El Consell de Mallorca prepara un nou esborrany de la llei de la Serra amb la simplificació administrativa com a prioritat

Petició que les policies locals puguin multar als trams de la Ma-10 que travessen els municipis de la Serra de Tramuntana

El director insular reivindica "catifos vermells" en comptes de "muntanyes de burocràcia" per a iniciatives a la Serra de Tramuntana

PALMA, 14 Abr.

El creixement de la massa forestal, de fins a un 75% des de mitjans del segle passat, ha convertit la Serra de Tramuntana en un "polvori" susceptible de patir un gran incendi forestal o en un escenari propici perquè empitjorin els perjudicis causats per fenòmens meteorològics extrems.

La manca d'activitat en el territori i en les grans extensions de les finques està darrere, entre altres factors, de l'increment de la densitat dels boscos per la qual, davant d'aquest escenari i l'inici imminent de la temporada de risc d'incendis forestals, qualsevol iniciativa o actuació dins de la Serra de Tramuntana, sigui de gestió d'una finca o d'un altre tipus d'activitat econòmica o social, ha de ser rebuda amb "catifos vermells" i lliure de "muntanyes de burocràcia" si es vol preservar amb garanties l'entorn declarat el 2011 Patrimoni Mundial en la categoria de Paisatge Cultural per la Unesco.

Així ho entén el director insular de la Serra de Tramuntana, Antoni Solivellas, que, en una entrevista concedida a Europa Press, ha avançat que el Consell de Mallorca està preparant un nou esborrany de la llei de la Serra, aquesta vegada, comptant amb la participació de tots els municipis implicats i als quals es donarà diversos mesos per fer aportacions i amb la simplificació administrativa com a objectiu prioritari.

Solivellas, que compagina el càrrec de director insular amb el d'alcalde d'Escorca, en ple cor de la Serra de Tramuntana, atribueix a "la muntanya de paperassa" que es troba qualsevol iniciativa o proposta, la manca d'interès dels propietaris de finques o parcel·les agrícoles per explotar econòmicament aquests recursos.

"Els ciutadans es troben amb una muntanya de burocràcia impressionant i això és una dificultat fins a fer-ho pràcticament impossible. El nostre objectiu és intentar minimitzar la burocràcia i la part administrativa, de tal manera que qualsevol iniciativa encaminada a gestionar territori tingui catifa vermella. La imatge de la Serra de Tramuntana que volem vendre necessita gestió", insisteix.

En aquest escenari s'emmarquen les ajudes i subvencions que impulsa el Consorci Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial, l'ens que impulsa polítiques de conservació i millora dels elements i valors que van possibilitar la declaració de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni Mundial, i que Solivellas reivindica com a eines que ajuden a la gestió del territori i la conservació dels elements i valors que van propiciar la declaració, principalment l'adaptació de l'home a un entorn natural inicialment hostil.

En breu es convocaran ajudes de custòdia del territori i del patrimoni cultural i natural per a entitats sense ànim de lucre, així com per al manteniment de territori per a cooperatives. A dia d'avui hi ha obertes convocatòries per a ajuntaments i particulars, per import de un milió d'euros, per al manteniment del paisatge, amb la novetat que els particulars poden rebre un avanç del 75% de l'ajuda. El Consorci, d'altra banda, va habilitar una línia de 1,3 milions d'euros per pal·liar els efectes de la borrasca 'Juliette'.

Antoni Solivellas admet que, de partida, el manteniment de l'entorn "és econòmicament una ruïna", i d'aquí la importància del suport del Consorci, que contribueix a que propietaris i pagesos recuperin els espais.

RISC D'INCENDIS

Aquesta recuperació del paisatge i les seves activitats vinculades, afegeix, té a més una vessant mediambiental fonamental. Des de mitjans dels anys 50 del segle passat fins a l'actualitat, la massa forestal de la Serra de Tramuntana ha augmentat, precisament per la manca de gestió sobre el territori, en un 75%, la qual cosa converteix l'entorn en un polvori i eleva el risc de grans incendis forestals o maximitza els perjudicis en casos com la borrasca 'Juliette'.

El distintiu 'Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial' és una altra de les iniciatives en les quals el Consell de Mallorca, a través del Consorci, està impulsant, amb l'objectiu de millorar la rendibilitat dels productes i serveis que s'ofereixen en el marc del paratge Patrimoni Mundial.

Es va crear fa aproximadament un any i a dia d'avui ho estan sol·licitant "moltíssims" productors i gestors. Al mateix temps, fomenta la cultura del quilòmetre zero.

"El missatge que volem transmetre és que una imatge d'una Serra de Tramuntana cuidada implica comprar i consumir els seus productes i serveis", argumenta, alhora que afegeix que si no s'adquireixen els productes o serveis, desapareix la gestió.

Solivellas insta a seguir impulsant propostes com el distintiu, que han de contribuir a que una família pugui viure del territori en el marc de la Serra de Tramuntana combinant, per exemple, l'activitat agrària amb l'experiència turística rural. "La Serra de Tramuntana necessita gestió en tots els sentits, en la part agrícola i en els boscos per evitar que es converteixi en un gran polvori", conclou.

En tota la seva extensió, la Serra de Tramuntana abasta una vintena de municipis i petits nuclis, cadascun amb les seves característiques, necessitats i problemàtiques. Solivellas defensa en aquest punt el treball d'escolta amb els alcaldes i alcaldesses en matèries com la llei de la Serra i la redacció d'un nou esborrany, després del qual es va presentar a l'anterior legislatura. El director insular lamenta que l'anterior equip de govern presentés el text sense comptar amb el consens dels munícips.

"No es pot fer una llei sense el consens de tots els alcaldes, que són els que coneixen la realitat i els que pateixen els problemes. No es pot proposar una llei que toca tantes sensibilitats i menys donant només un mes per presentar al·legacions", indica.

En aquest sentit, Solivellas avança que ja s'està redactant un nou esborrany fruit d'un procés d'escolta que implica a primers edils i a la resta d'agents implicats "perquè presenten les problemàtiques que realment preocupen".

La nova norma, a més, perseguirà com a gran objectiu la simplificació administrativa i la reducció de la burocràcia. "La gestió tan necessària en l'entorn de la Serra de Tramuntana pot ser més àgil i ajudar a recuperar àrees abandonades", afirma.

POTESTAT SANCIONADORA EN CARRETERES

En línia amb els problemes als quals s'enfronten els municipis de Serra de Tramuntana, el director insular i alcalde d'Escorca ha avançat que demanarà a la Direcció General de Trànsit que les policies locals puguin multar als trams de la Ma-10 que travessen els municipis.

Solivellas assegura que comparteix l'empassament i el cansament dels veïns que han de conviure amb el soroll de les carreres, legals o il·legals, perquè, diu, ell com a ciutadà també ho pateix.

El director insular confia que les mesures impulsades recentment, com la instal·lació de càmeres i sonòmetres, puguin pal·liar una problemàtica que, en tot cas, protagonitza una minoria de conductors.

Cal recordar que el Consell de Mallorca va crear l'any passat la direcció insular de la Serra de Tramuntana, situant a Solivellas al capdavant, per centralitzar la gestió sobre l'enclavament i reforçar també la figura del Consorci.