PALMA 4 de juny.

La Conselleria de Presidència i Administracions Públiques preveu en el seu pressupost augmentar la inversió en gestió i prevenció d'emergències i en formació de policies. Així, del pressupost total de 119,6 milions d'euros en 2025, 30,6 milions estan destinats a millorar la prevenció, coordinació i gestió en matèria d'emergències.

Així ho ha exposat la consellera de Presidència i Administracions Públiques, Antònia Maria Estarellas, aquest dimecres en la seva compareixença al Parlament per explicar les comptes del seu departament.

A la xifra total de prop de 120 milions d'euros s'afegeixen 1,7 milions d'euros recollits al Fons d'Insularitat i 28 milions d'euros procedents de l'impost de turisme sostenible (ITS).

Segons ha detallat, la Direcció General d'Emergències i Interior comptarà amb un pressupost de 20 milions d'euros, mentre que Gestió d'Emergències de Balears (GEIB) disposarà de 10 milions d'euros.

La Conselleria ha adjudicat la redacció del projecte del Districte de la Seguretat per un import de 780.000 euros amb càrrec al Fons d'Insularitat. Es tracta, ha apuntat Estarellas, d'un projecte "tan ambiciós com necessari" per impulsar la formació i la capacitació dels efectius dels cossos d'emergències i seguretat.

La consellera ha destacat que aquestes són "unes comptes destinades a seguir implementant polítiques de canvi que demanen els ciutadans i especialment dirigides a millorar la seguretat ciutadana i la prevenció en les emergències amb la posada en marxa del Districte de la Seguretat i amb la creació de l'Escola Balear de Seguretat Pública, que preveu una inversió total de 24 milions d'euros".

Per part de la Direcció General d'Emergències, en matèria de prevenció i difusió ha fet èmfasi en la partida de 600.000 euros per a la Universitat de les Illes Balears (UIB) per consolidar i mantenir eines i instruments específics de control i monitorització en temps real dels riscos d'inundació mitjançant sistemes d'alerta primerenca.

També es destinaran 379.000 euros a la digitalització i simplificació per desenvolupar plataformes informàtiques del servei d'emergències que permetin una millor gestió administrativa i de control de plans d'autoprotecció.

Estarellas ha destacat que, des d'aquest any, el 112 ja ha implementat la nova plataforma OnCall, que permet una gestió millor i més precisa de les situacions d'emergència.

En aquest punt, ha remarcat la "total predisposició" per part del Govern d'ajudar als ajuntaments en la redacció dels seus plans d'emergència municipal (PEMU), que són "eines fonamentals per al sistema de protecció civil de la nostra comunitat".

Des de Presidència es donarà suport tècnic als municipis i aquesta setmana s'ha presentat la nova guia per a l'elaboració dels PEMU amb l'objectiu de afavorir respostes ràpides en cas d'una emergència i reduir els riscos.

D'altra banda, es contempla una partida de 70.000 euros per establir un pla integral de divulgació i sensibilització dirigit a la població i a altres col·lectius vinculats a la protecció civil i gestió d'emergències.

En divulgació i conscienciació, la consellera ha remarcat la "gran tasca" duta a terme des del Departament d'Interior, que destina 285.000 euros a les actuacions de policies locals a través de tres programes clau.

Concretament, XPO Illes Balears; el Programa Policia Tutor, que dóna suport a nens i joves dels centres educatius i ara també als joves que practiquen futbol en categories base, i el nou Programa Festes Segures, impulsat per l'Executiu i dirigit als ajuntaments perquè coordinin amb l'Institut Balear de Seguretat Pública (Ispib) actuacions de prevenció.

Pel que fa a Gestió d'Emergències, del total de 10 milions d'euros, 167.000 euros seran per licitar la redacció del projecte i la direcció de les obres del nou edifici d'emergències a Sa Coma, a Eivissa, que té un pressupost total de 1,7 milions d'euros.

Igualment, ha destacat que des de la Conselleria s'aposta "clarament" per les agrupacions de voluntaris de protecció civil, a qui aquest any es destinen un total de 460.000 euros per ajudar a reactivar-les o a la compra de vehicles o més material.

També ha remarcat l'aposta per les policies locals, destinant novament 2,4 milions d'euros al Fons de Seguretat Pública per al seu manteniment.

En relació amb la formació i la capacitació dels agents de policia local, Estarellas ha posat en valor l'Escola Balear d'Administració Pública (EBAP) i la incorporació aquest mes de maig de 101 nous agents.

"Hem aconseguit formar a 337 policies més, que patrullen pels carrers", ha celebrat, afegint que l'objectiu és que al maig de l'any que ve la xifra augmenti fins als 600.

Per prolongar el treball realitzat, l'EBAP destina 730.000 euros per a la formació d'efectius de policia local a les Illes.

A més de l'aposta per la capacitació i formació d'agents, des de l'EBAP es fan esforços per seguir formant contínuament als empleats públics i per atreure talent jove a la funció pública, ha afegit.

Així, entre altres iniciatives s'ha impulsat el programa de mentoratges (500.000 euros), implementant tres nous itineraris formatius especialitzats (60.000 euros), apostant per plans de formació en llengua catalana (152.000 euros) i aprovant per primer cop les beques a joves opositors per cobrir places de difícil cobertura en l'Administració (150.000 euros).

Altres partides que ha destacat són la de la Secretaria General, amb 41,3 milions d'euros per impulsar la producció pròpia, els continguts digitals a IB3 i per complir amb la internalització del personal.

De la Direcció General de Relacions Institucionals, ha subratllat els 875.000 euros destinats al Servei de Memòria Democràtica, 17 milions d'euros dirigits a compensacions econòmiques als ajuntaments, 1,3 milions d'euros per coordinar l'acció exterior del Govern i 1,1 milions d'euros destinats a la Fundació Illes Balears Europa (FIBE).

En el torn de preguntes, la diputada socialista Teresa Suárez ha criticat que el pacte pressupostari entre PP i Vox posa en risc la pervivència de la llei de memòria democràtica i ha recriminat al PP "posar aquesta norma com a moneda de canvi" per obtenir unes comptes que són "exactament les mateixes" que van presentar al novembre.

En aquests termes s'ha pronunciat l'ecosobiranista Maria Ramon, qui ha recordat el pacte aconseguit amb l'esquerra al desembre per no derogar la llei a canvi de l'aprovació de dos decrets. "Es riuen de l'acord", ha lamentat.

Ramon ha reprovat també els acords en matèria lingüística, remarcant que cap ciutadà té problema per ser atès a l'administració en castellà, però que sí passarà en català.

El diputat Llorenç Córdoba, d'altra banda, ha advertit de la "preocupació" a Formentera per la inseguretat al mar i ha anunciat alguna esmena per "intentar corregir aquesta greuge comparatiu que fa l'Estat".

En relació amb la llei de memòria democràtica, la consellera ha reconegut que no sap com es materialitzarà la derogació, tot i que "suposa" que a través de tramitació parlamentària. Igualment, ha posat en valor que el Govern "no ha deixat de treballar" en la recuperació de persones desaparegudes i en la llei de fosses.

Sobre el català, Estrellas ha defensat que en una comunitat bilingüe el funcionari públic ha de conèixer les dues llengües però que el Govern té la responsabilitat de garantir els serveis públics.

"Sempre prioritzarem els que tinguin català", ha afirmat, afegint que la rebaixa del nivell de català o l'exempció "bajo ningún concepto" és en places d'atenció al públic.