PALMA 18 Des.

Els centres socioeducatius de menors de les Illes Balears van obrir un total de 18 protocols de prevenció del suïcidi i violència autodirigida al llarg de 2024.

Concretament van ser 15 a Es Pinaret, dos a Es Fusteret i un més a la Llar de Convivència, segons ha detallat la consellera de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència, Sandra Fernández.

La consellera ha comparegut a la tarda d'aquest dijous a la Comissió d'Assumptes Socials del Parlament per respondre a una bateria de preguntes formulades per la diputada de MÉS per Mallorca Marta Carrió que no havien estat respostes per escrit en temps i forma.

Una d'elles tenia a veure amb el nombre de protocols de prevenció del suïcidi i violència autodirigida que s'havien obert als centres socioeducatius durant l'any passat.

Per a l'ecosobiranista, es tracta d'un indicador "importantíssim" que va ser posat en marxa la passada legislatura amb la intenció d'avaluar de manera sistemàtica el funcionament d'aquests centres i conèixer el "clima" en què viuen els interns.

Una altra de les qüestions relacionades amb els centres socioeducatius per les quals ha preguntat Carrió ha estat els números de menors implicats en actes de fugida. Fernández, tot i que no ha detallat en quin període va tenir lloc, ha assegurat que només s'ha comptabilitzat un.

La diputada també ha preguntat a la consellera sobre el nombre de pagaments de la prestació de 200 euros que s'atorga mentre es tramita el ingrés mínim vital (IMV), una prestació que ha reconegut que arrossega "llargues esperes en la seva resolució".

D'acord amb les dades de la Conselleria, a juliol de 2024 hi havia sis usuaris d'aquesta prestació i s'acumulava algun retard. A maig d'aquest any hi havia sis més, també amb demora.

Fernández ha assegurat que, d'acord amb la informació de la qual disposen, durant els primers mesos de 2025 no hi va haver sol·licituds, tot i que és alguna cosa que no han pogut "contrastar". Tampoc les hi ha hagut entre els mesos d'agost i novembre.

"No puc donar una explicació de per què no hi ha hagut sol·licituds, però dubto molt que sigui perquè l'IMV hagi accelerat la seva tramitació, perquè ens estem trobant altres problemàtiques en altres àmbits", ha apuntat.

Sobre el projecte d'inversió per a la contractació de places per reduir la llista d'espera en l'avaluació de discapacitat, ha indicat la consellera, per ara s'han cobert nou de les deu previstes.

La que queda, per a un fisioterapeuta, es intentarà impulsar entre aquesta setmana i la que ve.

Fernández, preguntada al respecte per Carrió, ha reconegut que no té dades concretes sobre el nombre d'usuaris en llista d'espera per derivació a la Unitat Terapèutica d'Abús Sexual (Utasi) ni al desembre de 2024 ni al juny de 2025.

No obstant això, sí que ha afirmat que la llista d'espera s'ha incrementat per les baixes de dos professionals, una de les quals ja ha estat coberta i l'altra està "en procés".

La consellera ha lamentat que per aquestes baixes, la licitació feta a principi d'any per incorporar un psicòleg a Mallorca --per augmentar la plantilla actual, de quatre--, un altre a Menorca i un més a Eivissa i Formentera i intentar reduir les llistes d'espera no hagi aconseguit el seu objectiu.

Fernández, no obstant això, ha recordat que el seu departament està treballant en la implementació del model Barnahus de la mà dels consells insulars, la Utasi i altres organismes amb la intenció de millorar l'atenció que reben els menors víctimes d'abús sexuals.

Tot i dir-se d'acord amb aquest nou sistema, Carrió ha posat en dubte que el procés de licitació sigui el més adequat a l'hora de contractar psicòlegs que hagin d'atendre nens que han sofert abusos.

.