L'economia de les Illes Balears creix un 3,2%, impulsada pels serveis i xifres sense precedents d'ocupació

PALMA, 18 des.

La població balear ha crescut un 46,3% en les últimes dues dècades (entre 2001 i 2023) mentre que el nombre de vivendes disponibles ho ha fet entre 2002 i 2023 un 31,2%, la qual cosa suposa una diferència de 15 punts i tendència que el Govern espera revertir a mig i llarg termini amb les seves polítiques en la matèria.

Igualment dispar és el ritme al qual en els últims anys han crescut el valor de les transaccions de vivendes (+59,5% entre 2008 i 2023) i els salaris (+26,8% en el mateix període), la qual cosa evidencia que el ciutadà mitjà, dedicant un 30% del seu sou a la vivenda, necessiti gairebé 50 anys de mitjana per pagar una vivenda en el mercat lliure.

Ho ha explicat aquest dimecres el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, que ha expressat la seva confiança en poder revertir aquestes tendències almenys a mig i llarg termini reduint, d'una banda, les taxes de creixement poblacional i, d'altra banda, augmentant l'oferta de vivenda disponible per a la venda i lloguer.

En matèria de creixement poblacional, la recepta del Govern passa per aconseguir la transformació del model econòmic en un model basat en valor, amb millors salaris que ha vinculat a un augment de la productivitat. En qüestions de vivenda, ha insistit en les polítiques impulsades per l'Executiu per treure vivenda al mercat. "Ojalá en els últims anys s'hagués pensat en l'oferta", ha assenyalat.

El Govern ha presentat aquest dimecres l'anàlisi de la conjuntura econòmica que evidencien, amb dades del tercer trimestre, un increment del ritme de l'activitat econòmica amb un creixement del 3,2% impulsat, principalment, pels serveis (3,7%.

La resta de sectors també contribueixen al creixement global: el sector primari (1,8%), sector industrial (1,2%) i la construcció (0,7%). El dinamisme de l'economia es reflecteix en l'increment de l'ocupació en tots els sectors, amb xifres sense precedents.

En matèria de vivenda, l'Executiu es fixa com a política prioritària, la directora general d'Economia, Catalina Barceló, ha presentat algunes xifres que justifiquen que es tracti d'una política prioritària de l'Executiu.

Així, a més del diferent ritme de creixement de la població respecte a la vivenda disponible i les diferències de preus i salaris, Barceló ha ressaltat la disminució progressiva de vivendes públiques disponibles.

En concret, s'ha passat de 2,19 vivendes de protecció pública a la dècada dels 90 per cada 1.000 habitants a 1,15 a la dècada dels 2000 fins que a partir del 2015 no s'ha certificat cap VPO.

Costa ha destacat, en tot cas, l'increment de vivendes lliures iniciades en el primer semestre de 2024, amb un augment del 35%, front a una disminució del 14% dels immobles acabats. Segons ha explicat, el fet que el percentatge d'iniciats sigui superior al de realitzats significa que el sector de la construcció romandrà actiu en els propers mesos.

PUben també les vivendes visades, un 9,6% fins a agost. Respecte al fet que les vivendes visades corresponguin en gran mesura a vivendes de luxe, Antoni Costa ha admès que el repte de l'Executiu és aconseguir que hi hagi més pisos pels residents a les ciutats, especialment a Palma.