PALMA 19 de Desembre.

L'Autoritat Portuària de les Illes Balears (APB) impulsa la transformació integral del port de Palma amb la publicació dels plecs per licitar el projecte de reordenació d'aquest enclavament de 'Ciutat', per tal d'implementar un nou model de port que impulsi la sostenibilitat, la innovació i la integració port-ciutat.

En roda de premsa, recollida per l'Autoritat Portuària de les Illes Balears en nota posterior, l'alcalde de Palma, Jaime Martínez, i el president de l'APB, Javier Sanz, han informat que l'entitat ha publicat els plecs per licitar el Pla Mestre d'Integració Port-Ciutat del port de Palma, projecte que pretén canviar la fisonomia i funció del port, per posicionar-lo com "motor clau per al desenvolupament econòmic, social i mediambiental de l'illa".

La transformació del Port de Palma, que es desenvoluparà sobre una superfície de 400.000 metres quadrats, neix amb "una visió sòlida, compartida i àmpliament consensuada", han destacat, fruit d'un "intens procés de diàleg" amb més de 60 grups d'interès econòmics, socials, institucionals i ciutadans.

La reordenació del port de Palma, que busca crear un nou model de port "que s'integri de manera fluïda amb la ciutat, promoure la sostenibilitat i millorar la qualitat de vida dels ciutadans", es basa en quatre línies estratègiques.

La primera d'aquestes quatre línies estratègiques és la diversificació del trànsit de mercaderies i passatgers, i té com a objectiu optimitzar el trànsit portuari, assegurant la seva correcta sincronització amb la cadena logística, han explicat.

Cal recordar que l'entitat gestiona anualment prop de 18 milions de tones de mercaderies i al voltant de set milions de passatgers de línia regular al port de Palma.

Aquestes operacions es concentraran principalment al dic de l'Oest, el moll de Ponent i els molls Comercials.

La segona línia, enfocada en la concentració de la indústria nàutica, busca reforçar el paper del port com "un referent en el sector", amb el dic de l'Oest com a "centre neuràlgic de l'activitat industrial nàutica".

Aquest sector agrupa al voltant de 800 empreses, genera una facturació anual de 1.100 milions d'euros i dóna feina a prop de 5.000 persones, han defensat, considerant que això el consolida com "un dels principals motors econòmics vinculats al port".

Al moll de Ponent es centralitzarà l'activitat de creuers. Amb més de dos milions de passatgers i unes 500 escales anuals, el port de Palma es prepara per oferir una experiència "més fluïda i agradable" tant als turistes com als residents.

La integració port-ciutat és un altre dels pilars del projecte. Els molls Comercials, el Moll Vell i el Contramoll-Mollet seran transformats "en espais accessibles per a tots, promovent l'ús públic i ciutadà de l'entorn portuari". Amb aquest objectiu, la zona comptarà amb àmplies àrees verdes, zones recreatives i espais per a activitats socials, culturals i educatives.

En aquest sentit, destaca la reubicació del Centre de Formació Professional Dual Nàutic-Pesquer, que permetrà ampliar significativament el nombre de places i donar resposta a una demanda formativa que actualment multiplica per cinc l'oferta existent.

A més, es reserva un segon edifici per a titulacions universitàries. El projecte inclou també la nova escola municipal de vela i piragüisme, la primera d'aquestes característiques a Palma, concebuda com a centre docent i de tecnificació esportiva i integrada amb un centre d'alt rendiment.

El projecte posa igualment èmfasi en la innovació i el coneixement. Als molls Comercials i el Moll Vell s'instal·laran infraestructures com la seu del Centre Oceanogràfic de les Balears, la nova seu del Socib --ja en funcionament--, un edifici d'innovació nàutica anomenat Sand Box i un centre de transferència del coneixement.

Pel que fa al patrimoni, el projecte contempla la recuperació de l'històric passeig de la Riba, enderrocat el 1965, i el trasllat pedra a pedra del far de la Riba a la seva nova ubicació al final d'aquesta avinguda, "com a part d'un esforç per preservar la memòria històrica del port i tornar a la ciutat una part significativa de la seva identitat", han volgut posar en valor.

Tot l'àmbit comptarà igualment amb espais comunitaris d'oci a l'aire lliure, àmplies zones verdes i àrees obertes "pensades per al gaudi ciutadà", han destacat.

Amb tot, la reordenació del port de Palma es basarà "en criteris de sostenibilitat, mobilitat eficient, preservació de la làmina d'aigua i connexió amb altres espais urbans", amb la finalitat d'avançar d'aquesta manera cap a un model de port "verd i plenament integrat a la ciutat", han subratllat.

El procés de licitació del projecte s'ha iniciat aquest divendres amb l'enviament dels plecs a la plataforma de contractació de l'Estat i al Butlletí Oficial de la Unió Europea (DOUE).

D'aquests, se seleccionaran cinc candidats que elaboraran un anteprojecte tècnic i econòmic amb la previsió de tenir l'anteprojecte definitiu abans de l'estiu del 2026.

No obstant això, han recordat que la transformació del port de Palma ja ha començat amb diverses actuacions que, segons han assenyalat, marquen l'inici d'aquesta reordenació: la remodelació del Passeig Marítim, la modernització de les instal·lacions del Club de Mar, la creació d'una nova zona industrial al dic de l'Oest i la renovació de les instal·lacions de l'entitat. També està en marxa la redacció del projecte del nou Museu Marítim de Mallorca i la reordenació del Portitxol, han afegit.

Amb aquest projecte, el port de Palma vol consolidar-se com "un model de port sostenible i innovador, contribuint al desenvolupament de la ciutat i de l'illa en el seu conjunt".