La Llei de restauració de la natura és una garantia per a la prosperitat econòmica de Balears, segons Marilles.
PALMA, 24 Jul.
La Fundació Marilles considera que la Llei de restauració de la natura, actualment en tramitació a les institucions europees, és la millor garantia de futur per a la prosperitat econòmica de les Illes Balears i del conjunt d'Europa, tot i que "no sigui tan ambiciosa com seria desitjable".
La llei reclama que es freni la pèrdua de la biodiversitat i que es restauri i regeneri un mínim del 30 per cent dels hàbitats terrestres i marins de la Unió Europea, la qual cosa a l'arxipèlag es traduiria en una "oportunitat única", segons ha apuntat en declaracions a Europa Press el director de la fundació Marilles, Aniol Esteban, per a recuperar ecosistemes, hàbitats i espècies que avui estan en "un estat pobre de conservació".
El director de Marilles considera que en un context d'emergència climàtica, de pèrdua de biodiversitat, i en un continent amb un 80 per cent dels seus hàbitats en mal estat de conservació, és essencial aprovar una llei d'aquestes característiques.
La futura norma permetria recuperar a l'arxipèlag hàbitats fràgils com algunes badies de somata sotmeses a forta pressió, fons de posidònia o corals, així com zones humides, ecosistemes de litoral i la biodiversitat en espais agroforestals.
D'aquesta manera, podrien beneficiar-se badies de Portocolom, Pollença, Alcudia, Sóller, Santa Ponça, Magaluf (Mallorca), Maó, Fornells, Addaia, Es Grau (Menorca), Talamanca, Sant Antoni Portmany (Ibiza) i l'Estany d'Es Peix a Formentera.
Es tracta de badies d'aigües poc fondes que han patit una forta degradació i que amb les mesures adients podrien recuperar-se a alts nivells ecològics.
Per això, ha argumentat, cal controlar i regular pressions com la contaminació d'aigües ja sigui per vessaments o per l'impacte de la nàutica o la pesca i, alhora, promoure programes de restauració ecològica d'espècies com algues merodes d'alt valor ecològic, cria en captivitat de cavallets de mar i espècies com peixos pipa i taurons com el peix guitarra que a començaments de segle habitaven el mar balear.
Tanmateix, a la llei "li falta ambició", tot i que suposa, segons Esteban, "iniciar el camí correcte, encara que potser no sigui suficient". Que es fixin en un 30 per cent el percentatge de recuperació és, ha assenyalat, la prova "de la difícil que és donar petites passes en temes que requereixen passos de gegant".
El ple del Parlament Europeu (PE) va rebutjar, a mitjans de mes, el veto del PP Europeu a la llei, un text que ha comptat amb el suport de socialistes, liberals, verds, esquerres i d'alguns eurodiputats 'populars' que recolzen la norma malgrat el rebuig frontal del seu grup.
El veto no va tirar endavant per una ajustada votació de 324 eurodiputats en contra del rebuig i 312 vots a favor. Després d'aquesta votació s'inicia ara la negociació amb els Vint-i-set, perquè determinin i quantifiquin les àrees a protegir.
El director de Marilles ha lamentat que els partits conservadors europeus hagin generat divisió i hagin mobilitzat sectors que, al seu parer, són precisament els que més es beneficiaran i els que més necessiten la norma per garantir la seva viabilitat com l'agricultura, la ramaderia, la pesca i les explotacions forestals.
"De sobte, hem tornat deu anys enrere i hem tornat al marc de que la conservació de la natura és una amenaça per a sectors primaris, quan tots sabem i una part del sector primari també, que la conservació de la natura i del sector primari estan estretament relacionats", ha afirmat.
La llei de restauració de la natura ha arribat a la seva tramitació final una mica desvaloritzada en relació a alguns aspectes relacionats amb la protecció de la biodiversitat a causa, ha assenyalat el director de Marilles, a les pressions realitzades precisament pel sector primari -"o en nom d'ell"- i dels partits conservadors que presenten "una absurda lluita" entre ecologisme i sector primari.
"La prosperitat del sector primari depèn que s'escolti a la ciència i s'apliquin les mesures necessàries per afrontar la crisi de biodiversitat i climàtica", ha defensat.
En tot cas, adverteix Aniol Esteban, la llei no està garantida perquè en la negociació amb els Estats membre que ara comença podria acabar tenint un baix impacte real sobre la restauració de la natura.
Tot depèn, segons aclareix, del grau de llibertat que la Unió Europea deixi als estats. Així, si dóna llibertat i els països tenen governs que ja han tractat de bloquejar la norma, "no es pot esperar que s'implementi amb ganes". En canvi, si Europa "marca la línia", els estats hauran d'implementar-la o s'exposaran a sancions.
Per exemple, en relació a l'objectiu 30x30 (restaurar el 30 per cent dels ecosistemes marins degradats per a 2030), s'ha deixat als estats llibertat per definir què és "alta protecció", en lloc de fixar-ho des de la UE, la qual cosa pot donar lloc a interpretacions laxistes. Segons ha indicat, el que s'espera, però, és que es doni marge de maniobra perquè les competències en la matèria són estatals o subestatals.
En aquest sentit, el resultat de les eleccions d'aquest diumenge tindrà un impacte directe en la implementació de la llei a Espanya i a les Illes Balears. "L'èxit de la llei depèn en la seva totalitat de qui governi a partir del 23J", ha advertit el director de Marilles.
Esteban ha explicat que el compromís de l'actual Executiu estatal amb la llei de restauració és conegut, igual que el fet de quines forces s'han posicionat en contra. "Seria estrany que un hipotètic govern conservador canviés la seva postura a aquest respecte", ha conclòs.