PALMA 24 Gen.

Les defenses dels dos homes condemnats per matar un turista alemany a l'octubre de 2022 arrosegant-lo d'una furgoneta en marxa han presentat un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) demanant la nul·litat del judici, el veredicte i la sentència i reclamant la seva repetició.

En uns escrits les lletrades apunten a la imparcialitat de la magistrada-presidenta del Tribunal durant el judici, que hauria afectat al mateix temps la imparcialitat del jurat, i al fet que es permetés a l'acusació particular "excedir-se" en les seves allegacions prèvies sense intervenir per corregir-les.

"Es va perdre qualsevol neutralitat", assenyalen insistint en que durant el tràmit d'al·legacions es va vulnerar de forma sistemàtica el principi de presumpció d'innocència "fent creure als membres del Jurat que l'acusat ja era culpable per se".

Cal recordar que el jurat va considerar culpables als acusats per set vots a favor i dos en contra i que el Tribunal va dictar sendes condemnes de 12 i 15 anys de presó.

També apunten a una manca de claredat i coherència en la redacció de l'objecte del veredicte, la inclusió de fets desfavorables no justificats i la insuficient motivació del veredicte del jurat, la qual cosa es considera una vulneració del dret a un procés amb totes les garanties.

En concret, apunten a que es va utilitzar en contra de les defenses i com a fet desfavorable la sintomatologia d'estat etílic de la víctima, que les acusacions no van incloure en les seves conclusions, la qual cosa deixava la defensa en una posició arbitrària.

Les defenses creuen també que l'objecte del veredicte no explicava adequadament les raons per les quals es van considerar provats o no provats certs fets, ni es van valorar les proves de descarrec presentades per la defensa, com les pericials de toxicologia i ADN.

Apunten igualment a la insuficient motivació del veredicte del jurat, la qual cosa es considera una vulneració del dret a un procés amb totes les garanties.

Com a tercer argument, les defenses indiquen que les inconsistències en els testimonis i la falta de proves concluents donen suport a l'aplicació del principi 'in dubio pro reo', que hauria d'haver conduït a l'absolució.