El Parlament insta al futur Govern central a garantir una insularitat digna a les Balears.
També es demanarà la realització d'un estudi econòmic sobre els costos originats als empleats públics que treballen a la Comunitat.
PALMA, 3 Oct.
El Parlament ha aprovat aquest dimarts, amb 57 vots a favor, una Proposició No de Llei (PNL) del PP per la qual s'insta al futur Govern d'Espanya a fer efectiva una insularitat digna a les Balears.
Concretament, la iniciativa demana al pròxim Govern central que, en paral·lel a l'estratègia del Govern de captació i fidelització, faci efectiva una insularitat digna. Aquesta compensació haurà de ser "real, justa i efectiva", i haurà d'incorporar-se en els pròxims Pressupostos Generals de l'Estat.
En segon lloc, s'insta al futur Executiu a realitzar un estudi econòmic sobre els costos reals originats als empleats del sector públic estatal que realitzen les seves funcions a la Comunitat, per actualitzar la indemnització per residència "a la realitat" i aconseguir "l'equitat en l'atractiu de destinació".
La diputada del PP Cristina Gil ha estat l'encarregada de defensar la PNL presentada aquest dimarts pel seu grup, insistint que les Balears s'ha convertit "en un destí de càstig", on "el cost de vida és alt i la insularitat no està compensada" per aquests empleats públics.
En aquesta línia, ha destacat que la iniciativa va adreçada a evitar la pèrdua de poder adquisitiu d'aquests treballadors i fomentar que les Balears siguin un destí atractiu.
"És necessari estimular l'atracció i la permanència mitjançant complements, i en major mesura si es tracta de les illes més petites", ha advertit la 'popular' durant la seva intervenció, reiterant que la Comunitat balear "ha de resultar atractiva i ha de ser-ho en les mateixes condicions que en altres territoris que no pateixen els efectes de la insularitat".
La següent en intervenir ha estat la diputada socialista Sílvia Cano, qui ha fet referència, "com a motius reals pels quals falten professionals", al preu de la cistella de la compra, a la dificultat d'accés a un habitatge o a la limitació de mobilitat, "i no al català".
Seguidament, ha defensat les tres esmenes del seu grup, encaminades a demanar a l'Estat que descentralitzi els processos selectius d'oposició i l'oferta pública de feina tant en la celebració com en l'elecció de destinació; establir un complement de fidelització per a llocs de treball de difícil cobertura, o per catalogar com a places docents de difícil exercici les places de centres educatius amb poca estabilitat a Menorca, Eivissa i Formentera.
Per part seva, la diputada de MÉS per Mallorca Maria Ramon ha ressaltat la importància de "tenir un servei de qualitat i eficient", i ha enfatitzat que "gran part d'aquesta qualitat" passa pels treballadors i que aquests "se sentin reconeguts amb laborals òptimes".
Amb tot, ha lamentat que l'aspecte insular "sempre ha suposat un agreujament" i ha criticat que el complement no es revisi des de 2006 a les Balears, el que implica que "ha quedat desfasat". Per tot això, ha demanat, entre altres qüestions, la transferència de les competències de Justícia, un REIB "a l'altura de les Illes i una finançament justa".
Per la seva banda, la portaveu parlamentària de Vox, Idoia Ribas, ha alertat de l'"èxode de funcionaris públics dependents de l'Administració de l'Estat" que pateixen les Balears, on "tothom qui pot fuig".
A aquest respecte, ha esmentat com a motius la carestia de la vida, "que no es veu compensada", però també les "polítiques públiques intervencionistes i desastroses de l'última dècada", qualificant de "ridícules" els plusos d'insularitat decretats pel Govern central i mencionant també la "traba de tipus lingüístic" a les Illes.
Finalment, el diputat de Sa Unió Lorenzo Córdoba ha evidenciat també la "manca de funcionaris" a les Illes, la qual cosa fa que "sigui més complicat mantenir la qualitat de servei que en altres comunitats autònomes", i entre els motius ha destacat la falta d'habitatge a preus assequibles i la carestia de la cistella de la compra.