MADRID, 15 Jun.

La Comissió de Despoblació i Repte Demogràfic del Senat ha aprovat aquest dimecres un informe que, entre altres coses, reconeix que Balears, Canàries, Ceuta i Melilla són territoris que presenten una competitivitat "baixa o molt baixa", alhora que recomana al Govern que els projectes de llei comptin amb l'òptica de la insularitat.

L'informe ha estat aprovat pels vots a favor de tots els partits, menys Vox, que hi ha votat en contra, i el PP, que s'hi ha abstingut. Resulta d'una ponència que s'ha estès durant més de dos anys a la Cambra Alta i ha comptat amb la compareixença de 64 ponents, aconseguint reunir quatre presidents autonòmics i els dels cabildos. El seu objectiu és analitzar les "problemàtiques" que esdevenen i afecten ciutadans dels territoris insulars espanyols i Ceuta i Melilla, per la seva condició de territoris extrapeninsulars.

Així, les seves conclusions --que s'estructuren en els blocs institucional; econòmic i transformació digital; transports, emergència climàtica i medi ambient; i polítiques socials i diversitat- constaten aquestes dificultats, que afecten efectivament la qualitat o nivell de vida dels ciutadans d'aquests territoris i determinen una pèrdua de competitivitat respecte als peninsulars o continentals.

Amb el focus posat a la competitivitat, un estudi presentat per la Fundació Impulsa Balears en el marc de la ponència va mostrar que, en l'àmbit de la Unió Europea (UE), aquests quatre territoris tenen una “baixa o molt baixa” competitivitat. De les 233 regions europees, les Illes Balears se situen a la posició 143, Canàries a la 153, Ceuta a la 216 i Melilla a la 213.

D'igual manera es desprèn que els nivells de renda a les regions estudiades són inferiors a la mitjana europea. No només això, sinó que han disminuït en els darrers 20 anys, de manera que s'ha produït una variació negativa d'uns 20 punts percentuals.

L'informe subratlla que les dades són "importants" " perquè la manca de competitivitat o la dificultat de ser competitius en les mateixes condicions dels territoris no peninsulars ha estat "una de les constants" al llarg de les compareixences que han conformat la columna vertebral del treball.

A més, la pèrdua de renda dels ciutadans denota i demostra l'impacte negatiu que el fet insular o extrapeninsular té als residents. Aquest impacte s'amplia malgrat les mesures adoptades per l'Estat al llarg dels anys per intentar compensar-los.

El text reclama que la correcció dels desequilibris que la insularitat i la situació extrapeninsular de Ceuta i Melilla provoquen s'aborden no només amb mesures compensatòries --s'han adoptat sobretot als terrenys econòmic i fiscal--, sinó també amb mesures adreçades a la correcció dels desavantatges reals d'aquests territoris.

La feina parla concretament de "meres" compensacions econòmiques o mesures de caràcter fiscal i assenyala l'existència d'altres aspectes que han de ser tinguts en compte perquè afecten el desenvolupament econòmic i social d'aquestes zones i que tenen efecte en els drets dels ciutadans, que veuen el seu desenvolupament personal i col·lectiu “limitat” per les “desiguals possibilitats” que tenen. En aquesta línia, considera "clau" l'actuació de l'Estat a l'hora de compensar aquesta desigualtat.

L'informe destaca els aspectes referits al transport i la connexió dels territoris entre els que s'han abordat durant les ponències, a més de la fragilitat des de làmbit mediambiental per lespai limitat de les illes. La situació fronterera de tots ells també es pot destacar: Canàries i Illes Balears per fronteres marítimes ia Ceuta i Melilla, on representa una especificitat clau per atendre les demandes d'aquests territoris.

S'esmenten també aspectes de caràcter sociolaboral o educatiu que limiten les oportunitats i els drets dels ciutadans i ciutadanes dels arxipèlags i de les ciutats autònomes, així com de les empreses ja establertes i les seves possibilitats de desenvolupament.

treball destaca que el fet insular i extrapeninsular també constitueixen un "valor en positiu", un "valor estratègic" que "alberga qualitats i potencialitats a explotar.

Finalment, diferents ponents han destacat el fet que hagi estat el Senat la cambra que hagi creat la ponència, atès que per la seva condició d'institució de representació territorial és la més adequada per garantir el mandat constitucional de vetllar pel equilibri entre territoris. Consideren també que la ponència no s'hauria de limitar i han expressat el seu desig que es converteixi en una comissió.

En el cas concret de les Balears, la ponència recorda el compromís que l'illa de Formentera compti amb un senador propi, ja que la situació actual constitueix una anormalitat en la representació de les illes consagrada a la Constitució.

Entre altres coses, demana prendre mesures que garanteixin la sostenibilitat del model turístic, que a més està molt vinculat amb la preservació del medi ambient, i actuar per impulsar les infraestructures i la transformació digital del propi sector.

La ponència també aborda el sector turístic a les Canàries i reclama inversions en infraestructures que siguin sostenibles i generin ocupació. Demana així mateix diversificar l'economia de les illes, la necessitat de revitalitzar les zones rurals i lluitar contra els efectes i sobrecostos de la doble insularitat.

Reclama també mesures de suport a la distribució de productes locals canaris a través de canals de comerç electrònic, la creació d'un Institut Europeu de Territoris Esvaïts o l'exclusió total de les illes del mercat de drets d'emissions tant pel trànsit aeri i marítim.

L'informe planteja la necessitat d'abordar un pla per a la reconversió econòmica de totes dues per crear un model més sòlid i estable, amb més capacitat per generar llocs de treball i oportunitats, a més de mesures que permetin atraure capitals i inversions per afavorir-ne el desenvolupament.

Ceuta també ha sol·licitat una connexió submarina per cable per garantir energia elèctrica a la ciutat, mentre que Melilla fa referència a la necessitat d'ampliar el port i estudiar la possibilitat d'una línia marítima que una la ciutat autònoma amb ports algerians.