Notícies Balears.

Notícies Balears.

Inundacions i vulnerabilitat social: barris amb població migrant i baixos ingressos, els més exposats. Inundacions i vulnerabilitat social: barris amb població migrant i baixos ingressos, els més exposats.

Inundacions i vulnerabilitat social: barris amb població migrant i baixos ingressos, els més exposats.

Inundacions i vulnerabilitat social: barris amb població migrant i baixos ingressos, els més exposats.

PALMA, 29 de setembre.

Dels 463.188 habitants que viuen a Palma i Marratxí, fins a 164.991 (35,62%) viuen a zones atravessades pels torrentes Gros i de'n Barberà, la qual cosa les converteix en àrees amb elevat risc d'inundació.

És una de les conclusions d'un estudi del grup consolidat d'I+D+i de Geosistemes Mediterranis i Riscos Naturals (GeoMedRisk), adscrit a l'Institut d'Investigacions Agroambientals i d'Economia de l'Aigua (Inagea) de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Els investigadors han pogut identificar, a més, quines són les àrees que presenten una vulnerabilitat social més elevada davant el risc d'inundació. Aquestes àrees més vulnerables es concentren a l'est de Palma en zones properes al curs dels dos torrentes i on es concentra un percentatge elevat de població migrant amb ingressos baixos: Pere Garau, Son Canals o el Rafal Vell, entre d'altres.

L'equip ha desenvolupat una nova metodologia per avaluar la vulnerabilitat social davant els efectes de les inundacions repentines. Aquesta metodologia ha estat objecte d'un article que s'ha publicat recentment a la revista científica 'International Journal of Disaster Risk Reduction'.

La vulnerabilitat social s'entén com l'impacte que tenen les inundacions sobre les persones, però també sobre les infraestructures relacionades amb el seu benestar, de forma que té en compte tant els danys personals com els socioeconòmics que causen aquestes catàstrofes i que alteren el benestar social.

La metodologia que ha desenvolupat l'equip de la UIB integra diferents tipus de dades geogràfiques com físiques, demogràfiques i socioeconòmiques per crear un indicador de vulnerabilitat social cap al risc d'inundació.

Per fer-ho, els investigadors han fet servir la lògica difusa, una eina matemàtica d'ús habitual en la presa de decisions en contextos d'incertesa.

Gràcies a aquesta metodologia, els investigadors disposen d'una eina que analitza de manera detallada la distribució espacial de la vulnerabilitat i que pot ajudar les administracions a prioritzar accions preventives i a millorar la gestió del risc.

Els investigadors del grup GeoMedRisk han posat a prova aquesta nova metodologia amb l'anàlisi dels municipis de Palma i Marratxí, a Mallorca.

Aquest espai geogràfic, conegut com a pla de Palma, és atravessat pels torrentes Gros i d'en Barberà, que el converteixen en una àrea amb un risc potencial d'inundació elevat.

L'estudi mostra que dels 463.188 habitants que viuen als municipis de Palma i Marratxí, 164.991 es poden veure afectats per les inundacions d'aquests dos torrentes, és a dir, el 35,62% de la població.

A més, gràcies a l'eina, els investigadors han pogut identificar quines són les àrees que presenten una vulnerabilitat social més elevada davant el risc d'inundació.

Aquestes àrees més vulnerables es concentren a l'est de Palma en zones properes al curs dels dos torrentes i on es concentra un percentatge elevat de població migrants amb ingressos baixos com Pere Garau, Son Canals o el Rafal Vell.

És precisament en aquestes àrees on, a més, es concentren nombroses infraestructures i serveis essencials pel benestar social (centres educatius, assistencials, sanitaris i de protecció civil) i que -en cas d'afectació per una inundació- agreujarien els impactes, a més de dificultar les tasques de gestió postcatàstrofe.

D'aquesta manera, dins de l'àrea potencialment inundable hi ha 20 centres assistencials (39% dels centres de Palma i Marratxí), 71 educatius (33%), 16 sanitaris (35%) i el parc de bombers de Son Malferit.

Així, la recerca destaca que no totes les zones urbanes són igualment vulnerables davant les inundacions repentines. A Palma, es dona la casuística que els barris amb menys recursos són, alhora, els més densament poblats i on, per tant, es troba una xarxa més densa de serveis per a la població. Tot això implica que són les zones on es preveuen els danys més greus durant un episodi d'inundació.

Aquest estudi de la UIB no analitza el risc d'inundació, sinó que es centra de manera específica en la vulnerabilitat social associada a aquest risc, segons han explicat.

Si el risc d'inundació es refereix a la probabilitat que tingui lloc aquesta catàstrofe natural, la vulnerabilitat social es refereix a la possibilitat que aquesta inundació comporti conseqüències devastadores per a la societat, tenint en compte el conjunt de factors socioeconòmics, culturals i institucionals que afecten la capacitat d'una societat per fer front a les inundacions i recuperar-se (resiliència), i les persones i béns que puguin veure afectats (exposició).

En l'àmbit pràctic, una zona amb un risc d'inundacions elevat pot tenir una vulnerabilitat baixa si disposa d'edificis adaptats, població informada i protocols d'evacuació efectius.

En un context marcat per l'increment d'episodis meteorològics extrems a causa del canvi climàtic i de l'alta ocupació del territori, la metodologia que proposa l'equip de la UIB és una eina clau per protegir i conscienciar la població, així com per reduir l'impacte de 'torrentades' futures. La investigació subratlla la importància d'una planificació urbana més resilient i d'una resposta social coordinada davant els nous reptes ambientals.