PALMA, 3 de desembre.

La Fundació Deixalles i Rezero consideren "positives" les normes del Parlament Europeu per reduir envasos, perquè "finalment tindrem un marc regulador que tots els països membres hauran de complir", però alhora les consideren "insuficients" per abordar els "greus problemes ambientals" que comporten aquest tipus de residus, ja que "no donen resposta a la crisi climàtica i ambiental que estem vivint".

Així ho han expressat Juan Gayà, tècnic de l'Àrea Ambiental de la Fundació Deixalles, i Rosa García, directora general de Rezero, en declaracions a Europa Press, després que la setmana passada el Parlament Europeu aprovés el informe que recolza les normes revisades per reduir, reutilitzar i reciclar envasos.

Gayà s'ha abstenit de valorar els objectius globals de reducció d'envasos proposats en el reglament, que preveuen, per exemple, reduir un 5% dels envasos per a 2030, un 10% per a 2035 i un 15% per a 2040; així com que els eurodiputats vulguin reduir un 10% els envasos de plàstic per a 2030, un 15% per a 2035 i un 20% per a 2040.

El que sí que ha fet el tècnic de l'Àrea Ambiental de la Fundació Deixalles és reconèixer que la recent proposta de Reglament d'envasos deusables planteja principalment obligacions i metes de reciclatge, que són "positives, però insuficients" per "solucionar els greus problemes ambientals que genera aquest tipus de residus".

En aquest sentit, i tot i que el Parlament Europeu ha recolzat les normes revisades per reduir, reutilitzar i reciclar envasos, el tècnic de l'Àrea Ambiental de la Fundació Deixalles ha lamentat la manca de concreció en mesures i objectius vinculats a la reutilització.

Doncs, tot i que els eurodiputats han proposat prohibir la venda de bosses de plàstic molt primes --de menys de 15 micres-- i limitar l'ús de determinats formats d'embalatge de sol ús, així com la prohibició de l'ús de productes químics de llarga permanència i el Bisfenol A en els envasos per a ús alimentari, es tem que aquestes mesures, que són ben rebudes, acabin sense aplicar-se.

Entre altres coses, perquè això ja ha passat a Balears, una comunitat que, segons ha assenyalat, "compta amb una de les normatives europees més pioneres per reduir la generació de residus" i "malauradament, en molts àmbits, no s'està aplicant".

Finalment, Gayà ha lamentat que "a Balears, malgrat que s'ha millorat, fa anys que s'incompleixen els objectius europeus de recollida selectiva de residus d'envasos lleugers".

Segons dades de l'Anàlisi del Sistema de Gestió de Residus Municipals a Balears (2021), del govern anterior, només el 34% dels envasos són recollits de manera selectiva a les Illes. Un percentatge que, segons ha afirmat, seria molt superior amb un Sistema de Dipòsit Devolució i Retorn (SDDR).

Per la seva banda, la directora general de Rezero ha valorat positivament que el Parlament Europeu hagi aprovat recolzar les normes revisades per reduir, reutilitzar i reciclar envasos, tot i lamentar "la estratègia de disminuir l'ambició dels dos textos inicials en aquest nou reglament, tant en termes de reducció d'envasos com de reutilització".

Això, ha afegit García, "és un aspecte que preocupa perquè Europa ja té evidències que el reciclatge és important, però no és la solució al problema i és necessari, especialment pel tema dels envasos, fer un gir de 180 graus i apostar més per la reducció en origen, especialment dels envasos de sol ús i, sobretot, de plàstic, i per la reutilització".

I és que els nivells de reutilització definits pel Parlament Europeu "també preocupen especialment" a la directora general de Rezero, que ha apuntat que "fins i tot, la Llei Balear de Residus ha estat més ambiciosa que el nou reglament europeu" perquè, ha lamentat, "hi ha hagut una baixada abismal respecte als objectius inicials de reutilització, per exemple, de les ampolles d'aigua, cerveses i refrescos, entre d'altres mesures".

D'aquesta manera, ha considerat que la Llei Balear de Residus va ser "una gran notícia" en el seu moment perquè "per primera vegada", ha assenyalat, "una administració començava a regular com s'havien d'introduir al mercat els envasos i apostava molt fermament per la reducció i per la reutilització".

Tot i això, i tot i que l'any passat, a Balears, "per primera vegada es van començar a sancionar les empreses que no complien la llei", García pensa que "gairebé quatre anys després de la seva implantació, encara hi ha molt treball per fer".

No tant pel que fa a la ciutadania, que, segons la directora general de Rezero, "està molt concienciada i és molt sensible als efectes de la contaminació del plàstic, especialment en els ecosistemes marins", sinó a les empreses, sobretot d'envasament i distribució, que "són les que estan frenant el canvi", ha indicat.

García ha aclarit, en aquest sentit, que "l'economia local sí que està apostant per un nou model de consum i de producció". "Però necessitem sí o sí", ha afegit, "que siguin la gran distribuïdora i les grans empreses les que compleixin les normatives i facilitin als ciutadans consumir sense generar residus".

Perquè, tot i que en els últims anys hi ha hagut un augment percentual en el compliment dels objectius de reduir, reutilitzar i reciclar envasos a Balears, aquesta comunitat està encara molt lluny de complir els objectius europeus i estatals. Per tant, ens trobem davant "un clar incompliment", ha manifestat García, que ha assenyalat que l'origen del problema és que "durant més de dues dècades els recursos i el focus només s'han posat en la recollida selectiva i en el reciclatge" quan "s'hauria d'haver apostat per la reducció en origen -productes lliures de plàstic- i la reutilització -productes de llarga vida i reparació assequible-".

En aquest sentit, i perquè ens trobem en un moment important de canvi, no només per la crisi ambiental, sinó també perquè hi ha una crisi de recursos naturals, que fa que, per exemple, a Balears no arribin determinades matèries primeres i les que arriben siguin cada vegada més cares, la directora general de Rezero defensa que "ara més que mai té sentit per a les empreses apostar per la reutilització i allargar la vida dels productes". "Ja no és només una estratègia ambiental, ara mateix és d'economia", ha sentenciat.