Asefarma avisa que, si no es paralitza l'execució de la sentència anul·latòria, "les indemnitzacions que hauria d'afrontar l'administració de sanitat balear serien molt costoses"

PALMA, 21 Set.

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha admès la demanda d'un grup de farmacèutics sobre l'anul·lació del concurs d'adjudicació de 18 oficines de farmàcia del 2010 a les Balears, i ha acordat emplaçar el Govern d'Espanya perquè conteste i proposi una solució amistosa.

Així ho ha anunciat la consultora Asefarma, que ha assessorat jurídicament part dels farmacèutics afectats.< /p>

L'assumpte es remunta al maig del 2010, quan es va convocar un concurs de mèrits per a l'adjudicació de 18 noves oficines de farmàcia a Balears, 17 a Mallorca i una a Eivissa.

A 2013, el Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) és timà un recurs d'un farmacèutic que, tot i no participar en el concurs, va declarar veure's afectat en l'adjudicació d'aquestes 18 farmàcies.

La sentència girava al voltant d'un punt del barem de mèrits que puntuava l'experiència professional adquirida a Balears. El TSJIB va considerar que aquest barem no s?ajustava al dret comunitari. Amb tot, el 2016 la Conselleria de Salut va donar per executada la sentència perquè el punt en qüestió no s'havia arribat a aplicar a la baremació del 2010 als participants del concurs. A més, el Govern va derogar aquest punt perquè no es valorés en successius concursos.

No obstant, el farmacèutic que havia iniciat el recurs va considerar que això vulnerava el seu dret a la tutela judicial efectiva i va sol·licitar que es declarés la nul·litat de les convocatòries. El Tribunal Suprem finalment va anul·lar les resolucions dels concursos de mèrits inicials en considerar que la rectificació posterior de la convocatòria va poder provocar que alguns aspirants decidissin no presentar-se per no comptar amb experiència professional a les Balears.

Mentrestant, els farmacèutics que van resultar adjudicataris no van ser cridats al procés judicial, que una vegada conclòs, deixa a l'aire 18 farmàcies que porten regent més d'una dècada. Van saber del litigi quan estava en fase d'execució de sentència, a través de la premsa local l'any 2019. Per aquest motiu, ja no van poder defensar els seus interessos atès que la sentència ja era ferma.

Per això van presentar una demanda, que ara ha arribat al Tribunal Europeu de Drets Humans, perquè examini si es va vulnerar el dret a un judici just i en igualtat de condicions.

L'advocada responsable del departament Jurídic d'Asefarma, Adela Bé, ha assenyalat que "paradoxalment" el Tribunal Suprem ha reconegut la vulneració dels drets fonamentals d'aquest grup de farmacèutics per falta d'emplaçament, però no ha accedit a retrotreure el procediment al moment en què van haver de ser notificats, com hagués estat el procedent".

Segons Asefarma, molts dels actuals adjudicataris són peninsulars sense exercici previ a les Balears.

Per arribar al Tribunal d'Estrasburg, la demanda dels farmacèutics va haver de passar abans per el Tribunal Constitucional. Des d'Asefarma han lamentat que el tribunal espanyol no va solucionar la vulneració dels seus drets, en no admetre la demanda d'empara que van presentar.

Asefarma ha explicat que l'òrgan constitucional va justificar la seva negativa amb el "formulisme genèric" de la manca de rellevància constitucional, "que està dissenyat per alleujar la càrrega de treball que pateix, ja que li permet rebutjar discrecionalment de l'ordre del 98 per cent de les sol·licituds d'empara exercitades pels ciutadans sense haver de justificar motivadament les inadmissions" ".

"Els farmacèutics perjudicats per l'anul·lació del concurs lamenten haver d'acudir a instàncies internacionals, perquè consideren que els més alts tribunals espanyols no han complert la seva funció de garants dels pilars de l'Estat de Dret ", han indicat.

Asefarma espera que el tribunal internacional, després de sentir l'Advocacia de l'Estat, condemni Espanya per poder demanar la revisió de la sentència anul·latòria del concurs.

L'entitat avisa que, si no es paralitza l'execució de la sentència anul·latòria, "les indemnitzacions que hauria d'afrontar l'administració de sanitat balear serien molt agressives per a les arques públiques i podria passar, cas que finalment prosperés la demanda admesa pel Tribunal Europeu de Drets Humans, que es dupliquessin els afectats si les farmàcies s'haguessin ofert de nou i passat a tercers".