El PP i Vox inicien el procés per derogar la llei de memòria democràtica. El PP i Vox donen el primer pas per derogar la llei de memòria democràtica.
Vox creu que l'esquerra intenta "ocultar el seu passat amb les mans tenyides de sang" i el PP, que "sacralitzen un únic discurs"
El PSIB i MÉS retreuen a Prohens que hagi "faltat a la seva paraula" i defensen "la memòria, la justícia i la reparació"
PALMA, 21 Oct.
El Parlament, amb els vots a favor del PP i Vox, ha pres en consideració la proposició de llei per derogar la llei de memòria i reconeixement democràtics de Balears.
La Cambra autonòmica ha debatut en el ple d'aquest dimarts la iniciativa impulsada pels de Santiago Abascal, a la qual s'han oposat tots els grups de l'esquerra i el diputat de Sa Unió de Formentera, Llorenç Córdoba.
La proposició de llei haurà ara de seguir amb la seva tramitació parlamentària per després ser aprovada de forma definitiva si rep els suports necessaris.
El text contempla la dissolució de les comissions, organismes i institucions creades en virtut de la llei i la caiguda de tots els procediments iniciats i no conclòs, llevat dels processos d'exhumació.
És la segona vegada que l'intent de Vox de derogar la llei de memòria arriba al ple. En la primera, a finals de l'any passat, el PP va tombar la proposta a canvi que l'esquerra permetés l'aprovació del decret de zones inundables i del que corregia els errors introduïts en la llei de simplificació administrativa.
No obstant això, els 'populars' i els de Santiago Abascal, a finals de maig, van acordar derogar aquesta llei en el marc de les seves negociacions per tirar endavant els pressupostos autonòmics del 2025.
És per això que la presa en consideració de la derogació de la llei de memòria, aprovada el 2018, ha provocat que l'esquerra hagi acusat la presidenta de l'Executiu, Marga Prohens, de incomplir la seva paraula.
Membres de Memòria de Mallorca s'han concentrat a les portes del Parlament per protestar contra l'inici de la derogació de la normativa i posteriorment han seguit el debat des del saló de plens.
El primer en intervenir en el debat ha estat el portaveu adjunt de Vox, Sergio Rodríguez, qui ha qualificat la llei de memòria democràtica com una "absolutament injusta"
"Diuen com hem de pensar, què podem dir o no dir i atenir-nos a sancions o a la presó si ens atrevim a anar en contra de les veritats històriques que vosaltres manifesteu i a la vostra història de bons i dolents", ha dit.
Rodríguez ha fet un repàs de diversos episodis succeïts durant la Segona República, entre els quals ha destacat la "manca de llibertat" o la "cremada de més de 100 esglésies i convents", i ha acusat a l'esquerra d'intentar "ocultar el seu passat amb les mans tenyides de sang" amb aquesta normativa.
A més, ha preguntat a l'esquerra si considera que és "incompatible" que "els morts innocents d'un i altre bàndol" puguin ser igualment recordats.
"Intenten reescriure la història fent-nos creure que hi havia bons i dolents, i no els havia. I ara pretenen privar de qualsevol honor i reconeixement a persones que van fer molt per la grandesa i el desenvolupament d'Espanya", ha sentenciat.
La diputada del PP Cristina Gil ha sostingut que les lleis de memòria "implica una intromissió de l'Estat en la consciència, diuen què pensar i censuren als historiadors".
"Sacralitzen un únic discurs, una part de la història que converteixen en intocable, un relat oficial que és més propi de dictadures que de democràcies. El ministre de la veritat", ha dit.
La 'popular' ha defensat que la postura del seu partit respecte a la derogació de la llei de memòria democràtica de Balears "sempre ha estat la mateixa", alguna cosa que la bancada de l'esquerra li ha negat amb gestos.
"L'única memòria que recolzarem és la reivindicació de la defensa dels valors democràtics. Mai entendrem la instrumentalització d'això com estratègia política", ha subratllat Gil.
A més, ha acusat l'esquerra d' "utilitzar el comodí del franquisme per no posar el focus polític en qüestions que estan resquebrajant els principis de la Constitució amb el risc que la història es repeteixi".
La diputada del PP ha recordat l'compromís del Govern de seguir impulsant la llei de fosses per "recolzar la recuperació per part de les famílies dels seus morts i la seva digna sepultura" i ha reiterat el "profund respecte" del seu partit cap a totes les persones que van patir violència durant la Guerra Civil.
El diputat del PSIB Omar Lamin, d'altra banda, ha considerat que la llei la qual la derogació ha començat la seva tramitació aquest dimarts "representa el que som, un poble de memòria, justícia i reparació".
"És una eina viva i necessària per garantir la no repetició dels fets més vergonyosos de la nostra història. Ens recorda qui som, d'on venim i per què no podem permetre que el fanatisme i la força substitueixin la convivència", ha incidit.
El socialista ha defensat que la importància de la llei de memòria no rau "ni en la venjança ni en l'odi" sinó en "la veritat, la justícia i l'honor". "Un poble que recorda és un poble que aprèn i un que oblida és aquell que està condemnat a repetir els errors del passat", ha sostingut.
Lamin també ha retret a la presidenta del Govern, Marga Prohens, haver traït el seu pacte amb l'esquerra per "la seva necessitat de mantenir la seva cadira a qualsevol preu i satisfer una ultradreta que blanqueja el franquisme".
"Això els marcarà per sempre, la història no perdona la traïció i la memòria de les víctimes tampoc", ha dit dirigint-se a la bancada 'popular'.
El socialista, a més, ha advertit que si es derogué el llei de memòria no es podrà dur a terme l'homenatge a les víctimes dels bombardejos republicans sobre Palma que aquest mateix dimarts ha anunciat Prohens.
D'altra banda, la diputada de MES per Mallorca Maria Ramon ha lamentat que el ple del Parlament hagi de debatre sobre una qüestió que "hauria d'estar fora de la disputa política i que va més enllà de les sigles".
Haver de tornar a parlar sobre memòria, ha assenyalat, és responsabilitat del PP per "traïr la seva paraula" i haver "trencat la confiança que l'esquerra havia mostrat per responsabilitat".
"Vox dicta les seves condicions i vostès obeïen. Això és sumissió ideològica davant de l'extrema dreta. És deixar que qui justifiquen la dictadura determinin el relat", li ha llançat en cara als 'populars'.
La diputada de Més per Menorca Joana Gomila, ha reiterat a Prohens que ha faltat a "la paraula donada" tant a l'esquerra com als seus propis votants.
"Donen l'esquena a milers de víctimes, a persones represaliades i a les seves famílies. Rebutgen la història d'aquest país només per complaure a Vox", ha dit a la bancada 'popular'.
El representant d'Unides Podem, José María García, l'únic diputat que aquest dimarts ha lluit una samarreta amb el rostre d'Aurora Picornell, també s'ha sumat als retrets al PP.
"Que hàgim de debatre avui aquí la derogació demostra la talla moral de qui la han presentat i de qui ha valorat que s'ha de prendre en consideració, trencant el consens amb el qual va ser aprovada i la paraula donada", ha resolt.
Córdoba, qui habitualment recolza al Govern, ha retret al PP que vagi de la mà de Vox per impulsar la derogació d'una llei que, al seu parer, suposa "una vulneració de drets".
"De debò creuen que derogant aquesta llei millorarem la vida d'algú? Que aquesta votació ajudarà a les famílies que encara busquen els seus familiars i intentar oblidar aquesta malson? El Parlament hauria de ser un lloc de reparació i dignitat, no un en el qual la memòria es converteix en moneda de canvi", ha dit.
.Newsletter
Entérate de las últimas noticias cómodamente desde tu mail.