L'Anuari de l'Educació 2022 fomenta el debat sobre qüestions com l'educació inclusiva i l'avaluació de competències

PALMA , 19 Oct.

El sistema educatiu de Balears torna a les tendències evolutives prepandèmia, amb baixades en el percentatge d'alumnes que promocionen de Primària a ESO (del 98,9% el curs 2019-2020 a 98 ,3% el curs 2020-2021) i dels graduats de secundària (d'un 92,8% a un 87,8%).

Així ho recull un dels treballs inclosos a l'Anuari de l'Educació de Balears 2022, destacant que el curs 2020-2021 va ser "una excepcionalitat" ja que va ser quan es van donar les taxes de promoció més altes a la sèrie històrica. "És una cosa molt conjuntural", ha assenyalat un dels autors del treball i director de l'anuari, Joan Amer.

Les dades també destaquen per la disminució de les repeticions en diferents etapes educatives, especialment les obligatòries i l'augment de les matriculacions, sobretot a FP. A més, Amer ha ressaltat que ha augmentat la taxa d'escolarització a la franja no obligatòria de 0 a 5 anys.

Igualment, Amer ha cridat l'atenció sobre la presència més gran de l'alumnat estranger a Balears com a element distintiu comparar amb altres comunitats autònomes, un factor que "requereix més atenció a la diversitat".

L'Anuari del 2022 s'ha presentat en una roda de premsa a la seu de la Fundació Caixa Colonya. L'acte ha servit per exposar, entre altres temes, la tasca del Centre Joan Mesquida, d'Aproscom Fundació, proveïdor de serveis i recursos de suport a la inclusió.

El responsable, Javier Robles, ha explicat que el objectiu d'aquest centre és promoure la inclusió de l'alumnat amb necessitats especials dins dels centres ordinaris i "acabar amb el sistema escolar de doble via".

Amb aquesta visió, presten acompanyament a altres centres ordinaris per a ajustar la intervenció educativa a les necessitats de cada alumne. Robles ha destacat que l'equip tècnic "forma part del dia a dia del centre" sense funcionar com a "un assessorament d'un especialista que guia" de manera puntual "però després desapareix".

A més, ha incidit en el "canvi de paradigma" que fomenten en l'atenció a persones amb discapacitat intel·lectual en "passar d'un model terapèutic a un social, que no té res a veure amb condicions mèdiques sinó amb la interacció, el context de cadascun i el seu entorn”.

D'altra banda, a la roda de premsa el cap de departament de Formació Professional de la Conselleria d'Educació, Víctor Arjona, ha fet un balanç sobre la situació i el futur de la Formació Professional a Balears.

La seva conclusió és que la FP "ha aconseguit la majoria d'edat" a Balears i que és "moment de mirar el futur sense complexos". "La societat percep l'FP com una opció real de futur", ha valorat.

Arjona ha volgut fer èmfasi també en el potencial de l'FP per a la inserció social, especialment dels nous graus bàsics que permeten als alumnes obtenir una doble titulació, la de Secundària i la de tècnic bàsic de caràcter professionalitzador. Des de la Conselleria creuen que aquesta modalitat serà "molt atractiva" per reduir les taxes d'abandó escolar prematur. XOX