Estarellas adverteix del "risc directe" tant pels menors com per la sostenibilitat del sistema de protecció

PALMA, 1 Set.

El Govern ha sol·licitat formalment al Ministeri de Infància i Joventut poder acollir-se a la figura de contingència migratòria amb l'objectiu de paralitzar el trasllat de menors no acompanyats procedents d'altres comunitats autònomes.

Segons ha informat l'Executiu, la vicepresidenta i consellera de Presidència, Coordinació de l'Acció de Govern i Cooperació Local, Antònia Maria Estarellas, ha remès un escrit al Ministeri aquest dilluns amb la petició.

Des del Govern han argumentat que el context que viu l'arxipèlag és de "pressió sense precedents", ja que en el que va d'any han arribat a les costes balears 4.895 persones migrant en situació irregular, de les quals més de 350 són menors no acompanyats.

En aquest sentit, han subratllat que a les Illes els consells insulars tutelen 694 nens i adolescents migrants no acompanyats, mentre que la capacitat ordinària establerta en el Reial Decret 743/2025 és de 406 places.

Això implica que dos de cada tres menors tutelats a l'arxipèlag són joves migrants i que el sistema pateix una sobreocupació superior al 1.000 per cent, han assegurat des de l'Executiu.

Per a la consellera de Presidència, Coordinació de l'Acció de Govern i Cooperació Local, "la imposició de derivacions sense suport, diàleg ni consens suposaria un risc directe tant pels menors com per la sostenibilitat de tot el sistema de protecció".

Paral·lelament, han afegit, el Govern continua impulsant accions legals per "defensar la capacitat de decisió i la viabilitat del sistema de protecció insular".

Així, segons ha anunciat també la presidenta balear, Marga Prohens, aquest dilluns l'Advocacia de la Comunitat Autònoma ha presentat recurs davant el Tribunal Suprem contra el Decret 658/2025, del 22 de juliol, i ja s'està treballant en un altre recurs contra el Reial Decret 743/2025, del 26 d'agost.

Aquestes impugnacions s'afegeixen al recurs interposat el mes de març contra el Reial Decret-llei 2/2025, del 18 de març, actualment admès a tràmit pel Tribunal Constitucional.

L'Executiu autonòmic ha insistit que continuarà utilitzant "totes les vies polítiques i jurídiques disponibles" per "garantir el respecte al principi d'interès superior del menor i la sostenibilitat del sistema de protecció de l'arxipèlag".