La subespècie de sargantana de les illes Malgrats està a prop de desaparèixer

PALMA, 11 set.

El GOB ha alertat que la recent "invasió" de serps arribades del continent a Eivissa i Formentera està posant en situació de risc d'extinció la sargantana de les Pitiüses, una espècie endèmica de Balears.

Els esforços de les administracions per controlar l'expansió d'aquests ofidis, especialment la serp ferradura, estan resultat "insuficients" i el futur de la sargantana "es preveu molt fosc", ha apuntat l'entitat en un comunicat.

No obstant això, el problema entre les serps i les sargantanes, ha assenyalat el GOB, no és exclusiu de les Pitiüses sinó que també està afectant a l'arxipèlag de Cabrera i a alguns illots de Mallorca i Menorca on viu l'espècie endèmica.

D'ella s'han descrit fins a 25 subespècies, de les quals cinc viuen en illots de Mallorca, 10 a Menorca i una altra decena a Cabrera. Una d'elles única de les illes Malgrats, situades davant la costa de Calvià.

Segons el GOB, les serps arribades de Mallorca fins als Malgrats podrien haver extingit ja totes les sargantanes de l'illot dels Conills, mentre que a es Malgrat la població ja hauria patit un important descens.

De mantenir-se aquesta tendència, aquesta subespècie del rèptil acabarà desapareixent dels dos illots i, per tant, suposarà la seva extinció mundial en el medi natural.

Balears, segons el recompte de l'entitat, compta amb 149 petits illots o illots que contenen fauna i flora terrestre, la separació física amb la resta de l'arxipèlag ha provocat que siguin únics al món.

El cas més conegut és el de les sargantanes, però també compten amb alguns invertebrats i plantes que són endèmics. A més a més, sovint serveixen com a reductes en els quals les aus marines descansen i es reprodueixen.

Encara que el 80% d'aquests illots està protegit per alguna figura de protecció, el 40% del total no disposen de plans de gestió aprovats que estableixin les limitacions i les mesures de conservació necessàries per preservar la seva biodiversitat.

Enfrontar aquesta necessitat "tan evident" ha estat fins ara desatesa per l'administració ambiental autonòmica, ha lamentat el GOB.

D'altra banda, l'entitat ha recriminat que, a diferència de el que passa a altres territoris insulars del món, a Balears únicament s'atenen aquestes qüestions quan una espècie invasora pot afectar a sectors econòmics sensibles com l'agricultura.

Els controls per evitar l'entrada d'espècies invasores, no obstant això, estan sent "insuficients", per la qual cosa a judici del GOB seria necessari coordinar una estratègia de bioseguretat.

Això podria vetllar i anticipar-se a l'arribada d'espècies invasores, generar normativa i protocols, controlar els punts d'entrada de mercaderies agràries i establiments de jardineria, erradicar aquestes espècies una vegada es detectin i informar al ciutadans.

Alguna cosa així, ha puntualitzat l'entitat, ja està recollit en la modificació de la llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental que va ser aprovada la passada legislatura, però "desgraciadament no ha passat del paper".

La legislació ambiental també estableix que les espècies catalogades en grau d'amenaça han de comptar amb plans de recuperació o de conservació.

Ara mateix, no obstant això, de les 88 espècies en perill d'extinció o vulnerables de Balears, 20 encara no compten amb un pla aprovat normativament, entre elles les sargantanes. De les 68 que sí compten amb un pla, 58 ja han finalitzat el seu termini d'execució, la majoria des de fa més de una dècada.

"És urgent la redacció i aprovació dels plans de conservació i recuperació d'espècies que encara estan pendents, així com l'actualització dels que ja han vencut. Sense ells, s'actua de forma reactiva davant els impactes, però cal planificar sobre les possibles amenaces per avançar en el problema", ha indicat el GOB.

L'entitat també ha recriminat a tots els executius autonòmics que no hagin atorgat a la conservació de la biodiversitat de Balears "la importància que mereix per la seva singularitat".

Encara que el GOB ha reconegut la seva "manca de confiança" que l'actual Govern posi solució a aquesta problemàtica, li ha reclamat un "canvi de rumb per evitar pèrdues irreparables al patrimoni natural".