Notícies Balears.

Notícies Balears.

Jutge i fiscal del cas Cursach, condemnats a nou anys de presó cadascun per obstrucció a la justícia i coaccions.

Jutge i fiscal del cas Cursach, condemnats a nou anys de presó cadascun per obstrucció a la justícia i coaccions.

Penalva i Subirán se fixa, amb tot, un límit de les penes de presó en set anys i mig

L'inspector cap José Luis García Reguera ha quedat absolt

PALMA, 15 Nov.

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha fet pública aquest dimecres la sentència, de més de 500 folis, contra els investigadors del cas Cursach, condemnant a nou anys i un dia de presó al jutge Manuel Penalva i al fiscal Miguel Ángel Subirán.

En concret, a Penalva, per un delicte d'omissió de perseguir un delicte de revelació de secrets, en grau de continuïtat delictiva, se li imposa una pena de dos anys d'inhabilitació especial per a l'ocupació i el càrrec públic.

A més, com a autor responsable de tres delictes d'obstrucció a la justícia se l'hi condemna a dos anys i mig de presó, i com a autor d'un delicte de coaccions, a un any i mig de presó.

El total de les penes impugnades ascendeix a nou anys i un dia de presó. Amb tot, es fixa el límit de les penes en set anys, sis mesos i tres dies de presó. De la resta de delictes objecte d'acusació queda absolt.

Al fiscal Miguel Ángel Subirán se l'hi condemna com a responsable d'un delicte d'omissió de perseguir un delicte de revelació de secrets a dos anys d'inhabilitació.

D'altra banda, com a autor responsable de tres delictes d'obstrucció a la justícia se l'hi condemna a dos anys i mig de presó, i per un delicte de coaccions a un any i mig de presó.

El total de la seva condemna ascendeix a nou anys i un dia de presó. Amb tot, també es fixa el límit de les penes en set anys, sis mesos i tres dies de presó, i queda absolt de la resta de delictes objecte d'acusació.

Al banc seien també quatre membres del Cos Nacional de Policia del Grup de Blanqueig de Capitals, en concret l'inspector cap José Luis García Reguera, el subinspector Miguel Ángel Blanco, la subinspectora Blanca Ruiz i el policia Iván Bandera. El primer d'ells ha quedat absolt.

A Miguel Ángel Blanco se l'hi condemna per un delicte d'obstrucció a la justícia i coaccions a tres anys i deu mesos de presó.

A Blanca Ruiz se l'hi condemna, per un delicte d'obstrucció a la justícia, a un any i dos mesos de presó.

A Iván Bandera se l'hi condemna, per un delicte d'obstrucció a la justícia i un altre de coaccions, a un total de dos anys i quatre mesos de presó.

Cal recordar que al banc seient, durant setmanes, el jutge i el fiscal del cas, Manuel Penalva i Miguel Ángel Subirán, a més de quatre membres del Cos Nacional de Policia del Grup de Blanqueig de Capitals, en concret l'inspector cap José Luis García Reguera, el subinspector Miguel Ángel Blanco, la subinspectora Blanca Ruiz i el policia Iván Bandera.

Al llarg de les sessions van passar per la Sala centenars de testimonis entre policies, testimonis protegits, empresaris o periodistes, les declaracions dels quals van ocupar més de 20 sessions.

També es van dedicar dies previs a les declaracions dels acusats i, anteriorment, a la presentació de les qüestions prèvies, a causa de les quals van quedar anul·lades part de les proves sustentades per les acusacions.

En concret, el Tribunal va dictaminar, entre altres qüestions, que no es podien valorar com a prova els resultats obtinguts dels telèfons dels policies pel que fa al xat 'Sancus' en tot allò que tingués a veure amb filtracions als mitjans.

En el seu escrit de més de 30 pàgines, la Fiscalia Anticorrupció va atribuir Penalva i Subirán delictes de revelació de secrets, obstrucció a la justícia, detenció il·legal, prevaricació i inducció al fals testimoni, sol·licitant per a tots dos 118 i 121 anys de presó, respectivament. També demanava 162 anys d'inhabilitació i 59.400 euros de multa per a Penalva i 162 anys d'inhabilitació i 72.600 euros de multa per a Subirán. A l'escrit es van assenyalar les instruccions dels casos Cursach, ORA, IME i Madame.

A més, per al Grup de Blanqueig demanava, per delictes de revelació de secrets, detenció il·legal, prevaricació i obstrucció a la justícia, penes que sumaven més de 340 anys de presó.

A aquestes peticions de presó s'hi adherit les presentades pels advocats de Bartomeu Cursach, Bartomeu Sbert, Jaime Lladó i Antoni Bergas. A l'escrit, van reclamar penes de més de 200 anys de presó i 338 anys d'inhabilitació i multes que conjuntament ascendien a 2,3 milions d'euros per delictes continuats de revelació de secrets, obstrucció a la justícia, omissió del deure de perseguir delictes, prevaricació i coaccions.

Al llarg de les 32 pàgines de l'escrit, signat pels fiscals Tomás Herranz i Fernando Bermejo, el Ministeri Fiscal va situar entre 2013 i 2018 com el jutjat d'Instrucció número 12 de Palma seguia diversos procediments penals per a la investigació de diferents fets en què van intervenir els sis acusats.

Cal recordar que el fiscal Tomás Herranz va ser l'encarregat de llegir l'escrit de conclusions, entre llàgrimes, del cas Cursach, en el qual es retiraven totes les acusacions als processats i demanava perdó en nom de la Fiscalia.

En les dates esmentades, el Ministeri Fiscal també va descriure com els mitjans de comunicació van divulgar informació de les investigacions judicials del cas Cursach, ORA i IME amb informacions "facilitades pels acusats i sense que evitessin o impedeixin la seva divulgació ni investiguessin qui filtrava la informació". En detall, a l'escrit es van desgranar informacions publicades en diferents mitjans de Balears, essent la causa sota secret de sumari.

A més, la Fiscalia va sostenir que les detencions de 15 persones en el cas ORA es van dur a terme després d'un testimoni "de contingut completament inconcret i especulatiu". Va indicar que després "d'una molt deficient investigació", els acusats van practicar detencions, pressions a detinguts, investigats i testimonis i enviament a presó.

La Fiscalia també va al·ludir a la detenció de l'ex polític del PP Álvaro Gijón, el seu germà i els seus pares amb la motivació de "pressionar i ablanir-lo", i a la imputació a cadascun d'ells de diversos delictes "inexplicablement".

La Fiscalia va descriure set fets més en les instruccions judicials del cas Cursach en les quals assenyala pressions de Penalva, Subirán, Blanco, Bandera, Ruiz i Reguera a diferents testimonis i detinguts, entre ells el director general del Grup Cursach, Bartomeu Sbert.

.