PALMA 10 Gen.

El PP Balears ha reclamat aquest dissabte, a la Interparlamentària del Partit Popular a A Corunya, una resposta "immediata" del Govern d'Espanya, que presideix el socialista Pedro Sánchez, davant l'emergència migratòria que pateixen les Illes.

La diputada del PP Balears, Cristina Gil, ha advertit aquesta jornada, durant la seva intervenció a la taula rodona 'Per la important: una vida segura' en la 28 Interparlamentària del Partit Popular celebrada a A Corunya, que les Illes viuen una situació d'emergència migratòria sense precedents, convertida en "la frontera sud d'Europa" tot i no tenir, en la seva opinió, una resposta adequada per part del Govern d'Espanya, que és l'competent en matèria d'immigració, ha recordat la 'popular'.

"La ruta entre el nord d'Àfrica i Balears ja és una via consolidada per les màfies, mentre Sánchez ni tan sols ofereix dades transparents sobre arribades, desaparicions o destinacions", ha assenyalat Gil, qui alhora ha afirmat que "Espanya té dret a decidir qui entra, com i per a què; a protegir les seves fronteres i garantir l'ordre i la legalitat". "No obstant això", ha afegit, "Sánchez ha abandonat Balears".

En aquest sentit, la 'popular' ha recordat que, l'últim any de govern del PP, el 2018, van arribar 200 immigrants irregulars en tot l'any a Balears, mentre que el 2025 la xifra va superar els 7.000. "Aquesta situació exigeix una resposta immediata i estructural, amb la implicació de l'Estat i el suport operatiu de la Unió Europea", ha exposat Gil.

"Al PP defensem una política d'immigració ordenada, legal i humana" i ha criticat l'"efecte crida" advertint que la ruta argelina cap a Balears és la que més creix del Mediterrani, amb un creixement continu any rere any. El 2023 les arribades es van xifrar en 2.278, mentre que el 2024 hi va haver un gran increment que va arribar a 5.882 i el 2025 s'ha assolit una nova dada històrica de 7.406 persones arribades a les costes de Balears en pastera.

Un dels punts que més inquietud genera als 'populars' és el possible desbordament dels serveis de protecció de menors, que es troben "saturats", ha reiterat, al trobar-se "per sobre del 1.000 per cent de la seva capacitat". Gil ha recordat al respecte que "dos de cada tres menors tutelats a Balears són migrants no acompanyats i que fa temps que a les Illes es van esgotar els recursos per atendre'ls amb la dignitat que es mereixen".

La diputada del PP Balears ha explicat també en la seva intervenció que el Govern balear està utilitzant "totes les vies polítiques i jurídiques possibles per protegir l'interès superior del menor" i "reclamar la figura de contingència migratòria, per tal de frenar trasllats imposats de forma injusta i arbitrària".

En aquest sentit, la diputada 'popular' ha recordat que des de desembre de 2024 a Balears es realitzen proves mèdiques acordades amb la Fiscalia de Menors per verificar l'edat dels possibles menors arribats en patera, i segons les seves dades en el 60 per cent dels casos s'ha constatat que els suposats menors eren adults, la qual cosa permet protegir els veritables menors i alleujar el sistema.

A més, Gil ha destacat que Balears ha elevat la seva veu a Brussel·les per reclamar l'activació de Frontex, ja que "la crisi migratòria a les Illes és una emergència europea". No obstant això, ha denunciat que actualment no existeix cap missió permanent perquè "el Govern d'Espanya no l'ha sol·licitat", tot i que allà on opera Frontex la immigració irregular es redueix significativament, ha apuntat. "Com és possible que no s'hagi demanat la seva activació a la ruta que més creix a Europa?", s'ha preguntat Gil.

La 'popular' ha advertit també de la "manca de mitjans" i del "dèficit d'agents de les forces i cossos de seguretat a Balears", que es xifra en uns 800 efectius. Davant d'això, Gil ha reclamat que el complement d'insularitat sigui "clar, transparent i ajustat al cost real de la vida" per poder "garantir plantilles estables i evitar" d'aquesta manera "que Balears continuï sent un destí de pas" per als agents, la qual cosa segons ha advertit repercuteix directament en la qualitat del servei.

A més, Gil ha vinculat el punt d'inflexió de la crisi migratòria amb el deteriorament de les relacions diplomàtiques entre Espanya i Algèria després del canvi de postura del Govern de Sánchez sobre el Sàhara Occidental. A la seva opinió, "és imprescindible restablir aquestes relacions, revisar i agilitzar els acords de devolució, reforçar el control fronterer i actuar en origen generant oportunitats reals, a més de combatre l'actuació de les màfies que operen al Mediterrani".

La 'popular' ha finalitzat la seva intervenció afirmant que Balears ha actuat "amb responsabilitat i lideratge", però necessita que el Govern d'Espanya "abandoni la inacció" ja que aquesta comunitat autònoma és "la frontera sud d'Europa". "Balears necessita solucions reals, coordinació, recursos i lideratge estatal i europeu. No hi ha política més inhumana que la que no existeix", ha conclòs.