L'economia balear va créixer un 2,8% al tercer trimestre de l'any, situant els nivells d'activitat a prop dels màxims.

L'economia balear va créixer un 2,8% al tercer trimestre de l'any, situant els nivells d'activitat a prop dels màxims.

PALMA, 21 Des.

L'economia de Balears va créixer un 2,8% de juliol a setembre de 2023, situant els nivells d'activitat prop dels seus màxims històrics.

Així es desprèn de l'informe d'Evolució Econòmica publicat aquest dijous per la Confederació d'Associacions Empresarials de Balears (CAEB), que reflecteix aquest creixement de l'economia insular al tercer trimestre "malgrat la complexitat que segueix caracteritzant el context internacional".

Aquesta taxa, que retalla 1,1 punts percentuals el creixement del trimestre anterior (3,9%), permet gràcies a l'empenta estiuenca donar pràcticament per tancat el "forat" que va provocar la pandèmia i situar els nivells d'activitat de les Illes prop dels màxims històrics.

L'arxipèlag, en aquesta línia, segueix en fase de desacceleració, que es prolongarà els pròxims trimestres. "La nostra capacitat i fortalesa turística fa que, per fi, aquest 2023 tanquem la bretxa que va deixar la pandèmia", ha assenyalat la presidenta de CAEB, Carmen Planas.

La Confederació ha ressaltat, a més, que l'economia balear ha continuat mostrant un major dinamisme respecte al seu entorn, fruit del major pes dels serveis vinculats al turisme i l'hostaleria en l'estructura productiva regional, especialment durant els mesos d'estiu.

No en va, la senda de creixement ha continuat deteriorant-se tant en el conjunt de l'economia espanyola (1,8% front al 2% del segon trimestre) com, especialment, en la Unió Europea (0% front a 0,5%).

Territorialment, totes les Illes han desaccelerat de juliol a setembre, tot i que Eivissa i Formentera van tornar a registrar un balanç més favorable en impulsar la seva economia (3% front a un 4,3% al segon trimestre), per sobre de Mallorca (2,7% front a 3,9%) i Menorca (2,4% front a 3,2%).

Malgrat tot, Menorca s'ha convertit en la primera illa balear en tancar completament el diferencial negatiu respecte als nivells d'activitat pre-pandèmia, un hitò que els mesos d'estiu encara no van aconseguir ni l'economia mallorquina (-0,3%) ni la pitiusa (-1,1%).

Des del punt de vista de l'oferta, l'economia balear ha moderat durant el tercer trimestre la senda de creixement en tots els sectors d'activitat. El sector serveis s'ha consolidat com el principal motor del creixement registrant un avanç del 3,1% (front al 4,2% al segon trimestre), després de capitalitzar un estiu de rècord en l'àmbit turístic.

Paral·lelament, la indústria s'ha mantingut com l'àmbit d'activitat més dèbil, en abaixar el seu creixement fins al 0,5%, front a l'1% del trimestre anterior, afectada per l'enduriment de les condicions d'accés a la finançament i la moderació de la demanda, especialment en la seva vessant externa.

Al mateix temps, la construcció ha evidenciat de forma més accentuada la moderació de l'activitat, en retallar el creixement fins a l'1,2%.

El ritme de creació d'ocupació s'ha reduït també entre juliol i setembre (4,3% front a un 5,3%), tot i que per sobre del nivell nacional (2,9% front a un 2,7%). De fet, la major fortalesa de l'ocupació ha portat les illes a tancar el mes de juliol amb el major nombre de treballadors en actiu de tota la seva història --xifrat en 632.152 treballadors-- un nou rècord que, segons CAEB, suposa ampliar en més de 167.000 efectius en relació a deu anys enrere.

Tot això ha reduït la incidència de l'atur fins al 4,5% de la població activa, taxa que no només retalla la mitjana espanyola (11,5) sinó que es situa com la més reduïda de tota la sèrie històrica.

Des de l'òptica de la demanda, durant el tercer trimestre el consum privat s'ha mantingut com la facció més dinàmica de la demanda interna (2,2% front a un 2,6%), gràcies al rendiment de l'activitat turística en un context en què la capacitat de despesa familiar ha seguit sota la pressió de la inflació.

Al mateix temps, la continuada enduriment de les condicions d'accés a la finançament i la persistent incertesa han continuat lastrant la demanda d'inversió (1,3% front a un 1,8%).

"Un cop normalitzats els nivells d'activitat pre-pandèmia i desvanescut l'efecte de base, Balears afronta la recta final de l'any obrint una nova etapa en la qual, necessàriament, haurà de renovar els factors que fins ara han impulsat el creixement regional per garantir una senda més equilibrada i sostenible a curt i mitjà termini", han indicat els empresaris.

En aquesta línia, han considerat que en un context global ple de riscos a la baixa, dominat per la persistent inflació i la continuada encariment de l'accés a la finançament, tot apunta que l'economia balear seguirà desaccelerant-se durant els pròxims trimestres.

D'aquesta manera, l'encariment dels preus continuarà marcant el devenir de l'economia amb una inflació per sobre de l'objectiu del BCE (2%) a curt i mitjà termini i seguirà minvant, d'aquesta manera, el poder adquisitiu dels consumidors.

No en va, l'IPC ha seguit a l'alça durant octubre (3,8%) i novembre (3,6%) no només a l'arxipèlag, sinó també a escala nacional (3,5% i 3,2%, respectivament) i europea (3,6% i 3,1%, respectivament).

Davant aquest panorama, tant el Banc Central Europeu com la Reserva Federal mantenen sense canvis els tipus d'interès després de les seves reunions d'octubre i desembre.

"El retard amb què les pujades de tipus s'acaben transmetent a l'economia real, continuarà restringint les condicions d'accés a la finançament i frenant la demanda en les economies en els pròxims trimestres", han advertit des de CAEB.

Així, segons han afegit, les noves previsions del Fons Monetari Internacional a finals d'octubre confirmen una tendència a la moderació de l'economia mundial durant el present exercici (3% front al 3,5% de 2022) i el següent (2,9%), particularment acusada per a la totalitat de la zona de l'euro (0,7% i 1,2%, respectivament).

Categoría

Illes Balears