PALMA, 29 de desembre.

L'arquitecte Carlos García-Delgado ha repassat les arrels musulmanes de Palma en el pregó de la Festa de l'Estendard, en el qual ha aprofitat per fer un recorregut per la Medina Mayurqa de 1229 que es va trobar Jaume I.

Durant el pregó, que s'ha anunciat aquest divendres a la sala de sessions de l'Ajuntament de Palma, García-Delgado ha recordat que la Festa de l'Estendard, "una festa de vençuts", commemora l'arribada de les tropes de la Corona d'Aragó de Jaume I, que van assaltar la ciutat de Medina Mayurqa el 31 de desembre de 1229.

També ha volgut fer un recordatori de la ciutat per "rendir homenatge als mallorquins que la nit d'aquell 31 de desembre van defensar Medina Mayurqa i van morir per defensar-la".

El pregoner s'ha centrat en com era la ciutat abans de l'assalt, recordant que ja s'ubicava a l'interior del semicercle avui comprès per les Avingudes i el Passeig Marítim, així com també la muralla que recorria més d'un quilòmetre.

Ha començat fent referència a una cita de Jaume I del "Llibre dels Feits" en la qual en arribar a Madina-Mayurca manifestava que era "la ciutat més bella mai vista". Així doncs, el pregoner s'ha preguntat com era aquesta ciutat, descrivint les cases baixes amb parets de terra, els carrers estrets i sense sortida, els arbres fruiters, els pescadors i les mesquites, entre altres.

En aquesta línia, García-Delgado ha explicat que hi havia almenys 18 mesquites a la ciutat, però segurament en hi havia moltes més. També ha fet referència a les places, que eren poques, on s'ubicaven els mercats.

L'arquitecte ha parlat també de la riera Exekin que recorria el que ara és Via Roma, la Rambla, carrer Unió, el Borne i fins a desembocar al Passeig Antoni Maura, que en aquell moment era mar.

"Tota la ciutat és un laberint infinit, carregat de misteris i emocions", ha recitat García-Delgado en el pregó, que ha conclòs amb una explicació de la implicació que tenien els sentits en la ciutat. El de la vista és el que va fascinar Jaume I en arribar, el del tacte fa referència a la terra, el so representa el mar i, per últim, l'olor de guanteries i espècies aromàtiques.