García assegura que el pressupost de Salut per al 2024 permetrà una sanitat "amb usuaris i professionals al centre".

PALMA, 14 Nov.

La consellera de Salut, Manuela García ha comparegut aquest dimarts, al Parlament, per presentar els pressupostos del seu departament per a l'any vinent 2024, que, segons ha assegurat, "blinden" la construcció i el desenvolupament d'un sistema sanitari "universal, de qualitat i amb els usuaris i professionals com a element central".

Concretament, ha detallat García, per a l'any vinent 2024, la Conselleria Salut comptarà amb un pressupost de 2.354,4 milions, la qual cosa suposa un augment del 5,1% respecte del 2023.

Així, segons la consellera, aquestes seran les comptes més altes des del traspàs de competències del Govern a comunitats, el 2002, ja que un de cada tres euros es destina a la salut.

D'aquests pressupostos, la consellera ha destacat que la partida més àmplia del pressupost de Salut es destinarà el 2024 a l'IBSalut, que disposarà de 2.275 milions, la qual cosa suposa un augment de més de 82 milions i un 3,7%. A més, García ha assenyalat que a aquesta quantitat cal afegir l'augment de pujada salarial des de l'1 de gener a tots els empleats públics de la Comunitat i la reactivació de la carrera professional.

El capítol relatiu a despeses de personal creix d'aquesta manera un 4,3% fins als 1.067 milions. Gairebé un de cada dos euros es destina a pagar les nòmines dels prop de 20.000 professionals que treballen en el Servei de Salut. García ha reiterat en aquest sentit que "el millor i major actiu que té la Conselleria són els seus professionals".

Això significa un augment de 43,5 milions, que aniran destinats principalment a programes de fidelització i captació de sanitaris, així com a consolidar i estabilitzar el personal interí en personal estatutari fix a través dels processos d'estabilització que finalitzaran el 31 de desembre de 2024.

A més, el pressupost de l'IBSalut per al 2024 té com a un dels objectius principals l'atenció primària, que creix en 52,1 milions, i que arriba als 620,8 milions d'euros, la qual cosa suposa un augment del 9% respecte del pressupost de 2023. I, un altre dels grans reptes serà les llistes d'espera que, amb la intenció de reduir-les, s'han pressupostat aproximadament 22 milions.

Per illes, el pressupost de l'Àrea de Salut d'Eivissa serà de 172,7 milions, un 7,2% més que en els comptes de l'any passat, amb una part important dedicada a captar nous professionals a través de les zones de molt difícil cobertura, i també a l'increment de places MIR; mentrestant, l'Àrea de Salut de Menorca arribarà als 118,9 milions d'euros, un 1,5% més respecte al 2023.

Pel que fa al Pla d'Inversions, es destinaran 134,2 milions als projectes plantejats per afiançar la xarxa sanitària pública, que paral·lelament executarà Son Dureta, Hospital Verge del Toro o l'Hospital de Manacor. A més, el 2024 començarà la construcció dels nous centres de salut de Pollença i Son Ferriol, i està previst que acabin les obres del Centre de Salut Nuredduna (Artà) i les unitats bàsiques de Montuïri, Sant Joan i Santa Margalida. A més, ja s'ha sol·licitat a l'Ajuntament de Ciutadella la cessió d'un solar per construir el nou Canal Salat, i s'ha començat a treballar en el nou centre de Formentera.

El pressupost també preveu una partida de 3,2 milions per reformar l'antic Ambulatori de Carme com a nova seu dels Serveis Corporatius de l'IBSalut.

La primera Direcció General de Salut Mental d'aquest Govern comptarà amb un pressupost de 5,2 milions. D'aquests, destinarà 1,4 a posar en marxa programes com la coordinació assistencial, l'atenció a la població infantojuvenil, els programes de salut mental per als professionals de la salut o a potenciar els dispositius que atenen persones amb un trastorn mental greu.

"Promoure l'abordatge de la salut mental basat en la humanització, els drets humans i l'eradicació de l'estigma per raons de salut mental serà un altre dels grans objectius d'aquesta direcció general, juntament amb la prevenció del suïcidi i l'actuació sobre la solitud no desitjada", ha afirmat García.

L'assignació pressupostària de la Direcció General de Salut Pública i de l'Agència de Salut Pública de les Balears per al 2024 ascendeix a 27,6 milions, amb un augment global del 2,5% . Aquest augment respon principalment a la introducció de la immunització contra el virus respiratori sincitial i la meningitis B.

Si bé, el 2024, també s'implementarà l'Estratègia de Càncer de les Balears, que iniciarà el nou programa de screening de càncer de cèrvix i potenciarà les cribratges de càncer de mama i còlon, amb la finalitat d'aconseguir més cobertura de criba. A més, s'impulsarà la vigilància epidemiològica de malalties transmissibles i no transmissibles, les de declaració obligatòria i el registre de VIH, i s'iniciarà el seguiment dels treballadors exposats a amiant, la interrupció voluntària de l'embaràs i el registre de malalties rares.

Salut Pública també ha incrementat l'assignació dels centres insulars de Menorca i Eivissa i Formentera en gairebé un 19%, incloent-hi l'acreditació de la unitat analítica d'Eivissa.

D'altra banda, pel que fa al pressupost de la Direcció General d'Investigació en Salut, Formació i Acreditació, la consellera de Salut ha comunicat que aquest s'ha augmentat un 7,1%, i arribarà als 4,6 milions el 2024, quan s'ha previst la creació d'unitats d'assaigs clínics als hospitals de Son Llàtzer i Son Espases i la continuïtat d'activitats com la del Comitè d'Ètica de la Investigació amb Medicaments de les Balears (CEIm) i la Biblioteca Virtual de Ciències de la Salut de les Illes. El 2024 es crearà també l'especialitat de Medicina d'