Els Mossos resolen prop de 42 de cada 100 delictes el primer semestre a Balears, cinc punts més que en tot el 2022.
Palma, 29 de setembre.
Les Forces i Cossos de Seguretat (FCCS) a les Balears han aconseguit resoldre prop de 42 de cada 100 delictes durant els primers sis mesos d'aquest 2023, a l'arxipèlag, cinc punts més que durant tot l'any passat 2022.
En una nota de premsa, la Delegació del Govern a les Balears ha informat que la proporció d'infraccions penals que han estat esclarides per part de les Forces i Cossos de Seguretat a les illes entre gener i juny d'enguany supera en cinc punts el percentatge de tot el 2022.
En concret, segons el balanç del Ministeri de l'Interior corresponent al primer semestre de 2023, s'han resolt prop de 42 delictes de cada 100 en aquest període, enfront dels 37 de 2022, i la taxa de detinguts i investigats s'ha situat en 250 per cada 1.000 infraccions, enfront dels 218 de tot l'any passat.
En els últims 12 mesos, a l'arxipèlag s'han comptabilitzat una mitjana de 66 delictes per cada 1.000 habitants. L'indicador segueix per sota del valor registrat el 2019, just abans de la pandèmia; el 2020 i 2021, la criminalitat es va reduir a taxes de 51 i 52 delictes per cada 1.000 habitants, per l'efecte dels confinaments i de les restriccions de mobilitat, mentre que el 2019 aquesta taxa s'elevava fins als 67,6 delictes per cada 1.000 habitants.
Per illes, no es produeixen variacions significatives respecte de l'últim informe, corresponent al primer trimestre. Així, Mallorca es manté en 65,7 fets delictius per cada 1.000 habitants, mentre que a Eivissa es situa en 81,7, a Menorca en 44,3, i a Formentera roça els 56 delictes per cada 1.000 habitants.
Així mateix, en els sis primers mesos d'enguany s'han comès a les Balears 35.221 infraccions penals, un 4,9% més que en el mateix període de 2022.
Per tipologia, els furts són els més nombrosos, amb 9.721 casos, tot i que la seva incidència baixa un 2,1% respecte del mateix període de 2022. També baixen els homicidis, assassinats en grau de temptativa i robatoris en domicilis. En el cas dels delictes contra la llibertat sexual, tot i que en general han pujat un 16,7%, en canvi han disminuït un 7% les agressions sexuals amb penetració.
I, pel que fa a la ciberdelinqüència, en conjunt ha augmentat un 19% a les illes, sobretot per l'efecte en el conjunt estadístic de les estafes informàtiques, de les quals es registra un 27,6% de casos més. Altres delictes comesos a través d'internet es redueixen prop d'un 24%. Finalment, les sustraccions en explotacions agrícoles o ramaderes pugen un 30,8% en comparació amb el primer semestre de 2022.
En el conjunt d'Espanya, la taxa de criminalitat és de 50,3 delictes per cada 1.000 habitants. Les Balears encapçalen, juntament amb Catalunya (63,3) i Madrid (59,9), les comunitats amb major incidència. Les segueixen la Comunitat Valenciana (54,2) i Navarra (50,9).
L'arxipèlag ha liderat històricament aquest indicador, ja que la taxa es calcula sobre la població censada, sense tenir en compte l'existència d'una gran població flotant, pel fet de ser un destí turístic.
A Palma, la taxa de criminalitat es manté als mateixos nivells de l'any passat, amb prop de 84 casos per cada 1.000 habitants, igual que a Marratxí --entorn dels 35 casos-- i Santa Eulària des Riu --54 casos--. D'entre la resta de municipis de més de 20.000 habitants, a Calvià la taxa de criminalitat baixa tres punts i s'ubica en 98 casos per cada 1.000 habitants. La resta experimenten lleugers augments del nombre d'infraccions penals en comparació amb el mateix període de 2022.