PALMA, 26 de març.

El Parlament ha rebutjat aquest dimarts instar al Govern a mantenir el requisit del català en els procediments selectius d'accés a la funció pública.

Així ha resultat de la votació, durant el ple de la Cambra balear, de la moció presentada pel Grup Parlamentari Socialista relativa a política general en matèria de funció pública que, tot i això, ha sortit aprovada parcialment.

En detall, s'ha rebutjat el punt que demanava mantenir el requisit del català, però s'ha acceptat, amb esmena del PP, instar al Govern a convocar tan ràpidament com sigui possible la Mesa General de Negociació dels Empleats Públics per planificar i desenvolupar els acords pactats i assolits en el marc de la negociació col·lectiva.

Així mateix, s'ha donat llum verda a demanar a l'Executiu balear que respecti la negociació col·lectiva i compleixi els acords en matèria d'ocupació, laborals i salarials, i que mantingui la taxa de temporalitat en la funció pública per sota del vuit per cent.

També es solicita al Govern, a través d'aquesta moció, que designi tan ràpidament com sigui possible els membres de la Inspecció de Serveis Generals per garantir els canals interns de denúncies entre el funcionariat i establir el circuit de comunicació. En aquest darrer punt també s'ha introduït esmena del PP.

En canvi, s'han rebutjat els tres punts restants que contemplava la iniciativa, pels quals s'instava al Govern a complir amb el decret de 2022 de mesures urgents per reduir la temporalitat, posar en marxa nous sistemes de progressió vertical o convocar de manera imminent la convocatòria ordinària de carrera professional de l'any 2024 i que, mentre no sigui oberta i permanent, s'aconsegueixi publicar-la en el primer Butlletí de cada any.

La primera en intervenir ha estat la diputada socialista Sílvia Cano, qui ha defensat el contingut de la moció que presenta el seu grup.

Segons ha justificat, entre les qüestions que susciten "preocupació" a la societat civil està "el català en la funció pública, la rebaixa del requisit del català en la sanitat o la segregació lingüística en els centres educatius".

Seguidament, la diputada del PP Cristina Gil ha defensat la seva esmena per, en lloc de demanar mantenir el requisit del català, instar al Govern a fer conciliable, d'una banda, que el desconei-xement de la llengua catalana no penalitzi la funció pública i, d'altra banda, que el ciutadà pugui dirigir-se a l'Administració en qualsevol de les llengües oficials.

En aquesta línia, ha assegurat que "això és positiu per assegurar el coneixement del català" i ha posat com a exemple l'"èxit" del curs a professionals de la sanitat avalat per l'IEB.

La portaveu parlamentària de Vox, Idoia Ribas, d'altra banda, ha considerat "discriminatori" que no siguin els millors els que accedeixin a una plaça i sí "els que tinguin simplement un títol de català".

Per això, segons ha recordat, van acordar amb el PP l'eliminació del requisit del català, alguna cosa que ha esperat que "s'executi en breu".

Des de MÉS per Mallorca, el diputat Ferran Rosa ha defensat el dret del ciutadà a ser atès en català i, per això, ha criticat la proposta que "no penalitzi el desconei-xement del català". "El que està dient és que el català no sigui ni un mèrit", ha censurat el diputat, lamentant que el PP "hagi cedit completament als seus socis".

La última en intervenir ha estat la diputada d'Unides Podem Cristina Gómez, qui ha recalcat que el Govern "té l'obligació de complir amb l'Estatut d'Autonomia i, per tant, ha de garantir la promoció del català i l'impuls del seu ús social".

"Aquestes dues llengües són oficials, castellà i català, i necessitem que es puguin emprar de forma indistinta. I en un escenari en el qual l'eliminació del requisit lingüístic el que provocarà és una inferioritat de condicions, es infringirà el principi d'igualtat de forma claríssima", ha sentenciat.