PALMA, 29 de Desembre.

Com a mínim 1.037 persones migrants han desaparegut, i probablement mort, mentre intentaven creuar en pastera la coneguda com a ruta argelina el 2025, un any en el qual Balears s'ha convertit en un "laboratori de la necrofrontera".

És una de les conclusions que es desprenen de l'informe anual 'Monitoratge del dret a la vida' elaborat per l'organització Caminando Fronteras i publicat aquest dilluns.

La ruta argelina, que uneix el nord d'Algèria amb el Llevant peninsular i Balears, ha mantingut una activitat constant al llarg de tot l'any i s'ha consolidat com el creuament migratori més transitat cap a Espanya, superant la ruta atlàntica cap a Canàries i els trajectes des del nord de Marroc.

A més, segons l'ONG, s'ha confirmat la tendència del desplaçament cap a la part "més perillosa" de la ruta, la que té destinació a Balears, sobretot Eivissa i Formentera.

Tant és així que l'organització ha detectat sortides de pasteres des de punts de la regió oriental d'Algèria que, tot i que tradicionalment es dirigien cap al Mediterrani central, ara han virat el rumb per intentar arribar a les Pitiüses.

L'observatori de drets humans de Caminando Fronteras ha documentat 1.037 víctimes en 121 tragèdies marítimes, de les quals 47 corresponen a embarcacions desaparegudes en la seva totalitat.

L'increment de víctimes ha estat especialment significatiu en els mesos de gener (136), octubre (144) i novembre (168). Els menys mortífers han estat juliol (44), maig (45) i desembre (54).

En realitzar l'anàlisi de cadascuna d'aquestes tragèdies, l'organització ha determinat que Balears segueix sent una de les regions amb "major opacitat" en relació a la cerca de persones desaparegudes al mar.

En l'arxipèlag, sempre segons l'informe, persisteixen les "cerques passives" i la "limitació dels operatius a les àrees properes al territori", a allò que s'hi suma una "escassa cooperació entre els països que comparteixen la protecció de les zones SAR", és a dir, aquelles en les quals tenen la responsabilitat de coordinar les operacions de rescat de persones que es trobin en perill al mar.

La "demora" en l'activació dels serveis de cerca i rescat "segueix sent significativa", a més de l'ús de "mètodes passius de cerca" quan el necessari serien "operatius proactius".

Un exemple de la necessitat d'abordar aquesta situació dels protocols dels serveis de rescat és el alt nombre de cossos que han arribat a les costes de Balears al llarg del 2025 --més de mig centenar--, la qual cosa per a l'organització demostra que molts d'ells s'havien ofegat "poc temps abans d'aparèixer a la platja".

"Les autoritats han de preguntar-se si aquests naufragis podrien haver-se evitat i obrir una investigació per aconseguir una protecció eficaç del dret a la vida al mar. Desgraciadament, això no està succeint", ha subratllat.

El resultat, d'acord amb Caminando Fronteras, són "cementiris plens de tombes sense nom, persones enterrades sense identitat, sense cerimònies d'adéus, sense respecte a les seves tradicions religioses i, el que és més important, sense que les famílies sàpiguen que aquest ha estat el seu final".

Un dels llocs on es dóna aquesta situació és el cementiri de Formentera, la qual cosa ha portat al seu enterrador a escriure a la tomba de cadascun d'aquests difunts la data de l'aparició del cos "com un acte de memòria per a les víctimes i una manera d'ajudar les famílies".