La ponència marc de l'Anuari de l'Educació de 2025 aborda els reptes de la digitalització, les migracions, la pobreza i la segregació escolar a través de les zones educatives

PALMA 16 Oct.

El sistema educatiu de les Illes Balears --des de infantil fins a batxillerat i formació professional-- ha sumat en l'última dècada fins a 20.000 alumnes, passant de 178.055 al curs 2015-2016 a 198.140 al curs 2024-2025.

És una de les principals conclusions de l'estudi sobre el sistema educatiu no universitari inclòs a l'Anuari de l'Educació de les Illes Balears 2025, i indica que al llarg del període estudiat, els centres públics concentren més alumnat que els centres privats, 127.445 davant de 70.695 avui en dia, amb una diferència de 56.750 alumnes.

L'anuari, que elabora el Grup d'Investigació i Formació Educativa i Social (GIFES) de la Universitat de les Illes Balears (UIB), amb la Fundació Guillem Cifre de Colonya, ha estat presentat aquest dijous.

L'estudi, que signen Rut Garí, Marga Vives, Belén Pasucal i Joan Amer, assenyala que el percentatge d'alumnat estranger ha experimentat una evolució ascendent --del 13,7% al 19%--, valors molt superiors a les mitjanes nacionals.

En línia amb estudis anteriors es manté la tendència de l'augment progressiu del total de la matrícula en les ensenyances de règim general, així com la disminució dels percentatges de repetició i el manteniment en general dels percentatges de promoció.

L'augment del nombre d'alumnes matriculats en el sistema educatiu ha anat acompanyat de l'augment del nombre de professorat i, per tant, de la disminució del nombre mitjà d'alumnes per professor. En concret, al curs 2024-2025 hi ha 4.967 professors més que al curs 2015-2016 amb ratis, en general, per sota de la mitjana estatal.

Quant a la continuïtat dels estudis obligatoris, l'estudi mostra que la repetició al curs 2024-2025 es manté en percentatges similars als del curs anterior.

El percentatge on més ha augmentat la repetició, en tot cas, ha estat en sisè de primària, amb 0,5 punts (1,2% el 2023-2024 a 1,7% el 2024-2025) i el nivell on més ha disminuït ha estat tercer d'ESO, amb 0,6 punts, passant de 7,9% el 2023-2024 a 7,3% el 2024-2025.

En tots els nivells analitzats d'aquestes etapes educatives són els homes qui presenten els percentatges més alts. Per titularitat i territori, els centres privats no concertats i Menorca presenten les xifres més baixes de repetició.

Sobre el percentatge de promoció en els estudis obligatoris de primària i secundària, l'estudi arrossega percentatges autonòmics similars als estatals. L'evolució de les dades de l'alumnat d'ESO apunta al manteniment del percentatge de promoció posterior al 2019-2020, un curs en el qual hi va haver un repunt de la promoció associat a l'impacte de la pandèmia.

Les Illes Balears tenen, no obstant això, una taxa de finalització de l'ESO lleugerament inferior a l'estatal (87,5% davant de 87,9% al curs 2022-2023).

L'Anuari conté un segon estudi, aquesta vegada, amb les dades del sistema universitari de les Illes Balears. Aquest apartat, que signa Juan José Montaño, assenyala que en termes generals la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha mantingut una estabilitat en el nombre total d'alumnes matriculats, malgrat el creixement demogràfic del col·lectiu jove, la qual cosa ha provocat una lleugera disminució del pes relatiu dels universitaris respecte al total de joves de la comunitat.

D'altra banda, els centres adscrits a la UIB mostren una evolució desigual. Mentre que l'Escola Universitària Adema i l'Escola d'Hoteleria han experimentat un creixement significatiu de la matrícula, l'Escola Universitària de Turisme del Consell Insular d'Eivissa ha patit una baixada preocupant, "que convida a una reflexió estratègica sobre la seva oferta i posicionament".

En relació als recursos humans, el text destaca l'increment notable del professorat i del personal tècnic, de gestió i d'administració i serveis, així com la millora de la ràtio alumnat/professor, un indicador clau de qualitat docent.

Aquestes millores estructurals, segueix l'informe, s'han produït en paral·lel a una estabilització en el posicionament de la UIB en els rànquings internacionals, mantenint-se en una posició intermèdia dins del sistema universitari espanyol.

L'estudi ha destacat com un dels aspectes més rellevants la taxa d'inserció laboral dels graduats universitaris a les Illes Balears, que es situa per sobre de la mitjana estatal, amb un 83 per cent d'afiliació a la Seguretat Social quatre anys després de la titulació.

L'edició d'enguany de l'anuari inclou la ponència marc 'Les zones educatives com a espais de governança escolar i col·laboració docent: del treball en xarxa a la corresponsabilitat', del catedràtic en Sociologia de l'Educació Antoni Verger.

La proposta de Verger aborda les desigualtats educatives i els reptes de la digitalització, les migracions, la pobreza i la segregació escolar a través de les zones educatives. L'expert ha reivindicat estructures estables, coordinació efectiva, recursos adequats i un compromís compartit amb la corresponsabilitat educativa.

L'Anuari de l'Educació 2025 posa en relleu que un dels reptes principals per a les escoles és quedar-se soles davant demandes socials i educatives, i destaca així la importància de teixir vincles i aliances entre els centres per compartir coneixements i experiències innovadores.

Davant els canvis socials, es proposa reforçar la formació i la innovació docent amb la participació activa del professorat en processos formatius continus i el foment de la col·laboració.

La publicació recull un total de 29 ponències en les quals han participat 79 col·laboradors.