El Govern ha traslladat al sector ramader i a la ciutadania un missatge de serenitat respecte a la pesta porcina africana (PPA) i ha recordat que tant a les Balears com en el conjunt de l'Estat es tenen activats tots els mecanismes de vigilància necessaris i es disposa de les eines per actuar.

Des de la Direcció General d'Agricultura, Pesca i Medi Natural han recordat que la pesta porcina és una malaltia que no afecta les persones, ni pel contacte amb animals ni pel consum de carn o productes derivats.

El director general del ram, Fernando Fernández, ha remarcat que les autoritats catalanes estan realitzant "una tasca encomiable" i que, de moment, l'epidèmia es circumscriu a la zona perimetrada inicialment, només en senglars.

"No hi ha cap explotació porcina afectada i, cada dia que passa, la informació que ens arriba de Catalunya i del Ministeri reforça aquestes idees. No hi ha pesta porcina en cap altra zona i, per descomptat, tampoc a les Balears", ha subratllat.

Entre els instruments amb els quals es compta per afrontar crisis sanitàries com l'actual, segons ha detallat Fernández, des del 2018 la Direcció General disposa d'un pla d'alertes de sanitat animal, que es revisa periòdicament.

En segon lloc, a escala estatal, existeix el Programa Nacional de Vigilància de la Pesta Porcina Africana que es modifica i s'aprova anualment pel Ministeri i les comunitats autònomes dins del Comitè Rasve, i estableix el nombre de controls que s'han d'aplicar en cada territori.

Així, segons ha explicat Fernández, en aquests moments s'està aplicant el pla establert per al 2025. A més, la Direcció General ha elaborat un protocol d'actuació davant la PPA, que és el que s'aplica actualment arran de l'episodi detectat a Catalunya.

Cada any, com també en el 2025, la Direcció General d'Agricultura ha completat tota la vigilància prevista en la normativa estatal.

Concretament, s'han inspeccionat i mostrejat set explotacions, que és el nombre assignat a les Balears segons els criteris de risc epidemiològic fixats pel Ministeri, i s'han analitzat 673 mostres, recollides una al març i una a novembre.

Totes les anàlisis, incloses les serologies que permeten detectar si hi ha hagut anticossos i, per tant, un contacte previ amb el virus, han resultat negatives.

Aquest dispositiu del 2025 s'emmarca en un seguiment continuat que ha mantingut el territori lliure de la malaltia durant els últims anys.

Igualment, el 2023 ja es va dur a terme a les Illes un mostreig intensiu que va sumar 731 anàlisis, recollides també en els períodes de màxima dispersió epidemiològica, que no van mostrar cap rastre de circulació del virus.

També el 2024 es va mantenir un nivell de vigilància equiparable, amb un volum de mostres similar al d'anys anteriors i, novament, amb resultats negatius.

En total, més de 2.100 mostres analitzades en tres anys confirmen la solidesa del sistema autonòmic de vigilància i la seva capacitat per detectar de forma precoç qualsevol risc, ha destacat la Conselleria.

La situació epidemiològica europea, marcada per la detecció recent d'un focus a Catalunya, ha fet necessari reforçar enguany el Protocol Autonòmic davant la PPA.

Per elaborar aquest document, la Direcció General té geolocalitzades totes les explotacions de les Balears i, d'acord amb un manual tècnic elaborat per l'Institut d'Investigació i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), identifica les explotacions de major risc, actualitza les enquestes de bioseguretat, estableix controls més estrictes sobre els moviments d'animals cap a les Balears i reforça la revisió de totes les mesures de control.

També s'intensifica la coordinació entre tots els serveis implicats i es defineixen amb major precisió els circuits d'actuació en cas de sospita.

Per a Fernández, el conjunt d'aquestes actuacions demostra que la resposta davant la PPA no és nova ni improvisada. "Balears es coordina dins el marc dels programes estatals, fa el que li correspon i porta anys preparada", ha destacat.

Davant l'episodi a Catalunya, ha continuat el director general, es reforça el dispositiu per prudència i perquè la situació epidemiològica europea així ho exigeixi.

Ha recordat que totes les explotacions tenen la responsabilitat i l'obligació legal de disposar de plans de bioseguretat i de complir les mesures que aquests mateixos plans estableixen.

No obstant això, amb la voluntat de facilitar la seva aplicació, la tasca de la Direcció General és controlar i ajudar, però també exigir-ne el compliment i, per això, el protocol d'actuació preveu repetir les enquestes de bioseguretat a les explotacions de major risc.

Aquesta enquesta és un document que permet avaluar els punts febles de cada explotació per tal que cadascú apliqui les mesures necessàries per corregir-los.