L'Advocacia de Balears interposarà un recurs contenciós-administratiu davant un jutjat de Las Palmas de Gran Canària contra la resolució per la qual s'acorda el trasllat i la reubicació d'un menor estranger no acompanyat a Balears.

Així s'ha aprovat al Consell de Govern d'aquest divendres, segons ha informat el portaveu de l'Executiu, Antoni Costa, a la roda de premsa posterior.

Es tracta de la tercera proposta de trasllat d'un menor no acompanyat a Balears a la qual l'Advocacia ha interposat un recurs. De moment, ha dit el portaveu, no ha arribat cap dels tres menors.

El recurs s'ha interposat contra la resolució del 4 de desembre de 2025 del delegat del Govern a Canàries per la qual s'acorda el trasllat i la reubicació d'un menor estranger no acompanyat a les Illes.

Aquesta resolució estableix que els serveis de protecció de la Comunitat Autònoma assumeixin la tutela i custòdia del menor en aplicació del Reial Decret Llei 2/2025, de 18 de març, i el Reial Decret 658/2025, de 22 de juliol, relatius a la gestió de situacions de contingència migratòria extraordinària.

Cal recordar que l'Advocacia de la Comunitat Autònoma de Balears ha impugnat totes dues normes, amb l'autorització del Consell de Govern.

Segons l'Advocacia, la resolució del delegat del Govern "no motiva adequadament" la desestimació de les al·legacions presentades per la Comunitat Autònoma durant el període d'audiència.

En aquest sentit, s'advertix la "vulneració" del procediment establert per al trasllat i reubicació de menors, especialment per la falta de l'acord previ de la correspondència conferència sectorial.

A més, subratllen, la resolució "no té en compte" el nivell d'ocupació dels centres d'atenció especialitzada a menors estrangers no acompanyats a l'arxipèlag ni la situació d'emergència migratòria que el Govern ha ressaltat en diverses ocasions que pateix la Comunitat Autònoma.

Des de l'Executiu han assenyalat que el sistema de protecció i tutela de Balears atén un total de 745 menors estrangers no acompanyats, una xifra "molt superior" a la capacitat ordinària assignada.

En aquest context, el Govern també ha posat de manifest les "deficiències" del Reial Decret que fixa la capacitat ordinària del sistema de protecció de cada comunitat autònoma i assigna a Balears una capacitat de 406 menors.

Segons l'Advocacia, aquesta assignació es fonamenta en criteris "insuficientment justificats", amb una aplicació "opaca i arbitrària" que "genera desequilibris territorials i vulnera el principi constitucional de solidaritat interterritorial".

El Consell de Govern ha autoritzat la distribució entre els quatre consells insulars dels crèdits estatals destinats a la finançament de l'atenció a menors migrants no acompanyats. La distribució es realitzarà sobre la base d'un conveni subscrit entre el Govern i cadascun dels consells.

El crèdit es deriva de les transferències del Ministeri de Joventut i Infància per un import de 100 milions d'euros per a totes les comunitats autònomes per cobrir els costos ocasionats per la sobreocupació i acollida de menors, i que contemplava 4,6 milions d'euros per a Balears.

A aquest import s'afegeixen els 35 milions distribuïts a les Illes Canàries, Ceuta, Melilla i Balears amb els quals el Ministeri reconeix que són "territoris afectats per una major pressió migratòria que altres territoris de l'Estat espanyol al ser un punt d'accés preferent de les rutes migratòries amb destinació a Europa".

Segons aquest criteri, Balears rep 3,2 milions d'euros, conformant un total de 7,8 milions d'euros per a la Comunitat, que es distribuiran entre els consells tenint en compte l'acollida i sobreocupació dels seus respectius serveis d'atenció al menor.

Així, es destinen 3,1 milions d'euros per a l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS); 3,8 milions d'euros per al Consell de Formentera; 728.000 euros per al d'Eivissa, i 88.6000 euros per al Consell Insular de Menorca.

El portaveu del Govern ha reiterat que l'aportació de l'Estat "és totalment insuficient" per fer front als costos actuals, amb una situació de sobreocupació com la que viuen els serveis de menors dels consells.