Un 51,7% de les dones han rebut missatges o fotos no sol·licitades de caràcter sexual, segons una enquesta del Govern.

El Parlament Europeu celebra la setmana de la Igualtat de Gènere sota el lema 'La dona en el món digital: seguretat i empoderament'.

PALMA, 13 Des.

La Intel·ligència Artificial (IA) planteja nous riscos en termes de ciberviolència contra les dones i obre possibilitats "radicalment noves" en termes de facilitat, rapidesa, anonimat i amplia difusió, segons l'informe 'Ciberviolència contra les dones a la UE' del Servei d'Estudis del Parlament Europeu.

Justament, des de l'Institut Balear de la Dona (IbDona) assenyalen que la ciberviolència contra les dones és una problemàtica emergent a les Illes que requereix una resposta institucional i social coordinada, donat "el seu impacte emocional i social".

D'una enquesta ciutadana per elaborar el Pla Estratègic d'Igualtat entre Dones i Homes de Balears es desprèn que un 51,7% de les dones enquestades ha rebut missatges o fotografies no sol·licitades de caràcter sexual.

Des de l'IbDona apunten que aquesta realitat implica un "gran repte" per a l'Administració pública a l'hora de protegir la privacitat i els drets de les dones davant dels abusos digitals.

També assenyala que un 5,75% de les dones enquestades ha rebut amenaces o ha vist publicades fotografies íntimes, una prevalença "baixa però preocupant" d'aquesta forma de violència digital.

A més, l'IbDona subratlla que les violències no es concentren en un únic espai, sinó que es distribueixen en una gran varietat d'entorns, tant físics com digitals. Entre altres dades, un 14,4% de les dones entrevistades assenyala Internet i les xarxes socials com un espai on han patit violència.

Aquesta xifra posa de manifest, segons recalquen, que les violències masclistes no es limiten als entorns físics sinó que es traslladen al món digital.

De fet, l'estudi 'Ciberviolència contra les dones a la UE' apunta a que una de les dificultats a l'hora d'abordar la ciberviolència contra les dones és la seva intersecció amb la violència en la vida real, on els actes en el món digital condueixen a la violència física, sigui inspirada per la ciberviolència o com a continuació d'aquesta.

"Això no vol dir que la ciberviolència en si mateixa tingui un impacte menor en les seves víctimes, sinó que la violència física que pot derivar-se d'ella exacerba la ciberviolència", com succeeix en la pornografia.

Concretament, l'Institut Balear de la Dona coincideix en que aquesta violència es manifesta en diverses formes a través de les xarxes socials i altres entorns digitals i que les dones són les principals víctimes d'aquest tipus d'abús.

De la mateixa manera, segons dades de la memòria del Servei 24 hores de l'IbDona del tercer trimestre de 2024, un 1,44% de les trucades --21 de 1.463-- van ser per violències en l'àmbit digital.

La tecnologia 'deep-fake', que suplanta la veu, la cara, el cos o les accions d'una persona, té les dones com a principal objectiu i ha donat lloc a mesures legislatives per aturar-la i impedir-la.

En el marc de la tecnologia 'deep-fake', la dona és la principal víctima de la 'nudificació' que és la creació d'imatges de persones nues sense el seu consentiment.

De fet, l'informe assenyala que més del 90% de tots els vídeos de 'deep-fake' en línia són de naturalesa pornogràfica i les seves víctimes són gairebé exclusivament dones, sovint personalitats de la cultura, els mitjans de comunicació i la política.

A les Balears, des de l'IbDona adverteixen que la problemàtica de la difusió no consentida d'imatges privades "és una realitat" i que pot estar relacionada amb l'ús de la tecnologia 'deep-fake' per crear contingut pornogràfic sense el consentiment de la persona afectada.

L'informe adverteix que la IA també planteja riscos en termes de portar l'abús a "dimensions completament noves en quant a velocitat, facilitat, quantitat i amplia difusió" i alerta que pot generar automàticament abusos en línia, com missatges d'assetjament.

A més, permet realitzar molt més ràpid i en profunditat anàlisis del perfil d'una persona per generar missatges d'odi i abusius, trobar millors formes d'eludir la moderació de continguts i que els abusadors arribin a un públic molt ampli.

En la mateixa línia, la IA pot facilitar el robatori d'identitat, així com l'assetjament, ser una eina molt poderosa per a la vigilància de la vida privada de les víctimes en entorns en línia i fora de línia i pot permetre el seguiment a través de càmeres, l'anàlisi de dades digitals, com el correu electrònic i els missatges, i la localització predictiva.

Aquesta nova tecnologia també pot facilitar els delictes sexuals contra nenes, ja que els autors poden utilitzar la IA per fer-se passar per nens o joves i per automatitzar la captació de menors desprevinguts a gran escala.

El Parlament Europeu celebra en aquests dies la setmana de la Igualtat de Gènere sota el lema 'La dona en el món digital: seguretat i empoderament' amb l'objectiu de destacar i buscar solucions a la creixent qüestió de l'assetjament en línia i la ciberviolència.

La programació inclou debats que van des de l'intercanvi de punts de vista sobre la integració de la perspectiva de gènere en el pressupost de la UE a l'anàlisi de la representació de les dones en el lideratge polític i administratiu.

L'eliminació de la violència contra les dones i el seu empoderament en el món digital centrarà un altre dels actes que celebra l'Eurocambra aquesta setmana i en el qual s'espera la participació de l'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero, entre altres.

A escala europea no existeix cap enquesta exhaustiva sobre la ciberviolència en les seves diferents formes. No obstant això, l'Agència de Drets Fonamentals (FRA) va publicar una enquesta realitzada entre 2012-2014 sobre la violència en línia contra les dones i més concretament sobre el ciberassetjament i l'assetjament com a part de les seves enquestes globals sobre la violència contra les dones en tots els Estats membres de la UE.

L'enquesta va revelar que una de cada deu dones (11%) s'havia enfrontat almenys a una forma de ciberassetjament des dels 15 anys i una de cada 20 (5%) en els 12 mesos anteriors a l'enquesta.

Les formes de ciberassetjament contemplades incloïen el ciberflashing (enviament d'imatges sexuals no sol·licitades), però no la distribució d'imatges íntimes no consentides.

L'enquesta de drets fonamentals de la FRA de 2019 va proporcionar dades sobre el ciberassetjament desglossades per gènere. En ella es va constatar que el 13% de les dones de la UE havien estat objecte de ciberassetjament en els últims 5 anys enfront del 15% dels homes.

En el cas del ciberassetjament, la taxa més alta es va registrar en el grup d'edat de 16 a 29 anys, ja que el 27% havia patit ciberassetjament en els 5 anys anteriors a l'enquesta.