• dimecres 7 de desembre del 2022

El TC admet a tràmit el recurs de Vox contra la llei balear que elimina el caràcter vehicular del castellà

img

MADRID, 13 Jul.

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs presentat per el grup parlamentari de Vox contra la Llei d'educació de les Illes Balears que elimina el caràcter vehicular del castellà en fixar com a principi general del sistema educatiu autonòmic "la construcció d'un sistema plurilingüe que tingui com a eix vertebrador la llengua catalana". /p>

Es tracta del recurs formulat contra els articles 3.1.u) i w); 6.2.a) i 1); 60.i);111; 122.2; 123.3.h) i m); 135.1.d) if) i 3; 142.4; 169.3; 171.1.b) de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació balear, segons ha informat aquest dimecres la cort de garanties en un comunicat.

Vox assenyala com a inconstitucionals els articles que fixen com a "principis generals" del sistema educatiu balear "la construcció d'un sistema plurilingüe que tingui com a eix vertebrador la llengua catalana" i "la coeducació, la igualtat real entre homes i dones, el respecte a la diversitat sexual, la identitat i l'expressió de gènere i la prevenció de la violència masclista".

Els de Santiago Abascal consideren que la norma autonòmica "posa en risc" el sistema educatiu perquè, segons ell, "priva "al castellà de la seva condició de llengua vehicular, per la qual cosa no ofereix un "ensenyament de qualitat que eviti les desigualtats, respecti els drets fonamentals i garanteixi la inclusió educativa de tot l'alumnat".

El partit polític també veu una ideologia de gènere a la nova llei educativa que s'escapa a la "neutralitat exigible a la comunitat autònoma" i adopta una "postura ideològica" exigible en avaluar a l'alumne.

A més, Vox denuncia la "prohibició" de l'educació diferenciada " per excloure-la del finançament públic” i assenyala que els pares que necessitin un suport educatiu específic per als seus fills passin a tenir l'”obligació” de portar-los a “centres ordinaris de titularitat pública” i no a centres especials. /p>

La llei, la primera educativa de Balears i proposada pel Govern de la socialista Francina Armengol, va tirar endavant sense el consens de la major part de l'oposició, principalment en relació amb el model lingüístic i altres discrepàncies al voltant de l'elecció de centre i el tractament de l'ensenyament concertat.

La norma balear blinda el conegut com a 'decret de mínims', que estableix un mínim del 50 per cent d'hores lectives en català i l'autonomia dels centres per decidir la resta.

Precisament, des de l'oposició, inclòs Vox, van retreure al Govern que la llei naixés sense recollir la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre el mínim del 25 per cent d'hores en castellà en el model de Catalunya.

Notícies més vistes Avui