PALMA, 4 Nov.

El ple del Parlament ha tombat la proposició de llei impulsada pel Fòrum de la Societat Civil de la mà dels grups de l'esquerra per regular les organitzacions de la societat civil.

El PP i Vox han votat en contra de la presa en consideració del text legislatiu i han evitat així que continuï amb la seva tramitació parlamentària. El PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem han votat a favor.

En línies generals, aquesta proposició de llei tenia com a objectiu establir una definició dels diferents tipus d'organitzacions de la societat civil i crear un cens oficial d'entitats que permeti l'accés a ajudes i al reconeixement públic.

També la creació del Consell de la Societat Civil de les Illes Balears com un òrgan de participació i assessorament en polítiques públiques o el reforç de l'Observatori de les Transicions per fer un seguiment i anàlisi de dades rellevants sobre l'impacte social, ambiental i econòmic aportat per les entitats.

La diputada socialista Mercedes Garrido ha estat la primera a defensar la proposició de llei que, ha considerat, hauria garantit la participació dels ciutadans en els assumptes públics que els incumbeixen a través de les organitzacions.

Reforçar la societat civil, ha sostingut, "redona" en la millora de la qualitat democràtica. "Donar suport a la tramitació d'aquesta proposició és donar suport a la democràcia. On estarà el PP? Amb Vox o amb la democràcia?", ha preguntat dirigint-se a la bancada 'popular'.

Garrido, a més, s'ha qüestionat quins motius tindria el PP per oposar-se a la tramitació d'aquesta llei atès que, al seu parer, "no és més que la compl​ementació de la llei del tercer sector" però abastant més enllà de les entitats socials.

"La sinergia entre l'administració i la societat civil ha aconseguit el gran patrimoni material i immaterial que avui ens converteix en la comunitat que som. Crec que tenim una deute amb la societat civil organitzada", ha sentenciat la socialista.

El portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha argumentat el seu suport a aquesta iniciativa legislativa en el reconeixement que l'Estatut d'Autonomia fa de les organitzacions civils i, per tant, és una qüestió que va "més enllà de les conviccions ideològiques de cadascú".

"Hi ha un grup que no creu en l'autogovern, però la resta en principis estàvem compromesos amb l'Estatut com a carta magna del nostre autogovern. Només per això demanem que s'admeti a tràmit", ha assenyalat.

L'ecosoberanista s'ha mostrat disposat a consensuar el text durant la seva tramitació parlamentària, una cosa amb la qual ha considerat que les pròpies organitzacions estarien d'acord.

De no passar aquest primer tràmit i decaure, ha considerat, demostraria que existeix "una voluntat de no ser controlats i no donar marge de reacció a la societat civil" per part de la dreta.

"Si no s'aprova avui es aprovarà molt aviat", ha sentenciat Apesteguia dirigint-se als representants de diverses organitzacions que han seguit el debat des del saló de plens de la Cambra autonòmica.

El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha considerat que en l'actualitat existeix "un buit molt important" en el que respecta a la regulació d'aquestes organitzacions que, ha reivindicat, són "un indicador de qualitat democràtica".

"Si no tiram endavant una llei com aquesta totes aquestes organitzacions deixen de tenir un marc que reguli les seves relacions amb l'administració. És molt gran el preu que estem pagant per no recolzar l'associacionisme participatiu", ha advertit.

El diputat per Unides Podem, José María García, ha defensat el text com una manera de "fomentar una societat forta, resilient i equilibrada" per dotar a les organitzacions d'un marc legal estable que s'adapti a les seves necessitats i al seu potencial transformador.

La portaveu de Vox, Manuela Cañadas, ha considerat que "amparada en paraules com societat civil, participació i diàleg" la proposició de llei "pretén transformar l'associacionisme en un instrument de poder" i "colonitzar l'espai cívic amb una sola visió ideològica".

"És cooptació, control pur i dur de la democràcia i la societat. La societat civil autèntica no necessita permís dels partits ni dels governs per existir. No viuen del BOIB sinó de l'energia de la gent", ha sostingut.

Cañadas ha assenyalat que, malgrat no estar en contra de la col·laboració d'aquest tipus d'organitzacions amb l'administració, la proposta de l'esquerra busca "servir com a filtre ideològic i d'accés als recursos".

La diputada del PP Cristina Gil, finalment, ha alertat del "moment crític de degradació de la qualitat democràtica institucional" i n'ha culpabilitzat un Govern d'Espanya que "ha arrasat amb la confiança del ciutadà en el sistema".

El "contrapès" a la "instrumentalització a la qual molts governants estan sotmetent les institucions", ha sostingut; només pot ser "una societat civil lliure".

Això, per a la 'popular', "no es construeix des de la regulació sinó des de la llibertat per actuar". "Una democràcia forta no necessita posar límits a la societat civil sinó tot el contrari, no posar-li límits i escoltar-la", ha dit.

Al contrari, ha sentenciat Gil, la proposició de llei debatuda aquest dimarts "constringeix a la societat civil i controla els seus principis, els seus objectius i les seves activitats".

En un moment de la seva intervenció, quan repassava la llista d'òrgans participatius constituïts en els diferents departaments del Govern, la bancada de l'esquerra ha aplaudit de forma irònica i ha interromput la diputada del PP.

"No siguin tan participatius, si us plau", ha dit, també amb ironia, el vicepresident de primer de la Mesa del Parlament, Mauricio Rovira, perquè el debat tornàs al seu curs.