant campanyes per donar a conèixer les oportunitats laborals que ofereix l'administració.

AGILITZAR ELS PROCESSOS SELECTIUS

L'Executiu també vol millorar l'eficàcia dels processos selectius del seu personal, seleccionant les persones que siguin "més competents" i cobrir totes les vacants.

La idea és que aquests procediments es resolguin en un termini màxim d'un any, atès que ara es poden demorar fins al doble. Les ofertes d'ocupació pública s'aproven amb caràcter anual i, per tant, generen un desajust temporal entre convocatòries i resolució de places.

Malgrat que en la majoria de convocatòries dels cossos generals el nombre de sol·licituds és superior al de places ofereixes, aquest volum d'aspirants no garanteix que les places s'acabin cobrint.

De fet, un 33,5% de les places han quedat vacants en els últims processos selectius, principalment perquè no hi ha prou candidats que superin la primera prova o que aprovin totes les fases de l'oposició. A més a més, ha al·legat Prohens, hi ha perfils especialment difícils de captar i retenir.

Amb l'objectiu de donar sortida a aquestes places, el Govern ja ha posat en marxa un pla pilot -en el qual participen una vintena de persones- mitjançant el qual es substitueixen les proves memorístiques per dos mesos de formació específica.

Aquesta mesura, segons ha detallat la directora general de Funció Pública, Violeta Rodríguez, només s'aplicarà en determinats processos de selecció, concretament en aquells que siguin per cobrir llocs tècnics com els d'arquitectes o enginyers.

"Aquestes persones necessiten coneixements de com funciona l'administració, que fins ara s'avaluaven a través d'una prova memorística. S'ha demostrat que aquestes no són útils, que a la persona que ha superat l'examen els manquen coneixements", ha explicat.

Així, un cop s'hagi constatat que els aspirants a aquests llocs tenen els coneixements tècnics requerits, l'Escola Balear d'Administració Pública (EBAP) els impartirà formació en tramitació d'expedients, informes, oficis, sancions o subvencions durant dos mesos.

Els opositors que siguin interins seguiran percebent la seva nòmina durant aquest temps, mentre que els que vinguin de fora de l'administració percebran el sou base.

Una altra mesura per agilitzar els procediments que contempla el pla estratègic és, per exemple, la formació als membres dels tribunals de selecció, als quals se'ls permetrà compaginar aquesta càrrega addicional amb la seva feina habitual i se'ls compensarà valorant aquesta funció en comissions de servei o provisió de llocs.

A més, el Govern té la intenció de redefinir les proves d'accés a l'administració regional perquè tinguin en compte les "aptituds, personalitat, coneixements i habilitats" dels aspirants i de desenvolupar un sistema automatitzat de baremació.

També d'aprovar un procediment de concurs obert i permanent o consolidar el nou procediment de consolidació de borsa única i permanent del personal temporal.

En aquesta línia, s'establirà un calendari establert de convocatòries que quedarà reflectit en una pàgina web de selecció "específica, accessible i actualitzada" que centralitzi tota la informació.