• dilluns 5 de desembre del 2022

La revisió del tercer cicle del Pla Hidrològic rep el vistiplau i serà enviada al Consell de Govern

img

PALMA, 28 Jul.

El Consell Balear de l'Aigua ha informat favorablement de la revisió del tercer cicle del Pla Hidrològic de Balears, per la qual cosa el document serà remès al Consell de Govern per a la seva aprovació inicial i, posteriorment, al Ministeri de Transició Ecològica, que l'haurà d'aprovar al Consell de Ministres.

Segons ha informat la Conselleria de Medi Ambient i Territori, el conseller, Miquel Mir, va presidir aquest dimecres el Consell Balear de l'Aigua que va abordar aquest instrument de planificació hidràulica que condicionarà, per primera vegada, els futurs creixements urbanístics a aconseguir objectius en matèria de disponibilitat del recurs.

Mir s'ha mostrat "molt satisfet" d'haver superat "un pas decisiu en la tramitació d'una eina fonamental per garantir la suficiència hídrica de l'arxipèlag durant els pr òxims anys". A més, ha destacat l'"aposta per la reutilització com a prioritat principal" i el fet que fixi "uns objectius molt clars a totes les administracions per millorar l'eficiència en la gestió del cicle integral de l'aigua".

>

En aquest sentit, Mir ha destacat que "per primera vegada, els futurs creixements urbanístics estaran vinculats al compliment d'objectius en matèria de suficiència hídrica".

Així, l'informe de suficiència hídrica , que és obligatori per poder tramitar qualsevol instrument que pugui suposar un creixement urbanístic -PGOU, Normes Subsidiàries, Pla Especial, etcètera- només podrà ser favorable en cas que el municipi que ho sol·liciti compleixi dos condicionants: una dotació màxima de 250 litres /persona/dia i un percentatge màxim de fugues del 25% (el 2025) i del 17% (el 2027).

En cas de no complir aquests dos condicionants, només es podrà seguir amb la tramitació si el municipi ja té aprovat un Pla de Gestió n Sostenible de l‟Aigua on es prevegi l‟assoliment, com a mínim, d‟aquests dos objectius, en un període màxim de sis anys. Amb tot, segons ha remarcat el conseller, "complir aquests condicionants no suposa automàticament obtenir un informe de suficiència hídrica favorable sinó que, una vegada superat aquest requisit mínim, s'examinarà la viabilitat del creixement requerit".

< p> Per la seva banda, la directora general de Recursos Hídrics, Joana Garau, ha assenyalat, que aquest tercer cicle de planificació posa el focus en “l'optimització de la gestió del recurs” tenint en compte que “l'increment del recurs disponible només seria possible ampliant el nombre de dessaladores el que suposa un cost ambiental i energètic inassumible per a l'arxipèlag".

En aquest sentit, Garau ha destacat que projectes emblemàtics com la renovació de la dessaladora de Palma no suposaran un increment de la capacitat de producció de la planta sinó una millora de l'eficiència energètica.

Així mateix, ha incidit en la importància de complir amb els objectius de reducció de fuites a les xarxes de subministrament. "En un context de reducció de les precipitacions, hem d'estar preparats per aprofitar la darrera gota d'aigua. No ens podem permetre perdre l'aigua com es perd actualment", ha declarat.

D'altra banda , Mir ha recordat que aquesta revisió del Pla Hidrològic "és la primera des de la declaració d'emergència climàtica" a Balears i, en aquest sentit, ha remarcat que "s'ha posat èmfasi a incorporar la visió climàtica al Pla". Així, ha remarcat el compromís de crear una estratègia de manteniment i recuperació de zones humides, establir cabals ecològics o incrementar la protecció de les zones inundables.

El Consell Balear de l'Aigua és l'òrgan suprem de consulta, participació i planificació en matèria daigües a làmbit de Balears. Hi són representats el Govern, els Consells, la Federació de Municipis, l'administració de l'Estat, els subministadors i els gestors d'aigua i els sectors ecologista i agrícola, entre d'altres.

Notícies més vistes Avui