PALMA, 14 Jul.

Un total de 32 dels 67 municipis de les Illes van experimentar un descens del PIB superior al de la mitjana balear (-21,1%) durant l'any en què es va iniciar la pandèmia, segons ha indicat aquest dijous la Federació d'Entitats Locals de les Balears (Felib).

En una nota de premsa, la Felib ha informat de les conclusions de la sessió d'Àgora-Impulsa celebrada aquest dijous a la Felib, que ha abordat els efectes de la COVID sobre l'estructura productiva regional.

aquesta manera, entre aquests municipis es troben 20 dels 53 de Mallorca, 6 dels 8 de Menorca i els 6 que formen part de les Pitiüses. La marcada concentració de l'activitat local als serveis més afectats per la paralització de la pandèmia explica aquest resultat, igual que les estructures més diversificades van tenir una retallada inferior a la mitjana, com és el cas de les capitals insular de Palma i Maó.< /p>

El director de la Fundació Impulsa Balears, Antoni Riera, ha indicat que la caiguda del PIB nominal va ser entre el 30 i el 50% de l'activitat econòmica a municipis com Alcúdia, Pollença, Muro o Santa Margalida. "Generalment, els que ocupen el litoral. Està molt relacionat amb la seva estructura econòmica, són els més vinculats al turisme i menys diversificats", ha afirmat Riera, que ha incidit que "la factura de la COVID no va ser homogènia" ".

Riera ha assenyalat que l'exercici 2020 arriba una fotografia "atípica, però molt útil per entreveure la importància d'activitats que, en circumstàncies normals, quedaria totalment diluïda". Així les coses, "impulsar el desenvolupament dels serveis intensius en coneixement, així com la indústria amb una intensitat tecnològica alta és clau, tenint en compte que les Illes es mantenen entre les deu regions europees amb una menor especialització". p>

"Aquesta fotografia ens ajuda a traçar el futur", ha afirmat Riera, alhora que ha subratllat que passa per "la necessitat d'avançar en estructures econòmiques més autosuficients" i així, de cara a un futur, "fer front a nous episodis similars a una pandèmia oa una guerra".

Es tracta, en definitiva, de "aprofitar les bases de coneixement o indústria d'alta tecnologia pel canvi que necessita Balears". La radiografia realitzada mostra que encara que sembla que no ha canviat res, s'han accelerat canvis que triguen molt a succeir. L'economia encara és molt especialitzada en serveis però hi ha una reespecialització dins del sector. Cal fer més sofisticat el turisme, és la forma de sofisticar l'estructura econòmica", ha donat Riera una de les claus per mantenir el canvi necessari.

Segons l'expert, els serveis intensius en coneixement s'obren pas i és una empenta que no es deu perdre en els propers exercicis. "S'ha produït un canvi de pesos sectorials. Ha crescut l'agricultura, la construcció i la indústria i, per primera vegada en 34 anys, ha baixat el pes del sector serveis. Igual estableix les bases d'una nova estructura econòmica i s'ha d'aprofitar ", ha conclòs.