• dimecres 30 de novembre del 2022

La Guàrdia Civil revela que Valtonyc va participar a la república catalana digital impulsada per l'independentisme

img

El Consell per la república va intentar implantar l'ús de criptomonedes com una de les principals divises

MADRID, 24 Oct.

La Guàrdia Civil ha revelat que el raper mallorquí Josep Miquel Arenas, conegut com a Valtonyc, va participar activament en el disseny i la creació de la web oficial del 'Consell per la república catalana', una mena de "república digital" que buscava provocar una "desconnexió tecnològica amb l'Estat, evitant així la seva dependència legal".

Així es desprèn d'un informe del passat 5 de juny de 2019 que forma part del sumari de la investigació secreta que s'ha dut a terme a l'Audiència Nacional en relació al denominat com a 'CNI català'. Al mateix, al qual ha tingut accés Europa Press, l'Institut Armat detalla la "interacció" del raper "fugit a Bèlgica per les seves causes amb la Justícia" amb els responsables de l'esmentada web.

< En una de les converses intervingudes pels agents, un investigat explica que, fins ara, no tenien "un equip decent". "Però a partir d'ara ho començarem a tenir. Fins ara l'aplicació l'estava fent un tal Valtonyc, que s'havia parat la cosa perquè havia de treure un disc", detalla.

En aquell moment , el seu interlocutor pregunta a l'investigat sobre els "coneixements informàtics" de què disposa el raper. "Jaume diu que sap fer webs, diuen. Al meu ahir el Vilaseca em va dir que almenys sabia fer una cosa, però tampoc era un expert, evidentment. Però tampoc ho era el Cabani, que era el que fins ara cap a les coses ", reconeix.

Valtonyc va fugir el 2018 a Bèlgica per evitar l'ingrés a la presó a Espanya on va ser condemnat a tres anys i mig de presó per enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries greus a la corona, després del que les autoritats espanyoles van dictar una Ordre Europea de Detenció i Lliurament (OEDE).

Les converses transcrites a l'esmentat informe de la Benemèrita van ser interceptades el 9 d'abril de 2019, quan els agents indagaven a la figura de David Ollé Parellada, enginyer informàtic també investigat en aquesta causa. Es tracta, segons la Guàrdia Civil, d'"un dels principals gestors de les plataformes digitals que configuren" el Consell per la república.

En relació amb el mateix Ollé i el Consell esmentat, un altre informe recull el descobriment de "dades summament rellevants sobre la intenció d'implantar l'ús de criptomonedes com a principals divises en el flux de moviments i transaccions financeres del Consell". "Per això, l'investigat ha contactat amb un programador i emprenedor en tecnologies blockchain, altament especialitzat en moneda digital, identificat com a Aleix Sicart", assenyalen els agents.

El mateix Sicart, assenyalen els investigadors, era considerat en aquests moments "un referent en el sector tecnològic-informàtic, especialitzat en moneda digital, elegit per la revista Forbes com uns dels 300 joves més influents del continent europeu".

L'ús de la criptomoneda apareixia, explica la Guàrdia Civil, en una llista de serveis que els impulsors del Consell consideraven que hauria d'oferir la república digital, l'ús de la qual s'emmarcaria en transaccions comercials i d'obtenció de serveis, altes en plataformes de venda digital, i donatius.

Els agents van iniciar les indagacions sobre l'anomenat 'CNI català' el desembre del 2018, nou mesos abans que s'aturessin 13 membres dels CDR ara processats. La investigació se centra en aquest suposat òrgan, "relacionat amb l'administració autonòmica i pública catalana" que --"en col·laboració directa" amb alguns CDR-- havia iniciat la "planificació, mitjançant l'ús de la violència i la força, per assaltar, ocupar i defensar en el temps el Parlament de Catalunya”.

En un altre dels seus informes, l'Institut Armat dóna compte de la reunió que la consellera de Presidència, Elsa Artadi, va mantenir el març del 2019 amb Ramir de Porrata-Doria, un empresari que va ser candidat de Junts a les eleccions del 2017 al Parlament i al qual els investigadors es refereixen "com a promotor d'iniciatives indubitadament sedicioses".

Aquesta trobada hauria tingut com a objectiu que Artadi conegués el 'full de ruta' de De Porrata, que consistiria a "provocar una crisi institucional d'imprevisibles conseqüències" que transcendís a l'àmbit internacional "per forçar una negociació pel dret d'autodeterminació".

L'ofici apunta que De Porrata hauria presentat prèviament aquests plans al president, "referint-se presumiblement a Joaquim Torra, i que va ser aquest el que el va instar que el mostrés" a la llavors portaveu del Govern català.

Després de la seva trobada amb Artadi, De Porrata també hauria mantingut una videoconferència amb l'exconseller Toni Comín, que es trobava a Bèlgica després d'haver fugit de la Justícia, en aquest sentit, els agents criden l'atenció sobre el fet que Comín es va mostrar "altament interessat en la proposta estratègica" de l'investigat.

De Porrata, a què els agents es refereixen "com un important líder ideològic de l'entorn secessionista", i un "element potencialment desestabilitzador i greument subversiu per a les Institucions i interessos de l'Estat", també hauria mantingut una conversa amb l'exvicepresident de la Generalitat Carod Rovira, amb qui va quedar "per parlar una estona".

Notícies més vistes Avui